Tenoriades
TENORIADES
obra en un acte
per
SANTIAGO RUSIÑOL
Antoni López, Editor, Llibreria Espanyola
Rambla del Mig, 20, Barcelona
<poem>
PERSONATGES
| Joanet | Sr. Galcerán. | |
| Lluiset | Sr. Lluelles. | |
| El Xato | Sr. Biosca. | |
| Butarel·lo | Sr. Aymerich | |
| Micaela | Sra. Rodó. | |
| Don Pau | Sr. Barbosa. | |
| Don Pere | Sr. Teixidó. | |
| Mal-llamp | Sr. Martí. | |
| Avellana | Sr. Gómez. | |
| Inspector | Sr. Ferrándiz. | |
ACTE ÚNIC
L'escena en un quarto reservat d'un Music-hall del Paral·lel. Taules a tot voltant; al fons, que figura el Foyer, se sent tocar un jazz-band i ballar.
Joanet, Xato, Butarel·lo, Tanguistes i Cambreres
Joanet
Què criden aquests maleïts! Així que acabi aquesta carta, n'envio dos a la tomba i tres a la timba. (Cridant:) Xato!
Xato
Què mana?
Joanet
Si aquests ximples tornen a cridar, vés i tomben un parell. Xato
Serà servit.(Surt i torna a entrar tot seguit. Joanet segueix escrivint, i a fora callen.)
Butarel·lo (al Xato)
Qui sei aquesto jovinotto que grita tanto?
Xato
Sei el meu amo.
Butarel·lo
E que cosa fa?
Xato
De què fa? Què li diré, jo?... Es en Joanet.
Butarel·lo
Debe esser'he un castisso, eh?
Xato
Que si és castís? No ho volgueu saber! D'homes no en deixa ni un de viu, i de dones no en perdona ni una. Déu-vos-en-guard que vos en fossiu de dona, perquè guapo i etxurat com sou, a les hores d'ara al segrest. Butarel·lo
I sei rico?
Xato
No ho sé, però en fa. Ell és fill d'un fabricant de Terrassa que fa panyos, com és natural que en faci, perquè a Terrassa tothom fa panyos. Però ell va deixar la panyeria per a sortir a fer carniceria.
Butarel·lo
El suo nome?
Xato
Ja ho he dit, en Joanet, home, en Joanet!
Butarel·lo
E poi?
Xato
E poi, el tinc privat, patrono.
Butarel·lo
A qui escribe?
Xato
Crec que al suo padre.
Butarel·lo
Buen figlio. Xato
Ja me'ls donaràs demà.
Joanet
Xato, té aquesta carta i porta-la tot seguit an aquella Hija de María que es diu Agneta... Apa, depressa!
Xato
Però, còm entraré a casa seva?
Joanet
Per la porta, per la teulada, pel canó de la xemeneia, per allí on puguis. Ja saps que per la seducció sóc pràctic, sóc una pel·lícula.
Xato
Es farà lo que es pugui.
Joanet
Au! Depressa! Em convé poguer-me apuntar una Hija de María a l'inventari. Apa, no badis.(El Xato se'n va corrent.)
Joanet i Butarel·lo
Joanet
Cristófano, vieni quá.
Butarel·lo
Excelensa.
Joanet
Senti.
Butarel·lo
Sento. Ma ho imparatto il catalano,
se é piu facile al signor
sua lingua...
se é piu facile al signor
sua lingua...
Joanet
Sí, sóc clar i català. Escolta, saps si en Lluiset de Sabadell ha vingut avui?
Butarel·lo
No sei a Barcelona.
Joanet
Això ja ho sé. Et dic si ha vingut. Butarel·lo
Aquesto no lo só, io! Ma ricordo...
Joanet
Ricorda depressa o et malmeto la fesomia.
Butarel·lo
Qué genio tiene el jovincel·lo! Ricordo en la mia testa que el Lluiset de Sabadell i el Joanet de Terrassa apostareu venire aquí per sapere cual de les due en un anno d'extravagancia habrien fatto piu trencadissa.
Joanet
El que vull sapiguer és si en Lluiset de Sabadell ha vingut, que avui acaba el plaç.
