Sentència Arbitral de l'any 1278 (Primer Pariatge d'Andorra)

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca




PRIMER PARIATGE

-

Sentència Arbitral

1278


En el Nom de Nostre Senyor Jesucrist. Moltes, diverses o variades són les discussions, demandes i baralles que per molt de temps han anat sorgint sobre molts, vairats i diversos punts entre el noble baró el senyor Roger Bernat, per la gràcia de Déu comte de Foix i vescomte de Castellbò, i els seus predecessors, d'una banda, i el venerable senyor Pere, per la misericòrdia de Déu bisbe d'Urgell, de l'altra, coses totes que han ocasionat molts i greus danys a les dues parts, com són: homes assassinats, castells destruïts, mutilacions de membres i molts altres enormes i gairebé indescriptibles mals. Finalment els susdits contendents, amb la intervenció del senyor Jaspert, per la gràcies de Déu bisbe de València, i dels nobles el mestre Bonanat de Lavània, canonge de Narbona, col·lector de la dècima en el regne d'Aragó comissionat pel Sant Pere, i el mestre Ramon de Besalú, ardiaca de Tarragona, Ramon d'Urx, Isarn de Fanjaus i Guillem Ramon de Josa, amigables componedors de totes les esmentades discussions, demandes i baralles, arribaren a la fi del litigi i a una convinença amical, amb l'assentiment de les parts, en la forma següent:

Primerament, sobre la Vall o les Valls d'Andorra ha estat pronunciat i determinat pel susdit bisbe de València i els altres nobles, que d'ara endavant i per sempre més, el senyor bisbe d'Urgell i els seus successors facin i puguin fer, el seu any respectiu, la quèstia als homes de la Vall o les Valls d'Andorra, fins a la quantitat de mil sous melgoresos, sense oposició de la part del comte o dels seus sucessors, però de tal manera que ni el bisbe ni els seus successors puguin ultrapassar l'esmentada quantitat. I el senyor comte de Foix i els seus successors, l'any següent respectiu, puguin fer la quèstia als dits homes d'Andorra, a voluntat, sense oposició del bisbe ni dels seus successors ni de l'Església d'Urgell, i sense que els sigui assignada una quantitat determinada. I això, ho puguin fer perpètuament. QUe hom pugui fer-ho així, d'un any a l'altre, i que en aquest primer any present, l'esmentat senyor comte de Foix faci la quèstia als dits homes de la Vall o de les Valls d'Andorra.

Així mateix ha estat pronunciat pels àrbitres esmentats, sobre els capítols de les justícies i mer imperi, que els batlles dels dits senyors bisbe i comte exerceixin sempre, ensems i en comú, el mer imperi sobre els dits homes d'Andorra, a saber, l'alta, mitjana i baixa justícia i tot el que pertany o ha de pertànyer al mer i mixt imperi i jurisdicció; i que junts facin empresonar i retinguin empresonats els delinqüents. I si per ventura havien d'ordenar una causa, que els batlles dels dits senyors ho facin ensems i en comú, designant un jutge, ordenant i fent ordenar la dita causa fins a sentència definitiva, i que ensems facin també executar la sentència. I si fos cas que un dels batlles fos absent per qualsevol raó, que el batlle present pugui fer, ordenar i executar les coses abans dites, de manera, emperò, que, si en qualsevol moment el batlle absent es presentava, sigui rebut pel seu col·lega present, sense que això ocasioni cap perjudici al senyor del batlle absent i que ni l'habitud ni cap altre precedent no puguin fer tort a cap dels senyors, baldament el batlle d'un d'ells sigui sovint absent a l'hora de tractar les causes; i que aquest batlle sigui admès sempre que es presenti. I si és el cas que els dits batlles hagin hagut d'instruir causa per delicte, crim o abús, i n'hagin cobrat i retingut algun diner per sentència o per altra manera de transacció, que el dit senyor bisbe i els seus successors tinguin sempre la quarta part del dit diner, i el senyor comte de Foix i tinguin les tres parts; aquesta composició pecuniària, emperò, sempre serà feta de comú acord entre els dits batlles, si tots dos són presents; altrament, si un d'ells no hi fos, com ha estat dit més amunt, el batlles present podrà prosseguir, ordenar, compondre i fer executar les coses amunt dites tant en el nom seu com en el de l'absent. Vetllin, emperò, els senyors i els susdits batlles, tant presents com absents, perquè no cometin cap abús ni frau amb motiu de la presència o absència i en el tractament dels dits negocis, sinó que amb bona fe i propòsit els comenci, continuïn, acabin i comprenguin.

