Quant heu cussir en los fets mundanals (1994)

Aquest text tracta sobre una edició de 1994. Per a altres versions, vegeu Quant heu cussir en los fets mundanals.

Quant heu cossir en los fets mundanals,
totes les gents vey regir per Fortuna.
Segons lo cors del Sol e de la Luna
les planetas fan obres divinals,
ffasen llur prou o llur dan a vegades,
axi que·l mon es pertit per jornades.
Mas Deu no vol l'arme sia sotsmesa
fforcivolmen a 'ytal astre seguir,
ans la raho pot e deu ben regir
lo cors, d'on han entre si gran contesa.

Pero be·m par obra descominals
quant heu remir causa per si cascuna,
e vey gran be haver persona struna
e l'om gentil e bo soffrir grans mals,
axi que·l be vey anar per casades:
sens merit gran los ve lo be 'n debades,
e gran honor no seguin gentilesa.
E, si no fos com dins mon cor m'albir
qu'altre mon es meyllor per avenir,
hagra del tot la mi'arma malmesa.

Donchs, cars amichs, qu'entenets bes e mals,
affigurats la cara de Fortuna
e no us girets, sitot la vesets bruna,
de vostre sen per treball ne per als,
que xascun jorn hores hi son nombrades,
que may non vis en be totes passades.
Ges per aço non oblidets proesa,
ans vullats vos en tot be captenir
e los amichs amar e cartenir,
es en servir Deu non hajats peresa.

Deus, en cuy es tota virtuts compresa
es ha formats los cels e·ls fay vogir,
pot, si li play, astre mal convertir
e tot affan tornar en gran bonesa.

Colomba pros, supliquem la nautesa
de Deu que·ns gart d'errar e de fallir,
volent nos aut en lo cel acollir,
qu'es gauig sens fi e complida riquesa.