ells serán d' amor los llassos
que relligan l' home á Dèu;
pecadors, seguiu mos passos,
y ab mi al cel arribaréu.—
Li obre 'ls muscles la creu dura,
y á tres passas cau malmés;
al carrer de l' Amargura
¡ay! sa Mare l' ha escomés;
de neguit son cor esclata:
—Fillet méu, ¿donchs hónt anau?—
—A morir per gent ingrata;
Mare meva, ¡á Dèu siau!—
Tots l' escupen y li pegan,
y ab la soga que du al coll
tant l' estiran y arrossegan
que 'l camí de sanch es moll:
Creu tan grossa l' agobía,
mos pecats encara mes;
cada recayguda mia
lo fa caure al fanch estés.
Morint ja ab tanta ferida,
han llogat al Cireneu,
allargantli un punt la vida
pera donarli mort de creu.
Puix la ma tots hi hem posada,
ajudémlo en sos dolors,
y ab sa sanch malaguayanda
barrejemhi nostres plors.
Pàgina:Cántichs.djvu/28
Aquesta pàgina ha estat validada.