Que el dit noble comte de Foix tingui si vol el seu veguer a la Vall o les Valls d'Andorra, com acostuma; el qual veguer exerceixi i faci allò que acostumava de fer i exercir sobre els homes d'Andorra, abans que l'esmentat comte tingués les justícies sobre els homes de la Vall. Quant a l'esmentada repartició de diner, que hom la faci, deduïdes les despeses, de tota la quantitat de la condemna o de la composició. I que en tot cas tots els drets, censos, cobraments, rendes, guanys i altres emoluments que el bisbe d'Urgell, els canonges i l'església d'Urgell o acostumen de rebre fins ara, a més de les coses susdites, a la Vall o les Valls d'Andorra, ells i llurs successors ho rebin en l'esdevenidor en pau i tranquil·litat, sense oposició de part del dit comte ni del seu veguer ni del seu batlle, llevat de la treva de Déu que el bisbe acostumava de rebre, respecte a la qual caldrà procedir com en les altres causes criminals.

Així mateix cal entendre de la part del comte de Foix tocant al que acostumava de recaptar dels dits homes d'Andorra, a més de les coses damunt dites, que d'ara en avant, haurà de percebre i posseir lliurement. I que aquesta present nova avinença no irrogui cap perjudici al bisbe d'Urgell ni als canonges ni a llurs successors, ni tampoc al comte de Foix i als seus successors, tocant a aquestes i a les altres coses que cadascú ja receptava en la dita Vall o Valls i homes d'Andorra, sinó que cadascú ho rebin en pau i tranquil·litat, sense oposició de l'altra part, com acostumaven de rebre-ho en temps passats, exceptuant el que més amunt ha estat declarat. La condonació i remissió feta als homes de la dita Vall per l'esmentat comte pel que fa a la intestia, eixorquia i cugucia per raó de les justícies, resten ratificades per sempre més.

Així mateix ha estat pronunciat que cada un dels dits senyors tinguin l'host i cavalcada dels homes d'Andorra, sense, però, que pugui servir-se'n l'un contra l'altre. També ha estat pronunciat i ordenat pels dits amigables componedors, que l'esmentat noble comte de Foix i tots els seus successors tinguin en feu, perpètuament, pel bisbe d'Urgell i pels seus successors, tot el que té i rep, i tot el que ha de tenir i rebre de la Vall o les Valls i homes d'Andorra, i això ho tinguin per l'església d'Urgell. Que el dit comte i tots els seus successors tinguin també perpètuament en feu, pel bisbe i pels seus successors i per l'església d'Urgell, la vall de Sant Joan i el castell d'Aós amb totes les seves pertinances, llevat del castell de Tor, que mai no siguin considerat com a feu. I pel que fa a les esmentades Valls d'Andorra i de Sant Joan, que el comte faci ja ara homenatge al dit senyor bisbe; i això mateix siguin obligats a fer-ho tots els seus successors al dit bisbe i successors.

