Tercera serie de cançons populars catalanes/L'enramada

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Disambig.svgAquest text tracta sobre una versió de 1910. Per a d'altres versions, vegeu L'enramada.
Tercera serie de cançons populars catalanes (1910).djvu


L'ENRAMADA

Jo só fill de la Valldaura:
m'he criat a Castelló:
quan vaig ser gran me posaren

d'aprenent a Besaló.[1]

Acabat l'aprenentatge
m'he posat festejador:
ne festejo una minyona
que'l seu pare no'u vol, no.
Més, encara que ell no'u vulga,
amb ella 'm casaré jo.
Els meus companys sempre 'm diuen:
—No te la donaran, no.—
Jo n'hi faré una enramada
de roses i d'altres flors.
Mentres feia l'enramada
ne veig vindre dos senyors:
l'un era lo senyor batlle,
l'altre un senyor regidor.
Me criden: «—Detente al rei!»
i se m'acosten els dos.
Ja m'agafen i me'n lliguen
i 'm porten a la presó.
—Senyor batlle, senyor batlle:
per què 'm porta a la presó?
—A la presó no t'hi porto
ni per lladre ni traidor,
sinó perquè vull que'm diguis
d'ont has tretes tantes flors?
—Senyor batlle, les he tretes
de les penes del meu cor.


  1. Besaló per Besalú.