Butarel·lo
Lo ignoro.
Joanet
Ets un ignorante.
Butarel·lo
Tanta grachie, pero per Dio que sentiria que non vinguessen. Pagan bene. Joanet
Doncs, jo sé més, i és que dels dos ja n'ha vingut un.
Butarel·lo
Baldufa!
Joanet
Però muixoni, eh!
Butarel·lo
Soi un panteone.(En Joanet segueix escrivint.)
Butarel·lo
Butarel·lo
Santa Madonna Santissima. Ma sei el Joanet de Terrassa. E poi vendrá il Lluisetto! Sicuro! Ma, cosa senti. (mira pel foro) Dio! Il forastiero, qui está donando trompada é batallando en la estrada! Qu'el bullicio! E come arremolina la chusma! E come l'acoquina. Un tanto! Due tanto! Corpo di Baco! Questo sei una carnicería! Butarel·lo i Micaela
Butarel·lo
Fanchul·la!
Micaela
Qué quiere usted?
Butarel·lo
Presto, qui servi una tavola, mesa
e del Jerez piu antico,
porta due bottiglie.
e del Jerez piu antico,
porta due bottiglie.
Micaela
Allá voy!
Butarel·lo
Miqueletta.
Apparechia in caritá
lo piu ricco que si fá.
Apparechia in caritá
lo piu ricco que si fá.
Micaela
Que allá voy! Malage de italiano.(Se'n va.)
(Entra Don Pau amb una bufanda que li tapa la cara.)
Butarel·lo i Don Pau
Don Pau
Sou l'amo d'aquesta barraca?
Butarel·lo
Signori!...
Don Pau
Un tal Butarel·lo?
Butarel·lo
Sicuro.
Don Pau
Doncs, ja anem bé. Aquí va un ralet i contesteu.
Butarel·lo
Oh, excelensa!
Don Pau
Res d'excel·lències. Coneixeu an en Joanet de Terrassa? Butarel·lo
Per Dio!
Don Pau
Vos dic si el coneixeu.
Butarel·lo
Siete voi.
Don Pau
Jo no voy. Jo vinc.
Butarel·lo
Naturalmente que lo conozco. Sei un bravíssimo trapel·la.
Don Pau
No sé el què voleu dir, però conformes. I an en Lluiset de Sabadell, què el coneixeu?
Butarel·lo
Naturalmente. Sont le due tipi piu barbiani de tuta la Catalunya. Aquí in cuesta propia mesa les preparo una menjatta. Si su excelensa quiere entaularse? Don Pau
Gràcies, que me haría daño.
Butarel·lo
Su excelensa está constipado?
Don Pau
Jo?
Butarel·lo
Come le vedo con aquesta espessa bufanda...
Don Pau (misteriosament)
Aquesta bufanda és un incógnito. Tant com no'm veus, jo sóc un incógnito! Sóc un senyor que no vol ésser vist.
Butarel·lo
Capisco. Algun trapicheo.
Don Pau
Jo a tu si que et trepitjaria.
Butarel·lo
Allora... Don Pau
Deixem seure aquí i no em preguntis el perquè. Potser ja ho sabràs un dia o altre.
Butarel·lo (anant-se'n)
Cuesta excelensa debe éssere un tío de la policía.(Surt.)
Don Pau
Don Pau
Vull sapiguer la veritat de lo que m'han dit del meu bordegàs. Un xicot que l'havia pujat amb totes les regles numèriques! Que el feia tirar pel sant treball! Que en lloc de doctrina cristiana li ensenyava teneduria! Que va menjar escudella vint anys! Escudella i carn d'olla, que no hi ha res que aturi tant la luxúria! Oue no jugava més que a la mona amb la seva tia... donar-me mico! No pot ésser! Em va fer un desfalc, és veritat, però el tal desfalc no el va fer comercialment, i l'home ho pot desfalcar tot amb tal de que no comprometi el nom passiu de la casa. Però entregar-se a la disbauxa! I al desenfreno! Si no s'ha desenfrenat amb mida, el tiro dintre d'un teler, el faig teixir i el venc com a saldo.(Entra Butarel·lo.)
Don Pau i Butarel·lo
Don Pau
Què trigaran gaire?