Així mateix han pronunciat i ordenat els dits amigables componedors, que el dit noble comte de Foix i successors seus tinguin perpètuament en feu, pel bisbe i l'església d'Urgell i pels seus successors, la vall de Cabó amb totes les seves pertinences, de manera, emperò, que el dit noble, comte Roger Bernat, només durant la seva vida, no sigui obligat a fer homenatge al bisbe d'Urgell no més, per esguard i deferència envers el dit comte; però que tots els successors del dit comte siguin obligats a fer homenatge per la susdit vall de Cabó a tots els bisbes que s'aniran succeint en la dita església d'Urgell. I que això en l'avenir no irrogui cap perjudici al bisbe o bisbes o a l'església d'Urgell, pel fet que el bisbe present, en honor del dit comte, el dispensi ara de l'homenatge; i que això els successors del comte no ho puguin mai al·legar contra el bisbe i l'església d'Urgell, sinó que facin sempre homenatge per la susdita vall de Cabó al bisbe d'Urgell, com ha estat abans dit. Promet encara el dit comte, per ell i per tots els seus successors, de donar fidelment el domini, segons la bona consuetud de Barcelona, de tots els castells i les fortaleses que hi ha o que seran construïts a l'esmentada vall de Sant Joan i en els seus termes i, desp´res de la seva mort, de tots els qui hi ha o que seran construïts a la dita vall de Cabó i en els termes. Tots aquests feus, els tindrà el comte de Foix i els seus successors pel bisbe i per l'església d'Urgell a feu honrat, de manera que no seran obligats a fer cap serveix, exceptuat l'homenatge i les potestats, com ha estat dit.

Així mateix han pronunciat i ordenat els dits amigables componedors que aquells drets, rendes i emoluments que el bisbe i capítol d'Urgell posseïen i recaptaven a les susdites valls de Sant Joan i de Cabó, d'ara endavant els tinguin i recaptin en pau i tranquil·litat, sense que siguin considerats com a feus, puix que són alous propis de l'església d'Urgell. Encara han pronunciat i ordenat els dits componedors sobre la roca d'Arfà que, si el senyor bisbe d'Urgell podia demostrar que els predecessors del dit comte havien donat o cedit la dita roca d'Arfà al bisbe i a l'església d'Urgell, en aquest cas el dit bisbe pugui construir o fer una fortalesa en la dita roca, a menys que el comte pogués demostrar que la donació o cessió no era vàlida. Que sobre aquest punt jutgin bonament i de pla els nobles Ramon d'Urtx, Isarn de Fanjaus i Guillem Ramon de Josa, o dos d'ells, i que el decideixin abans de la propera festa de Nadal.

Han ordenat també els esmentats amigables componedors que el bisbe i el capítol d'Urgell bescanviïn o permutin el castell de Montferrer i el lloc d'Adrall amb el susdit comte, i que el comte doni al bisbe i capítol d'Urgell, pels esmentats llocs, el castell i lloc de Bastida d'Hortons i el castell i lloc d'Adraén. I si els dits llocs, que són de l'església d'Urgell, valien més que els que el comte promet donar-li, que el comte assigni i li doni la diferència en altres llocs o rendes, a coneixença i arbitri dels dits nobles Ramon d'Urtx, Isarn de Fanjaus i Guillem Ramon de josa, o de dos d'ells. I que si els dits llocs que són del comte valien més que els que el bisbe promet donar-li, que el bisbe li assigni i doni la diferència en altres llocs o rendes, a coneixença i arbitri dels dits nobles Ramon d'Urtx, Isarn de Fanjaus i Guillem de Josa, o dos d'ells. Així mateix, promet el dit senyor bisbe al noble comte de Foix, sota pena de mil sous melgoresos, que vetllarà amb el seu capítol perquè el dit bescanvi o permuta sigui acomplert d'ací a les properes festes de la Pasqua del Senyor. I si no ho acomplia, que perdi la dita suma de mil sous melgoresos, que en poder del comte; aquesta suma un cop abandonada, i després, emperò, de la mort del comte, que l'església d'Urgell pugui edificar o reconstruir el castell de Montferrer sense oposició dels successors del dit comte, exceptuat, en aquest cas, el dret que l'esmentat comte pogués tenir sobre el susdit castell de Montferrer.

