Qui s'espera 's desespera

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca



QUI

S' ESPERA 'S DESESPERA.




APARIAMENT

fet per

FRANCESCH PELAY BRIZ.





BARCELONA

LLIBRETERIA DE JOAN ROCA Y BROS,

carrer de la Argentería n.º 49.

1866.




ES PROPIETAT.


 Ningú pot representar aqueixa pessa sens lo permis del autor : entendres per aixó ab lo Sr. Roca y Bros. Queda fet lo dipósit que la lley mana.


QUI S' ESPERA 'S DESESPERA.

————



Un quarto ben moblat. Porta d' entrada á la esquerra.—Escalfa-panxas ab rellotge de sobre mesa á la dreta.—Un confident davant del escalfa-panxas.—Betllador al mig. Escriptori á l'esquerra.—Sillons, cadiras.—Dos candeleros sobre l'escalfa-panxas.—Una finestra.



ESCENA ÚNICA.


Un senyor.



 Entra ab un llum á la má; se tréu lo sombrero y 'ls guants, posa 'l cigarro que está fumant damunt lo marbre de la xemeneya y encén los dos candeleros.

 Un home abans de tot déu procurar per ell, pèl seu bon nom, per lo que está per venir... Ella vindrá á las nou... Ja sé 'l que tinch de fer... (Lo rellotge toca las nou.) Nou horas!... Está per arribar... Aixis tindrè que esperarla menos temps!... Acabo de tenir una sentada ab amichs que 'm volen be... amichs á ab 'ls qui tinch prou franquesa per pagarlos un dinar com lo que 'ls hi he pagat avuy... y tots, tots ells m'han dit que feya molt be de fer lo que estich resolt á fer... Ja tenia rahó l'Enrich quan me deya «ta cadena de flors es una cadena de ferro, tonto!... tu t'estás perdent!... Tu llensas á perdre ta posició... ¿ahont anirás á parar?»... Son uns guapos xicots tots ells!... (conta los diners que du á la butxaca y 'ls posa sobre la xemeneya.) He gastat 10 durots, es cert, mes la resolució que he prés be val mes...¿Y 'l dinar? Bona sopa, bons talls de llus, á mí, m' agrada mòlt 'l llus... Y aixó que diuhen que es un peix comú, que per tot se'n troban de llussos? (mirant al pùblich.—Arregla 'l foch ab los molls y després tot entretenintshi s'allunya de la xemeneya) Sí, sí,... es precis... no puch deixar de ferho... Dech romprehi de una vegada... (se passeja y 's detura de cop.) Ja fa molt temps que dura, ja fa mes de tres mesos que la conech!... Aném á veure ¿que 'n trech? Res. (ab mes vivesa.) Menos que res! (Pausa.) Las nou y cinch... no pot trigar... Veyam, ¿com li diré? (Se passeja y 's torna á deturar) Aixis com si no fos res!... Sense por! Y ara, ¿perqué tinch de posarme fret al pensarhi? A fora, á fora tot escrupul... Ja está dit... Ella trucará... jo aniré á obrirla. (Va cap á la porta y fa com qui l'obra.) Ah! ja está aquí? Deu la guart,... sentis y escoltim... no posi mala cara... no's tregui 'ls guants... si se 'ls tindrá de tornar á posar tot seguit (ab gran serietat y parlant ab un silló) De veras, ja fa temps que jo l'estimo molt, molt; mes... aquest mes conech que á vostè no li agrada... no cride, no plori... menos li agradará la cua... mes aixó no pot seguir... no's desesperi... aixó tè de acabar... vosté tè bonas qualitats... li estimo tot lo qu' ha fet per mí... mes... jo tinch un pare y una familia y aixó vosté mateixa pot comprendre que 'm posa en lo cas de ser judiciós y esmenarme... perque quan un tè un pare... y... res... vamos... es precís... tenim de separarnos... Huy! huy! huy! fora crits, fora aspavientos... no estich per comedia, prou que s'n fan al teatre... És en vá! No s'alteri... no 'ns digam may mes tu... separémnos y bona nit... ja se sab... tots los amors tenen sas espinas, la nostra es molt puntxeguda y 't traspassa 'l cor, tambè me 'l traspasa á mí... vamos no me enterneixis... Anémsem... Adèu... Adèu! (Fa