Tençó (Huguet de Mataplana)
I Scometre.us vuoill, Reculaire: pois vestirs no.us dura gaire, de paubertat etz confraire als bons homes de Laun, mas de fe non semblatz un, que vos etz fols e jogaire e de puntans gobernaire. II N'Uget, auzit ai rentraire q'uns temps er, ço m'es vejaire, que l'aursfres e.il gris e.il vaire n'iran ab li fum tot un; per q'ieu non ai mon estrun en aver, don sui burlaire; chascus degra aissi faire. III Reculaire, fols seria totz homs que d'aiso.s creiria. Vos cuidatz que be.us estia quand al joc vos despoillatz; e qan fai freich tremolatz, e cridatz: "Qu.m prestaria son mantel, q'ieu lo.il rendria!" IV N'Uget, ben sai, s'ieu moria, c'atretan en portaria co.l plus rics reis q.el mon sia; per q'ieu sec mas volontatz e jogui ab los tres datz e prend ab los conz paria et ab bon vi on q'ieu sia. V Reculaire, qi.us donava cinc solz, e pois en gitava autres cinc porr en la grava, detz solz auria perdutz mentre c'aissi viuretz nutz no.us cuidetz, si be.us estava, vos preses si.us encontrava. VI N'Huguet, ben paraulla brava m'avetz, cum si re.us costava mos jocs; e s'ieu amassava tal aver don fos perdutz l'esperit ni decebutz dirion que mal estava .l bon homen de Calatrava. VII Reculaire, eu sui drutz de tal, si dire l'ausava, q'es la genser c'om mentava. VIII N'Huguet, et au vauc si nutz que, laire si m'encontrava, no.m tolria si no.m dava. |
I Escometre us vull, Reculaire: perquè el vestit no us dura gaire, i en pobresa sou confrare dels bons homes de Lió, però per la fe no sembleu un d'ells, que vós sou foll i jugador i de putes governant. II N'Huguet, he sentit dir que ve un temps, sembla evident, que el fil d'or, el gris i el beige seran amb el fum tot un; com que jo no tinc diner, per això me'n burlo; tothom hauria així fer. III Reculaire, foll seria tothom que això cregués. Vós cuideu el que bé us estigui quant al dormir us despulleu; i quan faci fred tremoleu, i crideu: "Qui em prestaria el seu mantell, que jo li tornaria!" IV N'Huget, bé sé, si em moria, que de la mateixa manera aniria que el més ric que al món sia; perquè jo no segueixo sinó la meva voluntat i he jugat amb els tres daus i prenc amb els conys companyia i amb el bon vi on vulgui que sigui. V Reculaire, qui us donava cinc sous, i després en llançava altres cinc damunt la grava, deu sous hauria perdut mentre que així viureu nu no us preocupeu, si així ho voleu, que us ajudés si us trobava. VI N'Huguet, ben dura paraula em dieu com si alguna cosa us importés el meu joc; i si jo reunís tants diners que fos perdut l'esperit i decebut dirien que estava malament el bon home de Calatrava. VII Reculaire, sóc amant de tal (dama), si goses dir-ho, que és la més gentil que hom pot esmentar. VIII N'Huguet, i jo vaig tan nu que, si em trobava un lladre, no em prendria sinó em donava. |
Font[modifica]