El senyor bisbe i el capítol d'Urgell donen per acabades i remeses per sempre totes les reclamacions, qüestions i demandes que contra el comte de Foix i els seus successors hagin formulat o pogut formular fins al dia present, sobre coses o persones. Especialment adjudiquen i cedeixen per sempre al dit comte i als seus successors tot allò que, segons dret, tenia o pretenia tenir als castells de Sallent, Galleuda, Cintinyà i Nargó i els seus termes, o sobre qualsesevulla altres llocs o castells que el dit comte avui posseeix i té per qualsevol títol; així que, d'ara endavant, cap reclamació, demanda o molèstia no facin el bisbe i capítol d'Urgell sobre les dites coses contra l'esmentat comte i els seus successors. Així mateix, renuncien a totes les causes, plets i instàncies pendents a la cúria de Roma que contra el dit comte i el seu pare presentaven o havien presentat, tant davant els jutges delegats o subdelegats com davant els jutges ordinaris o qualssevol altres, imposant-se perpetual silenci sobre tot l'esmentat, i fent amb el susdit comte i els seus el pacte de no actuar més des d'ara ni demanar res més. I si alguns béns haguessin estat embargats o confiscats pel bisbe i capítol d'Urgell en ocasió d'algun crim interessant les persones d'Arneu de Castellbò i de la seva filla Esmessenda, el bisbe i el capítol d'Urgell, renuncien a aquella confiscació i a tot dret en això per ells adquirit i que pertanyi o pugui pertànyer a ells i a l'església d'Urgell, perdonant nogensmenys al dit comte i als seus successors i a llurs béns totes les injúries i danys causats de la manera que fos per l'esmentat comte i els seus predecessors al bisbe i als seus predecessors, al capítol i a l'església d'Urgell i als seus béns; i perdonant així mateix als còmplices i a llurs famílies i a la família del comte tots els danys i injúries irrogats al bisbe i a l'església d'Urgell i a llurs béns a causa del comte. Al seu torn, el noble baró el comte de Foix, per ell i els seus, retira i remet totes els queixes que tenia contra el bisbe i els seus successors i contra el capítol d'Urgell, així com totes les reclamacions i demandes que contra ells movia o podia moure de la manera que fos, així com les que ja havia mogut en contra d'ells el seu pare. I especialment renuncia a les demandes que feia sobre els castells de Montellà, de Bescaran i d'Arcavell, sobre la vila de la Seu, de la qual demanava el Carrer Obscur i quatre fogasses en el forn, i sobre tots els altres llocs que avui té i posseeix el bisbe, el capítol i l'església d'Urgell, coses totes sobre les quals s'imposa a si mateix i als seus perpetual silenci, fent pacte perdurable, ell i els sues, de no demanar res més al bisbe, al capítol, a l'església d'Urgell i als seus successors. I que el dit bisbe doni al comte mil sous melogresos, en compensació del renunciament del castell de Montellà.

Així mateix, han pronunciat i ordenat que de totes les coses damunt dites siguin fets instruments públics, els quals hauran d'ésser confirmats pel sant pere; confirmació que el dit bisbe farà fer a expenses seves i en el termini de quatre anys. Per aconseguir-ho, el bisbe s'obliga i obliga l'eslgésia i els seus béns, sota pena de cinquanta mil sous melegrosos que cobrarà al comte, si ene el dit termini el senyor papa no confirma les dites coses; i el bisbe donarà al dit comte, com a fiançador d'això, l'il·lustríssim senyor rei d'Aragó. En el cas, emperò, que dins el termini de quatre anys es produís una vacant en la cúria de Roma, o sigui, que no hi hagués papa, el temps d'aquesta vacant serà descomptat dels dits quatre anys convinguts. Ha estat ordenat pels dits àrbitres que el comte de Foix enviï a la cúria de Roma un procurador seu que faci les diligències necessàries per obtenir la dita confirmació, juntament amb el procurador del bisbe d'Urgell; el compte per la seva banda proveirà a les despeses del seu procurador, i tant el comte de Foix com el seu procurador s'abstindran d'obrar amb malvolença, altrament el bisbe restaria exonerat de la sanció amunt indicada.

Així mateix, ha estat pronunciat pels dits àrbitres que l'esmentat comte torni al bisbe i al capítol d'Urgell el castell d'Aiguatèbia amb totes les seves pertinences, i afranqueixi tots aquells llocs, els castells i llurs habitants, dels juraments d'homenatge i fidelitat a què havien editat obligats a favor del dit comte pel bisbe i capítol d'Urgell per la suma de mil cinc-cents marcs d'argent; i que el comte torni el document que té sobre això.

