Si per null temps creguí ser amador
 |
Aquesta és una pàgina de desambiguació.
És a dir, una pàgina que us porta cap a d'altres amb el mateix nom. Si un enllaç us ha portat fins ací podeu tornar enrere per arreglar-lo i fer-lo enllaçar a la pàgina més adient. |
Si per null temps creguí ser amador pot tenir els següents significats:
- Si per null temps creguí ser amador, a Obras del poeta valenciá Ausias March publicadas tenint al devant las edicions de 1539, 1545, 1555 y 1560 per Francesch Fayos y Antony, sócio corresponsal de Lo Rat-Penat, Societat d'amadors de les glories de Valencia y son antich realme, acompanyadas d'un prólech. Joan Roca y Bros, Barcelona, 1884.
- Si per null temps / cregui ser amador, a Les obres del valeros y extrenu caualler uigil y elegantissim poeta Ausiàs March. Manuscrit de la Real Biblioteca El Escorial, Sig. L.III.26. 1546-1547.
Altres versions
[modifica]Si per null temps creguí ser amador,
en mi conech d'amor poch sentiment.
Si mi compar al comú de la gent,
és veritat qu·en mi trob gran amor;
però si guart algú del temps passat
y el que Amor pot fer en loch dispost,
nom d'amador solament no m'acost,
car tant com dech no só passionat.
Morta és ja la que tant he amat,
más yo son viu, veent ella morir;
ab gran amor no·s pot bé soferir
que de lla Mort me pusqu·aver lunyat.
Là decha anar on és lo seu camí,
no ssé qué·m té qu·en açò no m'acort:
sembla que u vull, mas no és ver, puys Mort
res no la toll al qui la vol per ssi.
Enquer està que vida no finí,
com prop la mort yo la viu acostar,
dient plorant: "No vullau mi lexar,
hajau dolor de la dolor de mi!"
¡O cor malvat d'aquell qui·s veu tal cas,
com pecejat o sens sanch no roman!
Molt poc·amor e pietat molt gran
degra bastar que senyal gran mostràs.
¿Qui serà·quell qu·en dolrre abastàs
lo piadós mal de la Mort vengut?
¡O cruel mal, qui tolls la joventut
e fas podrir les carns dins en lo vas!
L'espirit, ple de paor, volant va
a l'incert loch, tement l'eternal dan;
tot lo delit present deçà roman.
Qui és lo sant qui de Mort no dubtà?
¿Qui serà·quell qui la mort planyerà,
d'altre u de ssi, tant com és lo gran mal?
Sentir no·s pot lo dampnatge mortal,
molt menys lo sab qui mort jamés temptà.
¡O cruell mal, donant departiment
per tots los temps als coratges units!
Mos sentiments me trob esbalaÿts,
mon espirit no té son sentiment.
Tots mos amichs hajen complanyiment
de mi, segons veuran ma passió;
haja delit lo meu fals companyó,
e l'envejós, qui de mal delit sent,
car tant com puch, yo·m dolch e dolre'm vull,
e com no·m dolch, assats pas desplaher,
car yo desig que perdés tot plaher
e que jamés cessàs plorar mon ull!
Tan poch no am que ma cara no mull
d'aygua de plor, sa vida y mort pensant;
en tristor visch, de sa vida membrant,
e de sa mort aytant com puch me dull.
No bast en més, en mi no puch fer pus,
sinó·behir lo que ma dolor vol;
ans perdre vull la rahó, si la'm tol,
mas puis no muyr, de poc·amor m'acús.
Tornada
Tot amador d'amar poch no s'escús
que sia viu, e mort lo seu amat,
o que almenys del món visca·partat,
que solament haja nom de resclús.