com si agafès algú per la má y l' acompanya fins á la porta.) Ara donémnos una apretada de mans, d'amich... Vamos, ánimo y fora! (fa com qui estrenyés la má d'algú) Sí... sí... te tornarè 'ls cabells y las cartas y tot lo que vulgas... vamos, adèu, adèu!... (Obra la porta y la torna á tancar com si haguès despedit á algú, desprès abansa y 's creuha de brassos ab aire satisfet.) Ja está tot acabat... (Mirant lo rellotge.) Un quart de déu y ella no 's véu... (Taral-lejant s'assenta al costat del escriptori.) Un quart de déu y la senyora encara no 's véu, y la senyora encara no 's veu...(Enrahonat.) Era necessari pendre un partit. Cada dia 's feya mes pesada... tot lo dia la tenia sobre... (Fingint la veu.) «Tu no ets tan bon xicot com abans?... Sigas mes amable... Quina cara que posas!» (Natural.) Vamos, es pesat, es cremador no poder fer la cara que un li dona la gana de fer, lo no poderse cremar quan troba gust en cremarse... (S' aixeca.) Demá ja seré llivre... Demá ja podré pensar en ma posició... Una posició que no puch péndrela sens abans desferme de la meva carinyosa Adela... es clar! Pera pendre posició, lo primer que 's tè que fer es casarse y no crech que cap noya 'm volgues si sabia que 'n tenia una altra que... (Encén lo cigarro.) Si, si, la deixarém, nos casarem...Precisament l'altre dia 'n parlavan d'un bon partit... d' una senyoreta qu' encara no conech, mes que té llarchs mils duros de dot...Potser será lletja? Com! ¿Y pregunto jo 's pot se lletja ab un dot tan bonich?...Aprensions!... (Mirant al rellotge.) Aprop de dos quarts de déu... Ja déu sé per l'escala... La pobrisona! si savia lo que la espera! (Llensa 'l cigarro al foch.) Aquest cigarro no val res... y era bo... lo cigarro te aixó, Io cigarro es com l' amor, un pich está apagat no cal pas tornarlo á encendre. (Mirant lo rellotge.) Es graciós... lo qu' es ella sembla que no du gran pressa en venir... (Se asséu al confident, prén un diari y llegeix.) Gacetilla.—Ahí va arribar una gran colecció de feras y entre ellas un inglés que fa tres anys que viu y dorm á dins de la gabia del os blanch al qui va agafar gran afició un dia en que, mentres s' estava mirantsel, aquell li va dir en inglés «how do you do?» aixó es, «Com ho passa.» L'ós li ha posat tal carinyo que cada matí li respatlla 'l barret y li esclareix las patillas ab las unglas... » (Deixant lo diari). Ximplerias? (Lo rellotge toca dos quarts de déu)... Potser algú la ha entretinguda?... Si li haurá surtit algun estorb? Potser está malalta... Me sabria greu que no estés bona... (Se senten trucar tres cops á la porta del quarto del costat.—S' aixeca.) No, no es ella... ella sempre pega tres cops aixis... pam, pam, pam... aixís ho tenim convingut... (Se séu altre cop davant del escriptori y diu ab to de comedia) Totas las historias d' amor tenen sos capitols tristos !... Totas tenen las sevas estranyesas... Lo primer dia que la vaig veure duya un vestit de color de lila ab quadros de color de violeta y una casaca negra... Plovia á tot plóure... jo m' hi vaig acostar y li vaig dir: «Senyoreta, permetim que li ofresca 'l meu cor y 'l meu paraigas. No 'n portava. Havia sortit de casa ab lo meu cor, pero no ab mon paraigas! Aixó li va fer gracia, sí, la va fer mig riure... mes perçó se 'n va passar á l'altra costat del carrer... Jo la vaig seguir... y aixís qu' ella trucava á la porta de casa seva, li diguí ab tota espressió... «Senyoreta, tinch que ferli saber una cosa que li interessa molt... que 'ns interessa molt... y va depressa. Dir aixó y sentinne paf! la porta pèls bigotis, tot fou hu. Aixó 