Butarel·lo
No pueden trigare. La posta sei a las ocho en punta.(Se'n va pel fons.)
Don Pau
Està bé! Esperaré sentat. Ja només queda un remei pel meu fill: esperar sentat. Déu faci que aquesta juguesca que he sentit a
dir sia una broma que, sinó, creguin que n'hi ha per ferir-se, per matar-lo, per matar-me a mi i matar-ho tot. Què vol dir per matar-ho tot! Per parar tres dies la fàbrica, sí senyors, sí, tres dies la fàbrica, que és lo únic que al món no ha de parar: de nit ni de dia ni de migdia.
(Es tira la bufanda amunt.)
Don Pau, Butarel·lo i Don Pere
Don Pere (entrant pel fons)
Aquí tinc les senyes. No em puc pas errar. «El molí vermell». I d'això en diuen un molí! Em sembla que la farina que deuran moldre an aquest molí deu ésser d'un pa... que deixem-ho corre. Perquè jo no voldria ofendre, però per mi, amb el poc que veig, hi ve més d'alguna senyora que no du la vida prou conforme. Aquestes dames que es pinten tant solen ésser a voltes un xic llicencioses. Vaja, que he vist massa pintura!
Butarel·lo
Un altro con una bufanda. Tutti il mondo está costipato. Ogi. Vaya un vento fresqui!
Don Pere
Hostaler...
Butarel·lo
Avanti. Don Pere
Còm diu?
Butarel·lo
Que podete passare.
Don Pere
La fonda o hostal d'«El molí vermell»?
Butarel·lo
Estáis parlando con ell.
Don Pere
Sois en Batúanelo?
Butarel·lo
Sí.
Don Pere
Ha de venir aquí un tal Joanet?
Butarel·lo
Sí.
Don Pere
Avui? Butarel·lo
Sí.
Don Pere
I ha vingut?
Butarel·lo
No.
Don Pere
Però vindrà del cert?
Butarel·lo
Non lo sé! Volete sedere?
Don Pere
Sí.
Butarel·lo
Volete bevere?
Don Pere
No. Ma tomate, due reale i bon profit.
Butarel·lo (anant-se'n)
Cuesta excelensa sei piu axutti que un pan de pessiqui de Vic-qui.(Se'n va.)
Don Pere
Que un home com jo, tan prudent, tan de l'hogar, tan centrat, es tingui de veure en un Centre tan de ludibrío e idees abjectes! Però un pare és pare i la perfídia no se sap mai on para i on no para!
Don Pau, Don Pere, Mal llamp i Avellana
Avellana
Et dic que vindran.
Mal llamp
Això ho veurem.
Avellana
Tant en Joanet de Terrassa com en Lluiset de Sabadell, són dos peixos que es porten l'oli. Són castiços i et dic que vindran.
Mal llamp
Jo et dic que ho veurem.
Avellana (picant de mans)
Doncs, bevem-hi! Els mateixos i Micaela
Micaela
Qué va a ser, Champagne?
Avellana
Jo, passo. I tu, Mal llamp?
Mal llamp
I jo em reservo. Jo espero l'àpat de l'aposta.
Avellana
Que el perdràs.
Mal llamp
Què et dic que ho veurem! En Joanet de Terrassa té manetes, sap anar de nits, i et juga amb les dones com tu al monte. Jo li havia vist maniobrar amb senyores quasi de bé, i allí hauries vist com les noptissa. Allí on clava l'ull, allí fa forat. Ja poden fer de mal tirar-los-hi, ja, no n'erra ni una.
Avellana
I en Lluiset, què? Què et penses que és manco? An en Lluiset, perquè ho sàpigues, se li desmaien als dits, talment, esteses i enterbolides. Veuràs que els fa: «Petites, petites.» i ja han rebut! Al galliner nupcial! Dona ullada, dona ferida! Només ha de parar la falda i en vulguis de carniceria! Vaja, que és un específic!
Mal llamp
Doncs, jo no et dic res d'en Joanet! Ara fa dos anys que a l'«Edén» li varen haver de privar que mirés a l'escenari. Les cupletistes s'embadalien i no sabien el què cantaven.
