Quant heu cussir en los fets mundanals

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Quant heu cussir en los fets mundanals
Jaume March
 Baixa
[1] [2]

«Quant heu cussir en los fets mundanals
«Totes les gents vey regir per fortuna
«Segons los cors del sol y de la lluna
«Los planetas fan obras divinals:
«Fassen lur pro ó lur dany á vegades,
«Axí quel mon es pertit per jornades,
«Mas Deu no vol l' arma sia sotmesa
«Forcivolent aytal astre seguir,

«Ans la rahó pot é deu ben regir
«Los cors donant entre si gran comptesa.
  ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·
«Donchs, cars amichs, qu' entenets bes é mals
«Affigurats la cara de fortuna,
«E nous girets si tots las vesets bruna
«De vostre sen per traball ne per als:
«Que cascun jorn horas hi son nombradas
«Que may no vis en be totas passadas:
«Gens per aysó non oblidets prohesa,
«Ans vullats vos en tot be captenir
«E los amichs amar, é car temir
«E en servir Deu non haiats peresa.

 TORNADA.

«Deus en cuy es tota virtuts compresa
«Eli ha formats los alts els fay vogir,
«Pot si li play astre mal convertir
«E tot añan tornar en gran bonesa».[3]

Quant heu cossir en los fets mundanals,
totes les gents vey regir per Fortuna.
Segons lo cors del Sol e de la Luna
les planetas fan obres divinals,
ffasen llur prou o llur dan a vegades,
axi que·l mon es pertit per jornades.
Mas Deu no vol l'arme sia sotsmesa
fforcivolmen a 'ytal astre seguir,
ans la raho pot e deu ben regir
lo cors, d'on han entre si gran contesa.

Pero be·m par obra descominals
quant heu remir causa per si cascuna,
e vey gran be haver persona struna
e l'om gentil e bo soffrir grans mals,
axi que·l be vey anar per casades:
sens merit gran los ve lo be 'n debades,
e gran honor no seguin gentilesa.
E, si no fos com dins mon cor m'albir
qu'altre mon es meyllor per avenir,
hagra del tot la mi'arma malmesa.

Donchs, cars amichs, qu'entenets bes e mals,
affigurats la cara de Fortuna
e no us girets, sitot la vesets bruna,
de vostre sen per treball ne per als,
que xascun jorn hores hi son nombrades,
que may non vis en be totes passades.
Ges per aço non oblidets proesa,
ans vullats vos en tot be captenir
e los amichs amar e cartenir,
es en servir Deu non hajats peresa.

Deus, en cuy es tota virtuts compresa
es ha formats los cels e·ls fay vogir,
pot, si li play, astre mal convertir
e tot affan tornar en gran bonesa.

Colomba pros, supliquem la nautesa
de Deu que·ns gart d'errar e de fallir,
volent nos aut en lo cel acollir,
qu'es gauig sens fi e complida riquesa.



  1. 'Historia de la lengua y de la literatura catalana, por Magin Pers y Ramona. Barcelona, 1857. pp.58-59. Hi diu que prové del manuscrit Cançoner de obras enamoradas que porta el catàleg raonat dels manuscrits espanyols de la Biblioteca Nacional de París, arreglat per D. Eugenio de Ochoa i imprés a Paris el 1844.]
  2. Ed. Josep Pujol: Jaume March, Obra poètica, Barcelona, Barcino («ENC»), 1994.
  3. Esta composición es estractada del manuscrito Cançoner de obras enamoradas que trae el Catálogo razonado de los manuscritos españoles de la Biblioteca nacional de París , arreglado por D. Bugenio de Ochoa, por orden y á espensas del ex-rey Luís Felipe, é impreso en París en 1844. Yo comparé algunos estractos de este Catálogo razonado con el manuscrito original cuando estuve en París el año 1849, y noté que habia algunos cambios de letras, esto es, unas letras por otras en el impreso respecto del manuscrito dicho.