Sirventès (Huguet de Mataplana)

Sirventès (Huguet de Mataplana)
Huguet de Mataplana

Razó, traduïda al català, que fa referència a Raimon de Miraval, que permet entendre i situar el posterior sirventès.
Baixa com a

Razó

I [Raimon de Miraval] s'enamorà d'una dama jove i gentil d'Albigès, que s'anomenava ma senyora Aimengarda de Castras. Era bella i cortès i amable, i instruïda i parlava bé. Molt la va estimar i l'honorà i la lloà cantant i cantant, i la posà en gran mèrit entre la bona gent. I durant molt de temps li va demanar que li donés plaer en dret d'amor, i ella li va dir que no li donaria plaer a títol d'amant; però que si ell volia deixar la seva muller, ella el prendria per marit. Quan Ramon de Miraval oí que ella el volia prendre per marit, es va posar molt alegre, i se'n vingué al seu castell. I va pensar amb quina excusa podria apartar la seva muller de si, la qual s'anomenava ma senyora Caudairenga, pel pare que es deia Caudeira. Era bella i amable, i sabia trobar bé cobles i danses i en Guillem Paremon estava enamorat d'ella, que era un cavaller gentil i bo i bell. En Raimon de Miraval trobà aquesta excusa davant sa muller; que no convenien dos trobadors en una casa. I li va dir que cridés els seus pares, i que se n'anés a casa seva. I quan ella va veure la intenció del seu marit, va cridar Guillem Paremon. I ell vingué i Raimon de Miraval la hi va posar a les màns; i ell se l'endugué i la prengué per muller. I la dama de la qual en Raimon estava enamorat, ma senyora Aimengarda, prengué per marit un gentil baró d'aquelles comarques, que es deia Olivier de Saissac. Per la qual cosa Miraval tingué gran dolor i gran tristor, a causa de la dama que havia perdut i per l'esposa. Aquestes noves foren oïdes per totes aquelles comarques, lluny i prop; i en tingué coneixement un valent baró de Catalunya, que s'anomenava Huguet de Mataplana, que era molt destre i bon trobador, i molt amic de Miraval. I sobre allò va fer aquest sirventès que diu: D'un sirventes m'es pres talens.

Sirventès

I
D'un sirventes m'es pres talens,
qe razos m'o mostra e m'o di,
e qand faitz er, tendra.l cami
a Miraval tot dreich correns,
a.N Raimon, don ai pesanssa,
car fetz tant gran malestanssa
contra dompnei, don totz tems s'es vanatz;
e s'anc tenc dreig viatge
de drut cortes, ar camja son coratge. 
II
En lui es era coneissens
lo reproviers qe.l savi di:
c'om non conois tant ben en si
cum en atrui los faillimens;
q'el sol haver s'esperanssa
en joi et en alegranssa,
mas aras n'es malamens cambjatz,
qe mes a tal usatge
don no.is pot ges esdir de vilanatge.

III
Car per sos bels captenemens
e per son bel trobar parti
sa cortesa moiller de si:
ben par qe.l consseilles sirvens.
Issutz es de l'esperanssa
d'esser drutz, a ma semblanssa,
car si.l plagues mais dompneis ni solatz,
non feira tal outratge
don tuich cortes volguesson son dampnatge.

IV
Car maritz a cui platz jovens
deu sofrir, per so c'atressi
sofrant lui siei autre vezi;
mas aissi l'es camjatz sos sens.
E car fetz tant malestanssa,
poing c'ab lieis aj'acordanssa.
E si'la.l vol ni sos cobrars li platz,
fassa.il tant d'avantatge
qu'ill sofr'un drut qui trob'a son coratge.

V
E pois er sos albercs gauzens
qand ab lieis aura faita fi,
ab que ja mais non la chasti
de trobar ni de motz plazens;
ni de lieis no.is don doptanssa
ni non s'o teign'a grevanssa
si sos albercs es soven cortejatz;
c'assi er d'agradatge
a nos cortes et als gelos salvatge.

VI
Na Caudairenga, dompna, ben sapchatz
qu'iratz sui del viatge
que avetz pres en vostre bon coratge.

I
D'un sirventès m'ha vingut ganes,
que la raó m'ho assenyala i m'ho dicta,
i quan fet estigui, emprendrà camí 
a Miraval corrent directament,
a Raimon, pel qual sento pena,
perquè va fer tan mala acció
contra la galanteria, de la qual sempre s'ha vanat;
i si abans seguí recte camí
d'amant cortès, ara canvia la seva intenció. 
II
En ell és ara evident
el proverbi que el savi diu:
que un no coneix tan bé en si
com en altres els defectes;
perquè ell solia tenir esperança 
en goig i en alegria,
però ara per mal s'ha canviat,
que ha introduït tal costum
que no li permet justificar-se la vilania.

III
Perquè per ses bones qualitats
i per son bell trobar apartà
sa cortès muller de si:
bé sembla que l'aconsellés un servent.
S'ha allunyat de l'esperança
de ser amant, en la meva opinió,
perquè si li plagués més galanteria i solaç
no faria tal ultratge
a causa del qual tots els cortesos voldrien son mal.

IV
Perquè el marit al qual plau la joventut
ha se suportar, perquè de la mateixa manera
el suportin els altres veïns,
però així li ha canviat el seu seny.
I doncs va fer tal malvestat,
intenti amb ella arribar a un acord.
I si ella vol i li plau recuperar-la,
li ha de concedir l'avantatge
de suportar un amant que trobi al seu gust .

V
I després la seva casa serà feliç
ja que amb ella haurà fet les paus,
amb la condició que mai no li faci retrets
per trobar ni pels mots plaents;
ni ella tingui dubtes
ni li tingui com un greuge
si casa seva és sovint festejada;
perquè així ens agradarà
a nosaltres, els cortesos i desagradarà els gelosos.

VI
Na Caudairenga, senyora, bé sabeu
que estic irritat del camí
que heu emprés en el vostre bon cor.

Font

http://www.xtec.es/%7Emalons22/trobadors/textostrobadors.htm

Aquesta obra es troba sota domini públic. Això és d'aplicació per tot el món, ja que l'autor va morir fa més de 100 anys. (Més informació...)