Avellana
Si això no és res. Si és peixi minuti. Si el meu els dies que entrava a «La Bohemia» hi havia un esglai. Hi havia nits que trobaven una estesa de criades que no hi havia
prou gent per a collir-les.
Mal llamp
Sia com vulgui, jo aposto per en Joanet.
Avellana
I jo per en Lluiset. Mal llamp
Perquè és de Sabadell?
Avellana
Romansos! Ja sé que el tenir un fill il·lustre sempre fa goig i vesteix, però, vaja, que no miro patriotismes.
Butarel·lo, (entrant)
Yo credo que son arribati.
(Grans crits a fora.)
Mal llamp
I què són aquests crits?Avellana
Es que són ells. No veus que ja n'està enterat tot el barri del Paral·lel.
Don Pau, Don Pere, Joanet, Lluiset, Butarel·lo, Mal Llamp, Avellana, Micaela i totes les Tanguistes, Cambreres i Homes i Dones de la Casa.
Micaela
Joanet
Enrera!
Cambrera (a Lluiset, lo mateix)
Y usted tampoco?
Lluiset
Atrás!
Cambrera
Alanta!
Joanet (a Lluiset)
Aquella butaca està compromesa.
Lluiset
I aquella també.
Joanet
Que aquesta és meva, no hi ha qui ho dubti.
Lluiset
I que aquesta ho és, tampoc.
Joanet
Essent així... Lluiset
Essent així, què?
Joanet
Que no fem el paper i maniobrem. Desembussem-nos i parlem clar. (Tirant l'abric a terra.) Soc Joanet de Terrassa.
Lluiset (lo mateix)
En Lluiset de Sabadell.(Gran moviment d'expectació.)
Mal llamp (a Joanet)
Ets tu, gran peça?
Avellana (a Lluiset)
I tu, gran trapella? D'això se'n diu ésser homes, caballeros.
Lluiset
Anem al gra i fora floreyos, apropeu les cadires i al panyo. Aquí tots som gent de confiança. Es així?
Joanet
La pura veritat. Diguem per això, que Déu-nos-en-guard que algú es descuidés el rellotge. (A Don Pau.) I vos no us apropeu? Don Pau
Ja estic bé aquí.
Joanet (a don Pere)
I vos tampoc?
Don Pau
Tampoc.
Joanet
Doncs, no us mogueu.
Avellana
Han vingut a suar un constipat.
Joanet
Bevem-hi, abans?
Lluiset
Bevem-hi!
Joanet
Bevem-hi!
Lluiset
La posta va ésser, com tots sabeu, que jo vaig dir que en tot Barcelona, ni en les poblacions agregades, hi hauria com jo que fes tants estragos an el rengló del mujerío.
Joanet
I jo vaig dir que ni en mujerío, ni en hombrío ni en lliure albedrío. Es això?
Lluiset
Conformes.
Joanet
I que al fer un any, davant aquesta reunió d'homes i dones d'alcúrnia, donaríem
coneixement de la nostra anyada amatòria aquí amb els comprovants i tota la demés requincalla. Hi toco?
Lluiset
Sí.
Avellana
Doncs, comencem.
Lluiset
Que comenci ell.
Joanet
Jo no em faig pregar. El cas és que com ja sabeu, el meu pare és fabricant de Terrassa i també sabeu que a Terrassa l'ésser fabricant no és cap distingo, perquè allí tothom n'és poc o molt de la mena de fabricant. El meu pare era un badoc. Lo que en el temps de l'obscurantisme en sabien dir un
home de bé, i com que Terrassa era poc per mi no i no volia fer esperar a tantes dones que hi han arreu que volen home etxurat i amb prendes, vaig allò que es diu per fer broma, estrafer el nom del meu pare, vaig cobrar uns talons i a fer estragos. Arribo aquí, m'ensenyo, em veuen i no em vull alabar, però sí he de dir que jugava amb les pobres dones mateix que si jugués al set-i-mitg. Sota vull, sota tinc i copo, vaig anar col·leccionant cinc o sis noies de sa casa, mitja dotzena de casades i dos o tres de vídues de torna i em vaig dir: Adéu Barcelona, reposa que jo me'n vaig amb el monstruari a Saragossa.