'm va agradar... Véuse aquí com me vaig enamorar d' ella... veuse aquí com un se posa en camí de fer lo ximple... Si ella m' haguès respost: «Entri, estich per vosté...» de segur que 'm plantava á riure y me n'anava... Mes ella se 'm va traure del seu davant y aixó tè la culpa de que al endemá fos l'esclau d' ella y de que al cap de quintze dias ja fossem amichs... Y després de tants juraments d' amor... després de aquellas dolsas promesas... després de tot... tenirli que dir: «La novela s' ha acabat... tanquém lo llibre!» Pobre xicota! Bah! no hi pensém, es precís ferho... y ho farè!... Tindré valor per... (Mirant lo rellotge). Tres quarts tocats de déu! Ja ha passat l' hora de la cita... es la primera vegada que 'm fa esperar... Mentres que no estigui malalta... Ca! m'ho haguera enviat à dir... Aixó es que no déu dur gayre pressa y haurá anat á donar una volta abans per la plassa Real... Be, pero podria pensar que l'espero... Es dona... y ja sabem que las donas totas pecan de falta de memoria... Potser lo seu rellotge va atrassat. (Escorcolla una caixeta que hi ha sobre l'escalfa panxas). Vetaquí cabells seus... un dia que jo li deya: «Dónam cabell teu...» ella 'm va respondre. «Préntmen.» Jo vaig agafar las estisoras m' hi vaig acostar y... «¿Ho faig?» li vaig dir, y ella acabantse d' acostar, «Fesho» va respondre. Ab un no res fou fet. Ab un cop d' estisoras n' hi hagué prou. Després ella 'n va voler de meus... ella mateixa me 'ls va tallar, y va demanarme que li comprès una coseta en que desarlos perqué segons ella deya eran massa sedosos per embolicarlos en paper blanch... Oh! jo tinch un cabell molt sedos, molt fi... Li vaig comprar un medalló y una cadena d' or... Cinquanta duros me 'n vaig fer... y encara no va trobar massa poch bo per lo qu' era mon cabell... (Tocan las deu). Las deu! No pot ser... lo meu rellotge déu anar malament... mes es assegurat... En aixó está... diuhen está assegurat y un s' ho te de creure... avuy dia tot s' assegura fins s' asseguran las vidas... Jo tambè n' estich d' assegurat y ab tot y aixó no sempre estich bo... ¿Y si no vingués?... y si ella.. si... si... totas las trassas son de....(Se passeja). Pche! no me 'n estranyaría!... Sempre me n'hi temut alguna... des d' aquell dia en que ella va entrar aquí tot depressa y 'm va dir: «Me 'n torno tot seguit...» Oh! sí, jo tinch rahó en pensar mal... Y jo que tot lo que vol li compro. ¿Vols un vestit? tè. Vols puntas, vols sombreros, sombrillas, guants, sabatas, un terrosset de sucre?... tè. Oh, las donas! y me 'n recordo que al sent endemá va tornar tant aixarida y riallera... massa riallera potser pera que jo quedès tranquil. Lo véurela tan alegre es lo que á mi 'm posa de mal humor. (Mira 'l seu rellotge). Y m' havia promés que vindria!... Si no vè, millor... aixis no tindrè de donarli la píndula.. Casi m' ho estimo mes... (Se troba davant de l'escalfa-panxas y despenja un retrato.) Lo seu retrato... (Parlant ab lo retrato.) Hum!.. Encara que 'm miris ab aquests ulls tan grossos y bonichs... encara que 'm fassas la mitja rialleta ab esta boca tan petita... si es petita... y bè y ¿qué? tota dona que no la tè gran la tè petita, aixó res tè d' estrany... perçó totas las tevas gracias no 'm dihuen pas perque no has vingut á la cita á la hora convinguda... (Cambiant de tó.) Me sembla que avuy vosté haurá anat á dinar á fora... no? Mirim de fit á fit... vamos, parli, disculpis, espliquis... ¿Calla? Aixó vol dir que ja está cansada de mí; aixó es lo mateix que voler rompre... y vosté vol rompre ab mi que l'ha estimada tant, que li he fet tants