Sí com lo taur se'n va fuyt pel desert

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca

Sí com lo taur se'n va fuyt pel desert pot tenir els següents significats:

Altres versions[modifica]

Sí com lo taur se'n va fuyt pel desert
quant és sobrat per son semblant qui·l força,
ne torna may fins ha cobrada força
per destruir aquell qui l'ha desert,
tot enaxí·m cové lunyar de vós,
car vostre gest mon esforç ha confús;
no tornaré fins del tot haja fus
la gran pahor qui·m toll ser delitós.

Vengut és temps que serà conegut
l'om qui son cor haurà fort ho covart,
e ja negú no cuyt saber tal art
que si és flach, tal no sia sabut;
car, desastruch, al perill de la mort,
ladonchs no·l val enginy ne maestria
per ben cobrir sa strema covardia,
ans elegeix fugir per ser estort.

Ans del perill se deu fer lo cor fort;
emprenent risch, hom ha dels bons paria,
aconseguint honor e senyoria,
ffahent venir los cèssars en recort.
Les armes fan los prous hòmens valer
e·ls puja tost en semblant de momén;
aquest és loch d'on lo covart dexén:
més prop de ssi és les dones veher.

Renom d'ardit volrrà lo parencer,
mas no serà comportat son engan,
car los qui més de tals afers sabran
diran quin nom sobre si deu haver,
e baxament entre ssi volrrab dir:
"Hom virtuós no deu ser nomenat,
mas prenedor del que no ha guanyat
entre aquells qui no·l veuran fallir."

L'ome tastart qui no tembrà morir,
no faent fruyt, son perill assajat,
grau de virtut volrrà en si possat;
mas en aquest se deu mils soferir,
puys ab perill molt gran de sa persona
cuyda guanyar lo que no·l da son dret,
car la virtut en lo mig loch se met
e los estrems per vicis abandona.

Guanya virtut qui son cors a mort dóna
per hun gran bé o de molts beniffet;
pensar no deu compte li'n sia fet:
virtut, de si, lo virtuós guardona.
L'om de cor flach meta·l perill a part,
car sa honor luny de perill està,
e lo tastart, per temps, venir porà
en ser temprat e usar de renart.

Quant dels passats lig alguns fets e guart
los per venir, gràcia Déu nos fa
com som en temps que·l món dispost està
per grans affers e de cascuna part;
especial per nostre gran senyor,
qui, festejant, la gent ab por lo mira.
Tot gran senyor dintre son cor sospira
crehent qu·ell vol ser dels senyors major.

Ffortuna és soptós cambiador,
negú no sab on son voler la tira
e lo semblant de son amor és ira:
sa ira és moltes veus gran amor;
negú no·s pot regir per son penell,
sinó que·ls flachs de sa cort foragita,
e·l coratjós de sos béns lo delita,
havent esforç, vehent-la contra d'ell.

Tornada

Contra la mort és aquest aparell:
menyspreu del cors e no tembre Fortuna,
tenir sa ley, e, si és moro, çuna,
e Déu ladonchs lo farà segur d'ell.

Font: Bloc personal DMRQ, sine data