Tercera serie de cançons populars catalanes/La venjança

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Disambig.svgAquest text tracta sobre una versió de 1910. Per a d'altres versions, vegeu La venjança.
Tercera serie de cançons populars catalanes (1910).djvu


De petitets s'han fet grans:
el fadrí's vol casâ amb ella:
son pare diu que no'u vol,
sa mare contenta n'era.
 Adéu, Francisca ferrera,
 adéu!
—Déu vos guard, Josep ferrer.
Vostra filla ha d' esser meva.
Si no me la voleu dar,
la prendré sense llicencia.—
 Adéu, Francisca ferrera,
 adéu!
—Llogaré quatre fadrins,
tots quatre a la bandolera.—
Ja n'agafa 'l botavant
i me li tira al darrera.
—Fadrins, sereu ben pagats
si'm treieu d'aquest empenyo:
sereu pagats amb diners,
moneda barcelonesa.—
A les dotze de la nit
n'hi truquen a la finestra.
—Josep ferrer, baixa a obrir,
que'n tens de picar un ferro,
i si tu'm baixes a obrir
te'n faré jo de manxego.—
Al primer cop de martell
tres punyalades li pega:
l'una l'hi dóna al costat,
l'altra li clava a l'esquerra,
l'altra a la boca del cor,
que es la que li da més pena.
—Justicia del Cel, baixeu!
Deu-me la raó si es meva,
que me n'han mort el marit,
m'han robat la filla meva!—
De petitets s'han fet grans:
lo fadrí's vol casâ amb ella:
son pare diu que no'u vol,
sa mare contenta n'era.
 Adéu, Francisca ferrera,
 adéu!