Mal llamp
Bona terra!
Joanet
I bon mugerío. Ferèstegas, però mengívoles. Me'n vaig endú el monstruari, procurant fer algun pedido que fent rebaixa de preus me'l pagaven al comptat, amb perjudici de la casa, però en profit de l'intermediari, i així que havia fet el cobro, a empaitar i surti lo que surti. L'aragonès sol ésser ferrenyo, però la ferranyamenta an en Joanet no l'espanta. Surto al carrer i ja en van gemegar. Només al veurem les seves propias cop d'ull per aquí, cop d'ull per allà, ja vareig fer d'acaparador. Hi havia dies que a l'ésser al vespre (i no ho dic per donar-me mèrits) de tant tenir dones a la falda se'm doblegaven els genolls, i és clar, com que els aragonesos són molt mirats i tenen gènit, en vareig haver de malmetre alguns, no per res, sinó per fer llista.
Mal llamp
I a tu no et varen mesurar mai?
Joanet
Que te crees tu eso.
Avellana
Deixeu-lo dir.
Joanet
Vaig fogir, és dir, vaig anar-me'n, per treure'm les vídues del davant i cap a Bilbao falten homes. Arribo i poso el cartell que se sol posar an aquests trànsits: «Es fa sapiguer an els marits, perquè es previnguin i no s'ofenguin, que avui ha arribat en Joanet.» I apa, tornem a l'atac. De dalt dels palaus sota a les barques, de les del bou als trasatlàntics, vaig fer net de tot i per tot. Allí per on passava, ja se sabia: deixava un regueró de víctimes. En aquella
terra, com a Pamplona, com a Vigo, com a Santander i com a totes les places del Nord, vareig atropellar la virtut, em vareig burlar dels governadors, vaig fer net d'honres i cors, i claustres amunt i xalets avall, ara m'enfilo, ara devallo, a tu et violo i a tu et malmeto, que no les collirien en deu anys. I tot això ho porto en una llista, que és aquesta, que hi ha més creus que a les planes de La Vanguardia.
Tots
Bravo!
Tots
Magnífic!
Una francesa
Epatant. Avellana
Vinguen les llistes.
Joanet
No, no. De primer que s'espliqui ell i després veurem.
Lluiset
Tens raó. M'explicaré i de l'u l'altre hi haurà ben poca diferència. També sóc
fill de fabricant. Si els fabricants no tinguessin fills com nosaltres, que venim a ésser comissions liquidadores, tot Catalunya serien fàbriques. Jo viatjava per la casa, però en lloc de robes viatjava pells. I la feina més important era d'anar cobrant factures, quedant-me els quartos i donant cada trastorn al tou del pare que encara avui n'espeternega.
Avellana
Molt ben fet.
Mal llamp
Per això són els pares. Lluiset
Ple d'ermilla i amb aquest aire que tinc que, vaja, que no hi puc fer més, també amb el mostruari al bagul, per si podia caure alguna nota, vareig aprendre de dir malage, ezo e, mala follá i quatre termes de l'andalús, me'n vareig anar cap a Sevilla, terra on no hi ha hagut mai cap Tenorio, i en dos mesos no volgueu sapiguer el mal que vaig arribar a fer en aquella terra que els xatos són unes copetes de vidre. Les conquistava com a preu fet. Giraven els ulls cap a mi, jo cap an elles i dona al cove. (Algunes dones sospiren). No sospireu que hi ha home per totes. Però la plaça d'Andalusia era poc per mi, ja estava esbravada. I jo que sí, cap a l'Argentina. Al Brasil, com que hi vaig fer escala, vaig tombar cinc o sis negrites que no he apuntat a l'inventari perquè el negre a mi no em vesteix. Peró, ah, companys, entro a Buenos Aires i demaneu-ne allí d'estropici. Poso un anunci a La Nación: «Ha llegado Luisito de Sabadell y venga farra.»
Avellana
I que vol dir farra. Lluiset
Juerga local. I vinguen marits ofesos i desgraciats, i tangos d'allí i pericons i conquista que te crió. Tant, que n'hi va haver algun de merit que es va ofendre, va volguer alçar el gallo i el vareig haver de malmetre.
