Rondalles del poble/Dos paraules al que llixca

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
← Pòrtic Dos paraules al que llixca
Rondalles del poble
Prólech →


DOS PARAULES AL QUE LLIXCA



 Entre les moltes joyes de la literatura catalana, n' hi ha una, pera mí tan hermosa y simpática, que no dubte en dir es casi la preferida del meu cor. Y encara que humil, com la lluherna que s' amaga entre 'l brossam de la riba, resplendix tan clarament entre les ombres de nostra historia y de nostra vida, que 'ns porta en sos rajolins d' or poesia de un altre temps, que embaumava nostra llar en dies en que la sencillez informava les costums.
 ¿Y quina es eixa joya? Lo Romancer Catalá del venerable Marian Aguiló. Poch hía en Catalunya que parle millor sobre la literatura popular, que eixe Romancer, naixcut Deu sab ahon, pero agrunsat anys y anys al amorós caliu de nostra llar per la santa ma de nostres avies.
 Enamorat de dit llibre y ab la esperança de trobar Lo testament de N' Amelis (que l' autor de dit Romancer fea viure en Burriana y Onda), com també de arreplegar encara una variant de La Gentil Porquerola [1] que, en catalá antich, vaig oir de llabis de una velleta en la vall d' Ebo, provincia d' Alacant, hont se manté millor que 'n part alguna del reyne, la rondalla duta allí per catalans y mallorquins, resolguí mampendre la tasca de rebuscar en nostres pobles y en la memoria de nostres germans tot alló semblant á lo que 'l afortunat Aguiló va recullir, ab l' objecte de oferir á Valencia altra agradosa replega, ja que aquell Mestre no ens doná res producte de nostra terra y sí molt de les Balears y de Catalunya.
 Pero dech dir, encara que ab les ales del cor caigudes per trist sentiment, que á pesar de mes investigacions, sols he atopat ab un romanç que encara es diu en nostra llengua, més de tant minvada inspiració, que mes pareix pobre escorrím que mormoladora rioleta. Tal es lo titolat L' infant y la dida, darrer d' este llibret. En cambi he oit recitar en Castellá, (desgracia nostra) á persones d' edat, prou romanços en un tot iguals a alguns dels que salvá del naufragi ab son llibre lo respetable Aguiló, y que encara solen cantar les nines.
 Tan gran contratemps me feu dirigir la vista y el cor cap á altre punt de investigació; al cuento de ahir, la tradició passada, la vella llegenda. De tot aixó done alguna mostra en les següents págines. Pobra, molt pobra es; pero contemtemnos ab la espigolada ja que no hem pogut fer la sega.
 No sé si he fet be ó mal en haver arreplegat estos cuentos, tradicions y llegendes, que he tractat de vestir lo millor que he sabut y ab la sencillez que deuen tindre.
 Tal volta se me diga que es tot açó molt ignocent; mes jo contestaré que aixís es el poble y tal apareix Montserrat del insigne Verdaguer.
 Valga lo que valga y siga lo que siga, lo que al públich oferixch, mires tan sols el sentiment que m' aníma y que no es altre que 'l de amostrar una volta més mon amor, mon ver amor á Valencia.


  1. Dita variant fou enviada per lo meritíssim Don Roch Chabas, á D. Marian Aguiló, després de la publicació del Romancer Catalá.