Prometeu
Salta a la navegació
Salta a la cerca
- Un animal esquerp de tant 'nar sol;
- sens parar, un cuc rosegant-li el ventre
- fent-lo córrer, esgotat, esporuguit,
- de la fam fugint, defugint la mort;
- fent la vida enmig de boscos llòbrecs;
- cec quan la nit estén les seves ombres;
- al clot de roca colpit de freds mortals;
- acoblant-se a l'atzar de les abraçades;
- víctima dels déus, cridant dels seus atacs
- —sense Prometeu, homes, això, fóreu.
- ¡Foc creador, destructor, flama artista!
- ¡Foc, hereu de les lluors de la posta!
- L'aurora s'alça al cor del vespre trist;
- la dolça llar ha unit les mans; és camp
- l'estesa de bardisses cremades.
- El dur metall apunta a les colades,
- el ferro roent es blega amb el martell.
- Sota teulat una claror omple l'ànima.
- El pa, amb l'escalf, madura com un fruit.
- ¡Si us va estimar, per fé’us un do tan bell!
- Donà roda i palanca. ¡Oh meravella!
- El destí afluixa al pes feble de les mans.
- La fretura tem de lluny la mà que vetlla
- sobre els perpals, mestressa dels camins.
- ¡Oh vents de les mars, vençuts per una vela!
- ¡Oh terra oberta amb rella, que sagnes sense bena!
- ¡Oh abís on, feble, un llum davalla!
- El ferro corre, engrana, arrenca, estira i trenca,
- dòcil i dur. Els braços la presa porten,
- el feixuc univers que dóna i's beu la sang.
- Fou l'autor dels ritus i del temple,
- cercle màgic per a tenir-hi els déus
- lluny d'aquest món; així l'home contempla,
- sol i callat, la sort, la mort, els cels.
- Fou l'autor dels signes, de les llengües.
- Els mots alats van, travessant els segles,
- per munts i valls, a moure cors i braços.
- L'ànima es parla i prova de comprendre's.
- Cel, terra i mar callen per sentir
- dos amics, dos amants parlar-se fluix.
- Més lluminós fou el present dels nombres.
- Espectres i dimonis van morint.
- La veu que compta ha foragitat les ombres.
- Fins i tot l'huracà és calm i transparent.
- Al cel sense fons l'estel hi troba un lloc;
- sense mentir, ara parla a la vela.
- L'acte segueix l'acte, res no va sol;
- tot se respon en la justa balança.
- Neixen cants, purs com el silenci.
- A cops, del temps s'entreobre la mortalla.
- Li és l'alba una joia immortal.
- Però un fat sense dolçor el té doblegat.
- El ferro el clava a la roca; el front vacil.la;
- dins seu, penjant crucificat,
- el dolor fred entra com una fulla.
- Hores, estacions, segles li corquen l'ànima,
- cada dia li fa defallir el cor.
- El cos, forçat, debades es retorça;
- l'instant que fuig dispersa al vent el plany;
- sol, sense nom, carn sotmesa a la dissort.
|
Les traduccions d'aquest tipus d'obres poden no estar en el domini públic. (Més informació...) |