Edicions de «Qui no és trist, de mos dictats no cur» Ausiàs March
Baixa com a
Edicions de «Qui no és trist, de mos dictats no cur»Ausiàs MarchI
Qui no es trist de mos dictats no cur, a Obras del poeta valenciá Ausias March publicadas tenint al devant las edicions de 1539, 1545, 1555 y 1560 per Francesch Fayos y Antony, sócio corresponsal de Lo Rat-Penat, Societat d'amadors de les glories de Valencia y son antich realme, acompanyadas d'un prólech. Joan Roca y Bros, Barcelona, 1884.
Qui no es trist de mos dictats no cur
O'n algun temps que sia trist estat
E lo qui es de mals passionat
Per fer se trist no serque loch scur.
Lija mos dits mostrant pensa torbada
Sens algun art exits d'hom fora seny,
E la raho qu'en tal dolor m'enpeny
Amor ho sab quin es la causa stada.
Alguna part e molta es trobada
De gran delit en la pensa del trist;
E si les gents ab gran dolor m'an vist
De gran delit m'arma fon companyada.
Quant simplament Amor ab mi habita
Tal delit sent que nom cuyt ser al mon
E com sos fets vull veure de pregon
Mescladament ab dolor me delita.
Prest ve lo temps que fare vida hermita
Per mills poder d'amor les festes colre.
D'est viure strany algu nos vulla dolre
Car per sa cort Amor me vol em cita.
E yo quil am per si tan solament
No denegant lo do, quem pot donar
A sa tristor me plau abandonar
E per tostemps viur'entristadament.
Traure no puch de mon entendiment
Que sia cert e molt pus bell partir,
Sa tristor gran que tot altre delit
Puix hi recan delitos languiment.
Alguna part de mon gran delit es
Aquella que tot home trist aporta
Que planyent si lo planyer lo conforta
Mes que si d'ell tot lo mon se dolgues.
Esser me cuyt per moltes gents repres
Puix que tant lou viur'en la vida trista,
Mas yo qui he sa glor'al ull vista
Desig sos mals puix delit l'es permes.
Nos pot saber menys dela esperiença
Lo gran delit qu'es en lo sols voler
D'aquell qui es amador verdader
E ama si vehent s'en tal volença.
Tornada
Lir entre carts Deu vos don coneixença
Com so per vos a tot estrem posat.
Ab mon poder Amor ma'nderrocat
Sens aquel seu d'infinida potença.
Qui no es trist de mos dictats no cur,
O'n algun temps que sia trist estat;
E lo qui es de mals passïonat
Per ferse trist no serque loch scur. Lija mos dits mostrant pensa torbada
Sens algun art exits d'hom fora seny.
E la raho qu'en tal dolor m'enpeny
Amor ho sab quin es la causa estada.
Alguna part e molta es trobada
De gran delit en la pensa del trist,
E si les gents ab gran dolor m'an vist
De gran delit m'arma fon companyada.
Quant simplament Amor ab mi habita
Tal delit sent que no'm cuit ser al mon
E com sos fets vull veure de pregon,
Mescladament ab dolor me delita.
Prest ve lo temps que fare vida heremita
Per mills poder d'Amor les festes colre,
D'est viure 'strany algu nos vulla dolre
Car per sa cort Amor me vol e'm cita
E yo qui 'l am per si tan solament,
No denegunt lo do, que m pot donar,
A sa tristor me plau abandonar,
E per tost temps viur' entristadament.
Traure no puch de mon enteniment
Que sia cert e molt pus bell partit,
Sa tristor gran que tot altre delit
Puix hi recau delitos languiment.
Alguna part de mon gran delit es
Aquella que tot home trist aporta
Que planyent si lo planyer lo conforta,
Mes que si dell tot lo mon se dolgues.
Esser me cuyt per moltes gents repres
Puig que tant lou viur'en la vida trista,
Mas yo qui he sa glori'al ull vista,
Desig sos mals puix delit les permes,
No s pot saber menys de l'esperiença
Lo gran delit qu'es en lo sol voler
D'aquell qui es amador vertader
E ame si vehent s'en tal volensa
Tornada.
Lir entre cars Deu vos don coneixensa
Com so per vos a tot estrem posat
Ab mon poder Amor m'ha 'nderrocat
Sens aquel seu d'infinida potença.
↑DELL'ANTICA LETTERATURA CATALANA. Studii seguiti dal testo e dalla traduzione della Vita di Giacomo I tolta dalla Cronaca Catalana di RAMON MUNTANER, di Enrico Cardona, Napoli, 1878; pp. 120-121
↑ESPAGNE ET PROVENCE d'Eugène Barte, París, 1857. pp.388-391
