Rondalles del poble/Prólech

PRÓLECH

No hi cap dubte de que 'l poble fou sempre lo veritable rey dels poetes. L' encarcarament ridícol que s' ha volgut anomenar preceptiva literaria may ha tingut alé ni potencia pera fer produhir cap Comte l' Arnau, Chansón de Roland ni Rey de Thûle. Aquest poeta anónim dit «musa popular,» sense amohinarse poch ni gens de si l' unitat ó diversitat de metre aminvavan lo mérit de l' obra literaria, ni cremantse gayre les celles volguent interpretar lo célebre peirátai d' Aristotil, esca del pecat de la palestra de les tres unitats dramátiques que per espay d' un segle y mitj feu escriure centenars de volums als crítichs de totas les escoles; aquest poeta, vigorós y senzill, natural y espontani com cap, ha fet sempre com lo rossinyol de les boscuries: ha cantat refilant de bo y mellor, peró sense firmar les seues obres genials.
Ni El Mio Cid, ni l' originari Doctor Faust, ni la Filla del Marxant jamay portaren lo nom del poeta que 'ls dictá, y la crítica, pera estalviarse temps y tirar sobre segur, moltas vegadas ha atribuit á tota una generació ó á tot un poble, lo que era realment fill de las aspiracions, gustos, sentiments y esperit de tota una nissaga. Y al ferho aixís la crítica feya l'elogi més complert de les obres quals autors restavan y restan encara amagats com la viola del bosch y l' anonim rossinyol sóts la denominació de flor modesta y de rey dels aucells cantayres. ¿Quína gloria més capdalt pera un poeta que la de produhir una obra que encarna l' esperit de tota una centuria, ó les lluytes y sentiments d' una rassa? Per aixó los escatimadors de glories, suposaren que un home sol no podía assolir tan noble empresa, y del cego poeta que vegé la Iliada y la Odisea volgueren ferne trossos atribuhint á una corrúa d' ingenis, lo que no volían creure fos obra d' un sol mortal que 's digué Homer.
Mes, sía lo que 's vulga de tot aixó, cal confessar, que entre totes les manifestacions literaries, la del folk-lorisme es la més curiosa y simpática. Recordo que un inspirat poeta valenciá escrigué en 1879:

Les cansons que 'l poble canta
son cansons del cor nascudes;
¡quánts de goigs sublims revelan!
¡quántes llágrimes oculten!

Hermosa manera de dir lo que valen y representan eixos desfogaments de la lírica popular que tenen lo mellor elogi de son valer en la vida que sabis é ignorants los hi donan, ja que mentres naixen y moren cada quinqueni centenars de llibres plens de lletres arrenglarades que no diuhen res al cor ni al cap, eixes hermoses flors aromátiques de la poesía populars com flayroses perpetuines compleixen lo vaticini horaciá contra la implacable Lybitina.
Ara be, de moltes menes poden conservarse eixes flors camperoles; ó transplantantles cuydadosament dels llavis del poble á les galerades de l' estampa, com ho feren sabiament los mestres Aguiló, y Milá y Fontanals en totes les econtrades d' Aragó, Valencia, Catalunya y Mallorques, y en cercle més reduhit en Bertrán y Brós, l' Alió y l' actiu Bulbena; ó aprofitant no més la llevor y fent conrear en lo propi magí los que 'n diriam los arguments tradicionals pera vestirlos ab les gales de la prosa encisadora, com ho tenen acreditat los rondallaires d' En Thos y Codina (Terenci), Pelay Briz y del benemérit Maspons y Labrós bon germá folklorista de la delicada María de Bell-lloch. Cullir la flor boscana d' una rondalla, llegenda ó tradició popular, y ferne una narració poética de cap d' ala, destinada á viure tant com la mateixa terra ahont s' arrelá, aixó es obra d' áligues capdalts de la poesía que 's digan Mossen Jacinto Verdaguer y tingan pit pera volar á dalt d' un Canigó, ó Anicet de Pagés que 'ns porte deu segles endarrera ab son Comte l'Arnau volant com Anima en pena, pera no dir res dels mallorquins Picó y Campamar y Mossen Costa y Llobera que ab tant lluhiment triomfaren en tasca y lluyta tan supra vires.
Lo qu' eixos escriptors feren á Catalunya y Mallorques, lo llorejat poeta Badenes y Dalmau, ha volgut ferho ab les belles tradicions valencianes. La encisadora terra de les flors y dels vergers espléndits que presenta faysóns tan matisades y diferents en les platxes llevantines, en les serres del Maestrat, y en les comarques d' Onil, Bocairent, la Ollería y Alacant, be 's podía considerar com una mina sense explotar en lo concepte folk-lórich. En Badenes ha volgut, doncs, fer los primers treballs y cal dir que la mostra que ara ofereix al públich ab lo titol de Rondalles del poble es galana y flayrosa com vinguda d' allá hont ve. De Moixent, Alcoy, Montesa, Serra d' Espadá y Xátiva ha anat triant tradicions fantástiques y llegendes á les que ha donat forma de narracions poétiques y avuy les presenta als bons aymadors de les lletres llemosines habillades ab les gales de una metrificació correcte y d' un llenguatje tan poétich com senzill ensemps. En Francesch Badenes no ha volgut fer feyna de colector, y en lloch de recullir la tradició ronegament y estamparla á faysó de entomólech que clava ab la agulla la cuca de llum en la colecció d' exemplars d' una encontrada, ha posat á contribució son bon enginy y sa imaginació de verdader poeta y 'ns presenta un aplech de veritables poemets dels que molts portan l' argument d' un drama ó tragedia dignes d'un Schiller ó Shakespeare. La Bona justicia y La Comtesa Violant fan pensar en algunes escenes del Macbeth y del Othello, mentres que La Cova de Sant Feliu y Lo Barranch de la Falaguera per sa dolçor, espontaneitat y flayre bosquetana, recordan los millors idilis del ja anomenat Mestre Verdaguer. La facilitat que te l' amich Badenes en versificar apareix sovint triomfant d' una pila d' esculls, ja que es obra de romans moltas vegades mantindre l' interés d' una narració qual desenllás tothom endevina y no está tampoch lliure de dificultats la pintura de sentiments y personatges d' época indefinida com ho son molts de les llegendes populars. En los temps del feudalisme y reconquesta lo llenguatje y passions dels protagonistas de les llegendes no eran pas los de la gent d' are, y un dels mérits majors que trobém en lo llibre d' en Badenes es la d' haber sabut sortir victoriós d' aquesta vaguetat que 'l carácter del personatje llegendari porta aferrat com la petxina á la closca.
Les Rondalles del poble agradarán molt y molt als aymadors de la vera y bona literatura, y Deu vulla que l' exemple del poeta Badenes, siga imitat per l' estol de benemérits conreadors de les lletres valencianes que tant podrían espigolar en lo camp ubérrim de la literatura popular y 'l folk-lorisme regional.
Arthur Masriera
Barcelona 20 d'Agost de 1900.