Primer dol

PRIMER DOL

 
Crida en la nit l'infant son primer dol
perquè li han amargat la font de vida.
Arrenca un plô, en la nit, sense consol.
—Què has fet de la dolçor del teu pit, dida?—
Perque avorrís el pit li han embrutat
am la pols del sanet, tant amarganta,
i, dolorosament meravellat,
el pren i el deixa, i mira, i se'n espanta.
—Què has fet, dida? Què has fet? Estic perdut!
Ai, braços que'm teniu! Adeu siau!
Ai, dolça tebïor del pit suau,
que contra de tot mal m'eras salut!
Per què are te'm fas aborridora?
Còm ha estat això, dida? Còm ha estat?...—
I es redreça l'infant desesperat...
La dida gira'l rostre com traidora.
Mes ell li pren el rostre i l'hi espia...
—Dida! Dida!... I para en sec el plor,
i una mirada d'home que's malfia
als ulls li esfulla la primera flor.