Ha estat ordenat encara pels dits àrbitres, que les morts i els assassinats així de cavallers com de clergues i vilatans, i les destruccions de castells i masos, perpetrats per ambdues parts i per llurs predecessors, siguin des d'ara perdonats per uns i altres.

Que aquesta sigui pau perdurable entre el noble comte de Foix i els seus, i el bisbe i capítol d'Urgell i els seus.

A més, nós, Pere, per la misericòrdia de Déu bisbe d'Urgell, us donem a vós, noble Roger Bernat, comte de Foix i vescomte de Castellbò, l'excel·lentíssim senyor En Pere, per la gràcia de Déu rei d'Aragó, com a fiançador del pagament de cinquanta mil sous melgoresos si el senyor para no confirmava i corroborava totes i cada una de les clàusules precedents dins el termini de quatre anys. La qual fiança nós, Pere, per la gràcies de Déu rei d'Aragó, fem i atorguem de bon grat, per nós els nostres, a vós, el comte de Foix i als vostres, com amunt és dit, sense frau, renunciant a la constitució del diví Adrià i a tot engany; obligant nosaltres, els damunt dits senyor rei i el bisbe d'Urgell, solidàriament, a vós, el dit comte de Foix, i als vostres, tots els nostres béns i els de cada u de nosaltres i els de l'església d'Urgell, mobles i immobles, haguts o per haver. Nós, Roger Bernat, per la gràcia de Déu comte de Foix i vescomte de Castellbò, per nós i per tots els nostres successors, i nós, Pere, per la misericòrdia de Déu bisbe d'Urgell, per nós i per tot el capítol de la seu d'Urgell, present i futur, i per tots els nostres successors, atorguem, acceptem, aprovem i confirmem cientment, per part nosatra i de cada un d'entre nosaltres, en tot i per tot, totes i cada una de les dites decisions, tal com més amunt han estat expressades i anotades i mot per mot singularment repetides, prometent-nos mútuament pel present instrument públic, garantit per jurament, que no vindrem ni consentirem que ningú vingui a atemptar contra les dites decisions ni contra cap d'elles, de paraula ni de de fet o assentiment, amb què pogués ésser contrastada o anul·lada la present concòrdia, agradable a Déu i a nosaltres. A més, prometem amb plena coneixença de tots i cada un de nosaltres, de guardar i mantenir, de manera irrevocable i eterna, totes i cada una de les coses damunt dites com a definitives, fermes i incorruptibles. I tocant a totes i cada una de les coses damunt dites, els dits bisbe d'Urgell i comte de Foix, renuncien conscientment a tot benefici de dret canònic o civil, diví o humà, i a tota constitució i exepció, així de dret com de fet, escrita o no escrita, que a nosaltres o a un de nosaltres concerneixi o pugui concernir d'alguna manera o per qualsevol motiu o causa, jurant l'un i l'altre sobre els quatre sacrosants evangelis de Déu, de guardar i observar fidelment, i en ros no contrastar, totes i cada una de les coses damunt dites. Així Déu ens ajudi, a l'un i a l'altre, i aquests quatre sants evangelis de Déu i la creu de Senyor, posada davant nostre i per nosaltres tocada.

Nós, Roger Bernat, per la gràcia de Déu comte de Foix i vescomte de Castellbò, presentment fem homenatge a vós, Pere, per la providència divina bisbe d'Urgell, de boca i de mans, segons l'usatge de Barcelona.

