Tercera serie de cançons populars catalanes/La carta de navegar

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Disambig.svgAquest text tracta sobre una versió de 1910. Per a d'altres versions, vegeu Set vaixells deixen Marsella.
Tercera serie de cançons populars catalanes (1910).djvu


LA CARTA DE NAVEGAR


Set vaixells deixen Marsella
per 'nâ a la ciutat d'Orà:
els uns tiren cap Borrasca
i el camí dret va faltar.
 Ohà! ohè!
 que's perd la carta.
 Ohè! ohà!
 carta de navegar.
Al cap-d'avall dels nou mesos
varen acabâ 'l menjar.
Perduda, bé l'han perduda,
la carta de navegar!
Nou mesos corren per l'aigua
sense la terra trobar.
Ja se'n juguen a palletes
qui primer s'ha de menjar:
el patró de la galiota
palla curta va estirar.
Ja desenveinen l'espasa
per el patró degollar:
nostramo se'n treu la seva
per sa vida defensar.
—¿Qui serà l'atrevit jove
que la vida'm salvarà?
Al que me'n salvi la vida
un dó jo li vull donar:
li daré una de mes filles
i un vaixell sobredaurat.—
El més petit va respondre,
aixís que'l patró ha acabat:
—Jo seré l'atrevit jove
que la vida 'us salvarà.
—Puja amunt, l'atrevit jove:
dalt de l'arbre has de pujar.—
Quan es a mig arbre mestre
ja se'n posa ell a plorar.
—Què plores, l'atrevit jove?
De què tens tu de plorar?
—Perquè sols veig cel i aigua
i les ones de la mar.
—Puja amunt, l'atrevit jove:
més amunt has de pujar.—
Quan es dalt de l'arbre mestre
ja se'n posa ell a cantar.
—Què cantes, l'atrevit jove?
Per què't poses a cantar?
—Veig els turons de Marsella,
les senyes de la Ciotat.
—Si Déu ens feia tal gracia
que a casa poguem tornar,
faria una capelleta
tota voltada de mar,
la Mare-de-Déu del Carme
posada al cap de l'altar.
Mariners, quan passarien,
la vindrien a adorar.
Visca Toló, Napols i Marsella!
Visca l'estret de Gibraltar!