Poesies en mallorquí popular/Els monuments del Mercat
Plê de rues el betcoll
entra á Palma un forasté;
per veure lo bò que té
péga estirades de coll:
passa la Porta del Moll,
travessa el Born admirat;
y quant arriba al Mercat
que veu certa arquitectura,
ple de sorpresa s'atura
y esclama tot estorat:
—¿Que es axò que estich mirant
al mitx del Mercat fent nosa?
¿Será tomba? No té llosa.
¿Capelleta? No té sant.
¿Caseta? No hi ha habitant.
¿Pixador? No sent perfum.
¿Xemeneya? No fa fum.
¿Font ó pou? No hi ha homitat.
¿Garita? No hi veitx soldat.
¿Farola? No té cap llum.
Un pagès qu'es de passada
el mira y totduna riu,
s'hi arramba.—Senyor, (li diu),
que té la boca badada.
¿D'una obra tan acabada
lo objecte no pot trobar?
¡Com no sap endevinar
la fi d'aquesta obra bella!
¿No veu que axò es la famella
d'aquell mascle que está allá?