Poesies en mallorquí popular/Els Tamborers de la Sala

De Viquitexts


Redoble y Marxa
d'els Tamborers de La Sala
DONANT EL BON ANY ALS RETGIDORS NOUS
___________


(UN)

Llatze, Tofol, Nofre, Bruno,
Tano, Gori. Vamos, ¡hala!
Batle es ara, dalt La Sala
Don Geroni Sansaloni.
Toca Toni, toca Toni.
Dali Pere, toca, sona,
sona, sona enhorabona.
Trota, apreta la masseta,
la masseta y pesseteta,
pesseteta te darán.

(TOTS)

—¿D'hont son?—¡D'hont!
De la Sala.—Bons sons son.
—Tambors
que fan honors als senyors Retgidors.

Soldats fats
dins l'entrada están formats,
pintats
y desfressats de rats-pennats.

Manteu blau.
Vius de grana en trena y trau
mostrant,
y mentrestant pregonant van clamant.

Elet net
per decret de dret estret,
que'm mat
si per Ciutat no ha estat nombrat.

Cada any guany
sense dany ni afany estrany
el floch
color de foch retxat de groch.

La gent sent
que es valent, y el gran talent,
ja ho sap,
y no l'alab, que'l treu del drap.

Ja el blat nat
veu ventat, porgat, pastat;
y el pa
per noltros va prou ca, si n'hi ha.

Tenim prim
el sahim, patim de llim;
beguêm
y si porêm tornarem, tocarêm.

Son frach pach.
Dins un sach, tabach; y un mach
valent
mos don rebent d'aygordent ben ardent.

Tot groch roch
per Sant Roch un poch de lloch
al foch
perque tampoch el xaloch no me toch.

Passam fam
y aqui entram, tocam y estam...

Gros mos
vos gos que pos á un tros sense os.

Don Huch Lluch
ja no puch poruch, fer truch;
som ruch
y el buch retruch y l'esbuch sense such.

Gran clam dam
son corbam goytam cercam.
Bum bum,
aquest perfum, que l'ensum que no's fum.

Tocau, dau
lo que en pau gordant estau.
Tirau
part d'aquell mau que ab clau tancau.

Renou nou
s'ou d'un sou que plou. No es prou.
Es poch;
que mos tir groch, que no'm moch que no't toch.

¡Bon sò! D'ò.
Vaja un cor més bo. ¡Ay, ydó!
Meem com
mos ho partim. Tant perhom per tothom.