Si·n algun temps me clamí sens rahó

Si·n algun temps me clamí sens rahó pot tenir els següents significats:

• Si en algun temps me clamí sens rahó, a Obras del poeta valenciá Ausias March publicadas tenint al devant las edicions de 1539, 1545, 1555 y 1560 per Francesch Fayos y Antony, sócio corresponsal de Lo Rat-Penat, Societat d'amadors de les glories de Valencia y son antich realme, acompanyadas d'un prólech. Joan Roca y Bros, Barcelona, 1884.
• S'in algun temps / me clami sens raho, a Les obres del valeros y extrenu caualler uigil y elegantissim poeta Ausiàs March. Manuscrit de la Real Biblioteca El Escorial, Sig. L.III.26. 1546-1547.

Altres versions

Si·n algun temps me clamí sens rahó,
cuydant que fos de mal afortunat,
yo só ben cert que fuy molt viciat;
molt fon millor que·l present en que só.
Per sol haver mon desig no complit,
lo qual no·s pot en aquest món fartar
-e majorment en la via d'amar-,
pensí que fos l'hom pus adolorit.

Mon foll voler me tolgué lo delit,
perque y volguí més bé qu·en ell no és;
si la valor d'aquell jutjar sabés,
lo meu voler no fóra escarnit.
Sí com vexell no pot més recollir
despuix qu·és ple -tot l'àls perdre's cové-,
axí lo seny en delit pus no ve,
sinó en tant com son poder soffir.

Axí com pert hom lo veure y l'hoyr,
e lo poder és perdut de tot seny
quant son esguart en gran excés ateny
-e pot ser tant que·l seny pert lo sentir-,
axí mateix lo qui més delit vol
que d'hon lo trau, hoc e d'ell, no·s requer,
no pot sentir, sens gran dolor, plaer,
e si·n pren part, en molta més se dol.

No·l pren axí a l'enteniment sol:
per excessiu, son delit no·s desert;
orgue no ha, per ço·l poder no pert,
e son esguart algun excés no tol.
Incorporal és tot quan ell entén,
fahent juhí en generalitat;
mas devallant en particularitat,
mescla-y un seny, e menys, no s'i entén.

Lo fort voler tot saber se deffén,
per que·m conech ser del tot ignorant;
yo·m delití e fuy sobresamant,
sentí delit del que Amor car ven.
Ara no am e sent molta dolor,
no·n cars present, mas com no sent venir
algun delit, e m'acost a morir.
No·s pot saber la mia gran tristor!

No solament delit fuy sentidor,
mas de la mort jamés dolor sentí,
ne·n perdre·l món yo viu me recordí:
tastí per ço lo dolç sens amargor.
Ja pert delit qui pensa que·l perdrà,
e ja molt més si de la mort se tem,
e yo·n pensant, sentí aquest estrem,
e ja la tem. Donchs, qui·s delitarà?

¿Qui serà·quell qui tant me amarà
que·m do conort d'haver perdut lo món?
Semblant de mi veig que molts cayguts són,
e qui no y és, que molt prest hi serà.
Yo planch mon mal e cascú planga·l seu:
aquest remey és popch en tant affany.
Yo pert lo cors, e l'ànima no guany;
e puch-ho fer, e no fahent, m'és greu.

A tot hom dich lo que confés a Déu:
que tant no faç, que tolga de mon seny
aquell delit a que ma carn m'enpeny,
e lo voler no·l desdenya per seu.
Dona que m'alt, yo·n desig ser amat;
regonegut, tal delit avorreixch;
lo de la carn maldich e no·m parteixch;
lo d'esperit a temps é com forçat.

No puch amar e menys ésser amat,
e no·s pot dir qué seria, si fos;
estat és ja home vell amorós,
e majorment si u fon en temps passat.
Déu guart a mi e done'm mort abans
que tornar lla hon tot lo temps perdí;
puix que·m fall co per que Amor fallí,
la fi no·m plau e molt menys los mijans.

Dels actes folls, d'on tot hom reb engans,
quin deu esser a mi aquell espant?
Quant yo m'afín, açò ymaginant,
jóvens disposts, si amen, tinch per vans.
Donchs, ¿qué farà qui Amor no l'acull
de son ostal, per ésser grosser vell?
Valencià de tal cas no s'apell;
en ell e tals la follia·s recull.

En contr·Amor no puch haver orgull,
que totalment e·n breu lo met a part;
mas los meus senys forans tinch de sa part,
per que·ls d'ins prench e, dels de fora, l'ull.
O tu, recort, no·t recorts bé algú,
e del present perda l'imaginar,
e tu, mon ull, res no vulles mirar!
Ladonchs lo toch no farà molt sens tu.

Puix no·m serveix al que vull fer algú,
e plau-los ço que no·m plau que·ls plagués,
si del que·ls plau yo puch ésser deffés,
de lurs delits sofferré ser dejú.
Leixe'm en pau qui no·l plau que m'ajut,
car si no·m nou, per temps perdrà·l poder;
puix no faré lo que m'és leig de fer,
en aquest temps l'àbit serà perdut.

Del loch hon és, mon esforç prech que·s mut:
no pas del cor, puix li és natural;
vulla mudar tot lo accidental
e guanye ço que per colp·à perdut.
De mals delits és volgut ser nodrit,
per que·m trob huy més que la cera moll,
donant-me tal delitament que·m tol
tot quant dech fer que tost no·m torn delit.

Si res he fet que bé pusca ser dit,
no l'he obrat sinó per passió;
si m'ha semblat que u ha fet la rahó,
a mi mateix certament he mentit.
Lo moviment per passió vingué,
o esdevench per aventurat cas,
axí com l'hom qui·s trau de nom d'escàs
per passió que aquella vencé.

Qui de virtut àbit format no té,
quasi quant fa per passió·s obrant,
e tots sos fets se troba vacil.lant,
e dins un punt son dolor va e ve.
Qui passió en algun fet lo mou,
res no farà que d'ell sia segur,
e si ve cars qu·en aquell se atur,
lo començar ab lo finit no clou.

Al bon delit negun mal temps li nou,
car per tostemps és presta la sahó;
puix dins està en l'ús de la rahó,
no y fa empaig any cech o si molt plou.
Als mals delits és obs temps e affany,
e tot açò, si basta, no és ferm,
per que·n açò tot hom deu star ferm,
qu·en tals delits lo perdr·és un gran guany.

Tornada

O Dona, vós qui Déu per fill vos tany,
vullau parlar ab ell, com mar·ab fill:
que aquest món yo prenga per exill
e que no leix lo fin or per estany.

Font: Bloc personal DMRQ, sine data