regalos, entre altres aquest brassalet que du, per cert que encara no l' he pagat... Ah! (Mira al rellotge.) y no vindrá. (Al retrato ab rabia.) Dona sense cor! monstre! estátua! mar glacial!... Y ara d' hont ve, d' hont ve, parli?... Diguimho? No m'ho vol dir?... Sino 'm detinguès!... (Se tira cap al escriptori com si volgués pegar á algú, après se detura y cau aplomat en un silló, lo rellotge toca dos quarts d'onze.) Ah, no, no, no m' ha estimat may! Ja may ha comprés lo que jo per ella sentia! (Ab lo cap entre mans de colzes sobre l'escriptori mirant fit á fit lo retrato que hi haurá posat.) No, tu no has vist lo que de bo hi havia al fons del meu cor.... tu t'has cregut que las mevas ausencias eran per separarme de tu... tonta! cega!... No veus que jo t'estimo massa... que jo sò 'l teu esclau... Ara mateix parlava de allunyarme de tú... Torna, júram que m' estimas y, si ho vols, me caso ab tú!... Vina.. vina aviat. (Se aixeca. ) Mes ahont será?... Potser será al teatre?... Ara hi caich, ella tenia ganas d'anar al Liceo (Ab seguritat.) Si ella es al Liceo!... Sens dupte li fará companyia aquell senyor gros que l'altre dia li feu un saludo d' una manera aixis tota carinyosa .... no m' agradan saludos d' home gros .... Sí, si es al Liceo... Si l'estich veyent (Ab rabia.) Dins d'un bon palco, ab aquell senyor gros que li fa la mitja rialla... que lletja qu' está la rialla en la boca d' un home gros! Que lleig qu' es!.. Si pero será rich y 'ls diners fan semblar guapo á tothom!... Si anés á sorpendrels.... (Mirant lo rellotge.) Encara tindrè temps... (Se posa 'l sombrero.) Ja hi so... (Cridant.) Porter, porter .... óbrim aquest palco!... Ah!... No rigui, no rigui... vostè que se li está segut al costat... ¿Sembla que s' espanta? (Fa com qui fa voltejar un bastó.) —¿Sembla que 'm mira de costat per sobra de sas rodonas galtas? Li fa por aquest bastó? (Adonantse de que no te res á la má.) Hont es 'l meu bastó?... Jo 'n tinch de tenir un... Necessito un bastó... Ahont dimoni l'he posat?... (Buscant ensopega ab una carta que cull.) ¿Qu' es aixó?... lletra d' ella , (Llegeix.) «—Cárlos, avuy estich de tretulia en casa de ma tia.» (Donantse un cop al front y deixant de llejir) tretulia !... tretulia! Dimoni no haver pensat en eixa ditxosa tretulia... y 'l sabater de baix res me n' ha dit, potser ella mateixa haurá pujat la carta mentres jo era fora... (Llejint.) « Vinahi que 'm farás contenta...» Si no t' hi veig, á las onze sentirás trucar tres truchs á la porta del carrer... t' esperarè per si 'm vols acompanyar á casa. Ta estimada Adela.»
 Y jo que l' acusava! Pobre xica! (Se sentan tres cops á la porta del carrer). Tres truchs!... es ella! (Pren un candelero y se 'n va cap à la porta). No, no, no la deixém à la fresca... (Deturantse.) que faré? (Irresolt.) li dich que no? Ara es hora de pendre un partit... (Irresolt). Que faig?.. ella es al carrer... ¿Hi baixo? (Deixa 'l llum sobre la taula.) No. (Se séu). ¿Tindrá fret á baix... La pobre s' espera (S' alsa, 's torna á seure). Potser plou... (Treu la ma per la finestra) Plovisca... No... no... no hi ha mes! (Torna á aixecarse y mira al carrer). Y m'espera. (tornan á trucar.) Res; res... Mes es tan mona!... tan bonica! aquells ulls tan grossos y aquellas mans tan xicas!... y jo deixo tal maravella al carrer esposada á que 'l senyor gros de l'altra dia li allargui 'l paraygas que jo sols tinch dret á oferirli? Aixó si que no 'u faré... cap á baix... no esperém á que 's cansi d' esperar, perqué qui s' espera 's desespera!...
 (Cau lo teló aixís qu' ell obra la porta per eixir).




FI.