Mal llamp
Bufa.
Lluiset
No bufaven gens.
Avellana
Deixeu-lo dir.
Lluiset
En vaig ferir alguns i d'allí... a Montevideo.
Avellana
Montevideo també és Amèrica?
Lluiset
També és Amèrica, però a mà dreta. Arribo allí i sols vos diré que van ésser tantes les que em prenien a mi dels dits, que vareig haver de reposar. Vaig estar a règim d'estimació tres dies i quatre nits, però em refaig, en tombo unes quantes, jugo, trepitjo, plantofejo i cap aquí a Espanya per casar-me demà amb una xicota, que sabrà lo que és un corrido. I com que es podria dubtar de lo dit, aquí hi van copiades totes les cartes d'amor que m'enviaven les desperfectes: El llibre de caixa de morts i el Major amb Debe i Haber i les entrades i sortides dels malmesos, deixats de compte, estemordits, etc., etc.
Tots
Bé, molt bé!
Joanet
Conformes, però ara vinguen els comprovants.
Lluiset
Aquí van, amb els seus testimonis: (Llegint). Homes tombats i trepitjats: vuitanta quatre. Mal llamp
Bolit!
Lluiset
I potser em quedo curt. Seduïdes interinament i abandonades per sempre més: quaranta dues.
Mal llamp
Ja és fer feina!
Lluiset
Conquistades al cine, 120. Amb claror, dues. A mitja claror, catorze.
Mal llamp
No badaves pas.
Lluiset
Es fa lo que es pot. (Llegint). Morts del susto, estemordits, averiats, etc., etc., fan si no m'erren els comptes, que no m'erren, cent vint desperfectes.
Joanet
Ja és bonic, però ara diré jo. Si sabeu de comptes aneu sumant i, sinó, compteu amb els dits. (Llegint). Dones de pago, sis; de cobro, cap; de capricho, cent vint-i-una; atropellades, divuit; a mig atropellar, vuitanta dues; escarnida la virtut, dotze; sense escarnir, quaranta quatre.
Mal llamp
Bona anyada!
Joanet
I vos deixo les filles de vídua, fogides del hogar paterno y materno i altres peces sueltas, perquè això és peixi minuti.
Mal llamp
Barba, noi!
Joanet
Passem als estragos. Donats per difunts, de tretze a quinze. Enterrats pel civil, sapiguts, quatre. Borratxeres trontolloses, tantes com dies hi ha a l'any. D'aquelles que caus o no caus, però que acabes per caure, cada dia. Assalt de sala i alcova, amb més alcova que sala, vuitanta dos de sapiguts i controversies amb la policia d'aquelles que acaben sense disgustos i querelles i requerelles, ho poso al que diem els fabricants, al Debe de ganancias y pérdidas. Tots
Bravo! Magnífic! Això és maniobrar.
Lluiset
Si és així, em guanyes de molts.
Joanet
Això rai. Ja ho sabia del cert. Però ara encara vos diré més. Que per fer el saldo de la llista em falta, i la tindré demà, una Hija de María que ja sé que és la teva promesa.
Lluiset
Saps, Joanet, que tens molta barra?
Joanet
Deu-n'hi-dó. Però ara te'n adones?
Lluiset
I còm t'ho arregles per anar tan depressa?
Joanet
L'entrenament i el tractament: Un dia per engrescar-les, un altre per fer-me-les meves, una hora per tornar-los-hi els quartos i mitja horeta per distreure'm. Total: que demà tu no et cases. Lluiset
Això ho veurem, home!
Joanet
Res: que no et cases!
Lluiset
Noi, vina. (Parlant a l'orella amb un cambrer). Apa: Ja ho saps.
Joanet (Al Xato)
Xato, escolta (el mateix). I que no t'entretinguis.
Lluiset (A Joanet)
Lo dit, eh!
Joanet
Lo dit serà un fet!
Don Pere
Grans brètols i poques vergonyes! Sinó que no vull fer gasto vos tirava aquesta ampolla.
Lluiset
Cuidado, gueto! Joanet
I que fem mutis!
Don Pere
Sàpigues, gran desvergonyit, que abans de que robis a l'Agneta primer l'emmetzinaria!