Fet el 6 dels idus de setembre, l'any del Senyor de mil dos-cents setanta-vuit. Signatura del noble baró, el senyor Roger Bernat, per la gràcia de Déu comte de Foix i vescomte de Castellbò, que jura i fa homenatge. Signatura del senyor Pere, per la gràcia de Déu rei d'Aragó, fiançador de totes les coses susdites, que això atorguem i signem i preguem que sigui signat. Nós, Pere, per la gràcia de Déu bisbe d'Urgell, jurem i subscrivim l'amunt exposat. Jo, Joan Pelai, sagristà de l'església d'Urgell, subscric. Jo, G. de Juverri, ardiaca d'Urgell, subscric. Jo, Bernat Guinard, ardiaca d'Urgell, subscric. Jo, Jaume Joan, ardiaca d'Urgell, subscric. Jo, Benet, prior d'Urgell, subscric, Jo, P. de Soriguera, abat d'Urgell, subscric. Joc, Martí Pere, cabiscol d'Urgell, subscric. Jo, Joan Domènec, capellà de Sant Ot, subscric. Signatura de G. de Soriguera, canonge d'Urgell. Jo, Berenguer Guinard, canonge d'Urgell, subscric. Jo, Bernat de Costes, canonge d'Urgell, subscric. Signatura de G. de Llívia, canonge d'Urgell. Jo, G. de Cervera, canonge d'Urgell subscric. Jo. R. de Besora, canonge d'Urgell, subscric. Jo, Jaume d'Oncés, canonge d'Urgell, subscric. Jo, Pere de Font, canonge d'Urgell, ho signo. Jo, Bartomeu Joan, canonge d'Urgell, subscric. Jo, Pere Mestre, canonge d'Urgell, subscric. Jo, Berenguer de Vilamur, canonge d'Urgell, subscric. Signatura de Pere Andreu, canonge d'Urgell. Jo, Galceran d'Urtx, canonge d'Urgell, subscric. Jo, Pere de Bellpuig, notari públic de la Seu d'Urgell, per manament d'Arnau de Ribelles, ardiaca d'Urgell, subscric i signo. Jo, R. de Morer, canonge d'Urgell, subscric. Jo, Pere de Bellpuig, capellà de Sant Nicolau, en testimoni subscric. Jo, Bartomeu d'Asnurri, clergue, en testimoni subscric. Signatura de Guillem de Ponts. Signatura de Ponç de Ribelles. Signatura de Galceran d'Anglesola. Signatura de Guillem de Meià. Signatura de Pere Pascasi. Signatura de Berenguer de Vilaró, jurisperit. Signatura de Ferreró d'Areny. Signatura de Guillemó de Preixens. Signatura de Pere des Torrents, clergue. Signatura de Guillem d'Estaràs. Signatura de Bernat des Vilaró. Signatura de Romeu de Llobera. Signatura de Bernat des Pla, de Solsona. Signatura de Peretó d'Àger. Signatura de Jaspert de Barberà. Signatura de Ponç, per la gràcia de Déu prebost de Solsona; testimonis de signatura, concessió, jurament i homenatge del senyor Roger Bernat, per la gràcia de Déu comte de Foix i vescomte de Castellbò esmentat, i de signatura, concessió i jurament del senyor Pere, per la gràcia de Déu bisbe d'Urgell. Els quals bisbe i canonges amunt anomenats subscriviren després, de pròpia mà, davant meu, notari, i davant de Pere de Bellpuig, capellà de Sant Nicolau, i de Bartomeu d'Asnurri, clergue, testimonis damunt dits. Sigantura de Jaspert, per la gràcia de Déu bisbe de València. Signatura de Ramon d'Orcau, que amb el dit Ponç, prebost de Solsona, són testimonis de la signatura i concessió del senyor Pere, per la gràcia de Déu rei d'Aragó, fiançador esmentat, que això ha signat i ha atorgat el 5 dels idus de setembre de l'any amunt anotat. Sig (s. man.) ne meu, Arnau de Vall-llebrera, notari públic de Lleida, que he estat present a tot el que amunt ha estat dit i ho he publicat i escrit. Amb les esmenes a la línia vint-i-u, on diu suis i a la línia quaranta-vuit, on di vobis.

Vegeu també[modifica]

Notes[modifica]

  • El text original fou escrit en llatí[1]

Font i referències[modifica]

  • Cebrià Baraut (1988) Pariatges 1278-1288. Govern d'Andorra. Edició commemorativa del seu set-cents aniversari.