Tercera serie de cançons populars catalanes/Sant Magí

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Tercera serie de cançons populars catalanes (1910).djvu


SANT MAGÍ




Allí baix al pla - ja n'hi ha una dama:
n'era lo dimoni - que l'atormentava,
 pecador,

 que l'atormentava,
 pecador.
El dimoni diu, - del cor de la dama:
— No me n'aniré - que en Magí no'u mani.
  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·
Ja 'l varen buscar - per 'quelles montanyes:
varen-lo trobar - a la cova santa
que pregava a Déu - per la seva mare,
de que li alcancés - lo que li demana,
la gloria del Cel, - que es la gloria santa.
Ja 'l varen lligar - amb cadenes llargues
i per aquells monts - van arrocegar-lo.
Quan són baix al pla - ja lo'n reposaven:
—Tu, Magí, que ets sant, - obra-ns un miracle.
Ne tenim gran set, - set que nos abrasa:
bé beuriem prou - si tinguessim aigua.—
Magí s'agenolla - amb les mans plegades:
amb el gaiatet - tres cops ne pegava.
Ja'n surten tres fonts - fresques i gelades:
curen de dolor, - febres i quartanes:
qui tinga algun mal - vagi a visitar-les.