Joanet
Vaja, home, vaja, no presumim!
Don Pere
Ets un home sense conducta! Ets un fill desnaturalitzat, per no dir-te natural. I ets molt més pels que som econòmics; ets un home malgastador.
Joanet
Però treu-te el tapaboques que suaràs, home! I veurem qui ets!
Don Pere
Qui sóc? (Baixant-se'l) Mira!
Joanet
Planxa! El meu sogre! Don Pau
I ara sóc jo el qui he de parlar. Mal fabricant!
Joanet
Alanta, senyor Subsistències!
Don Pau
Et conec de petit, herbeta! T'he vist créixer, t'he vist fogir i m'entero de tot lo que has fet. Tu has falsificat talons. No ho neguis, no, tot un talonari: i això no té perdó de Déu. Que hagis atropellat les vídues, les casades i les menors, an el sentit de la virtut, no ho aprovo, però, vaja, ho tolero. Com que sóc de Terrassa, conec el panyo, i el panyo ets tu! Però atacar-me la caixa, la caixa, eh? La caixa dels quartos, que és l'altar major de la casa, això passa totes les mides i totes les mitges canes. Que em despanyessis la darrera, la meva, quan hi seré dintre, t'ho soportaria millor que no la dels meus interessos.
Joanet
Vaja, a fora bufandes!
Don Pau
Mirem! Joanet
Redéu, i tornem-hi! Ara el meu pare! Això aviat no serà un foyer! Això és un aplec de família!
Don Pere
Adéu, fill malgastador! Sàpigues que des d'avui et retiro... els poders!
Joanet
Menys feina!
Don Pere
I la firma! La firma!
Joanet
Ja sé imitar la seva
Don Pau
Anem i deixem-los estar.
Don Pere
Vos abandonem! Joanet
Alanta, que no ens faltarà «companyia», veritat, noies?
Tots
No! No! I cà!
Don Pere
Perquè el senyor Pau té raó. Que atropellessis les virtuts (que si no haguessis sigut tu, algú les hauria atropellades) que assaltessis lo que assaltaves, sinó conforme, hi estic resignat. Per més que hagis fet o puguis fer, no em faràs abaixar la cara, però em faràs abaixar el preu dels panyos i el panyo és sagrat i és perenne! Home insolvent! Et declaro en quiebra.
(El senyor Pau i el senyor Pere se'n van)
Joanet, Lluiset, Avellana, Mal llamp, Butarel·lo, tanguistes, cambreres i parroquians
Avellana
Si que l'havem fet bona! Mal llamp
Menys mal que no t'hi afectes.
Joanet
Pessigolles de família de las que nunca me intoxicaron.
Tots
Un tango! Un tango!
Andalusa
Un fox-trot.
Francesa
Ti eres l'home plus chic de todo el quartier del Paralelo.
Els mateixos, un Inspector de policia i dos números
Inspector
Alto la juerga! Juanito de Tarrassa? Joanet
Servidor.
Inspector
Luisito de Sabadell?
Lluiset
También servidor.
Inspector
Dense presos!
Joanet
Per què?
Lluiset
Còm dïu?
Inspector
Que se den presos y cuidado en defenderse porque habria un escarmiento.
Joanet
Y en nombre de quien nos prenden?
Inspector
De la honestidad pública y privada. Cambrera
No ens els prengueu!
Tots
No! No!
Inspector
En marcha! En marcha!
Unes
Són nostres! Són nostres!
Una
Son nuestros!
Altra
Los queremos!
Francesa
Il ets a moi!
Altra
Je t'aime!
Andalusa
Precioso! Inspector
Atrás las mujeres y sus atláteres. (Van per tirar-se al damunt de Joanet i Lluiset) Atrás las multitudes i gritos subversivos.
Joanet
Y donde ens porteu? A un presidio?
Lluiset
A cadena perpetua?
Inspector
Romances! No os damos tanta importancia. Un día de arresto menor y una multa deshonoraria!
Joanet
Por seductores?
Inspector
Qué seductores! Por grandísimos embusteros.
(Les dones es despedeixen, xisclen, es desmaien i ploren)