Romancer popular català/Los tres estudiants
A la ciutat de Tortosa,
si n' hi hà tres estudiants
qui seguexen los estudis
per esser-ne capellans.
Un díe, tot passejant-se
voreta del camí ral,
encontraren tres ninetes,
tres ninetes molt galants.
Ells pedretes los gitaven;
pedretes los van tornant.
Les pedretes qu' ells los giten
no són pedres de fer mal:
les pedretes qu' elles tornen
son per encendre la sanch.
«Ab nosaltres, elles diuen,
bé-us hi tindrèu de casar.»
Ells los hi fan de resposta:
«Volem ser estudîants.»
Les ninetes són traydores,
lo jutge van a trobar.
«Veniu, veniu, senyor jutge,
a agafar tres estudiants.
—Còm agafar-los, senyores,
si no tenen culpa gran?
—Que-ls agafen e que-ls lliguen,
car ja tenen la bastant.»
No triga lo spay d' un' hora,
jutge y batlle ls fan cercar,
los fan pendre, fan lligar-los,
a la presó ls van menant.
Lo menut plora y s' enuja,
lo mijancer ja no tant,
lo més gran los aconsola.
«No ploreu, los meus germans,
que tenim un oncle a França
servint al duch de Rohan:
si sabia qu' erem presos,
se-n vindria ací volant,
mataria jutge y batlle
e també llurs escrivans.»
Lo traydor del jutge ho scolta
per un finestró que-y hâ.
«Callau, callau, ardits presos,
que d' ací ja-us ne trauràn.»
No passa lo 'spay d' un' hora
que-ls hi porten paper blanch;
no passa una nit y un díe,
que a la forca ls van portant.
Con són al peu de la forca,
llur oncle arriba al portal.
Ja pregunta al portaler:
«Tanta gent allí què-y fan?
Allí 'ndogalen e pengen
tres pobrets estudîants
qui seguien los estudis
per esser-ne capellans.
—Callau, callau, portaler,
que són de la meua sanch.»
Descavalca de la mula
e n' embrida l' cavall blanch.
«No-m dirieu, portaler,
per hon hi seria abans?
—Preneu la costa solana
e seguiu ribera avall.»
De tant que l' cavall corria,
les pedres van foguejant,
ans d' arribar a les forques,
los tres havien finat.
Ell la spasa desenveyna,
fa petar los llurs dogals,
los fa un bes a cada galta
«Deu vos haja perdonats!»
Se-n gira al batlle y al jutge
qui-ls havien sentenciats.
«No-m dirieu, jutge y batlle,
per qu' heu morts los estudiants?
—Cavaller, los morts jaquiu-ne,
no patexen ningun dany.
Enganyaren tres donzelles,
tres donzelletes galants.
—Mentiu, mentiu per la gola,
mos nebots no-u feren may.
De la vostra sanch, mals jutges,
me-n he de rentar les mans.
¡Adeu, vila de Tortosa!
bé te-n veuràs de treballs!
Apartau, dones casades,
apartau vostres infants!
De la sanch de les donzelles
los carrers ne brollaràn,
de les testes dels teus homens
muralles se-n formaràn!
¡Ay tu, vila de Tortosa,
de mi te-n recordaràs!
Persones, cases e places
han d' anar a foch y a sanch!»
Mirau si-n causen les nines,
mirau si-n causen de mals,
mirau si-n causen les nines
de penes e de treballs!