Tercera serie de cançons populars catalanes/La filla del rei
Aquest text tracta sobre una versió de 1910. Per a altres versions, vegeu La filla del rei.
Tres filles ne té 'l bon rei,
totes tres com una plata.
S'enamora de la una
Marguerida 's nomenava.
—Marguerida, Marguerida:
tu has de ser ma enamorada.
—No'u mana lo Déu del Cel,
ni la Verge sobirana,
de ser muller de mon pare,
madrastra de mes germanes.
—Depressa, los meus criats:
tanqueu-la dins d'una cambra,
que no vegi sol ni lluna
ni tampoc néixer l'aubada.
Per menjar li donareu
sols tonyina i carn salada,
i per beure li dareu
aigua de la mar salada.—
Passa un dia, passen dos,
passa tota la setmana:
ella, de set que tenia,
per la finestra guaitava.
Va veure ses germanetes
que un coixinet d'or brodaven.
—Germanetes, mes germanes:
doneu-me una taça d'aigua,
que la boca se m'asseca
i ma gola es una brasa!
—No la beuras, maleïda;
no la beuras tu, malvada:
si creguessis a ton pare
no te'n mancaria, d'aigua.—
Marguerida torna a dins
tristeta i desconsolada.
Ja baixa un angel del Cel
i li obre una altra ventana,
i d' allí veu sos germans
que amb pilotes d'or jugaven.
—Oh germans, els meus germans!
doneu-me una taça d'aigua,
que la boca se m'asseca
i ma gola es una brasa!
—No la beuras maleïda,
no la beuras tu, malvada:
si creguessis a ton pare
no te'n mancaria, d'aigua.—
Marguerida torna a dins
tristeta i desconsolada.
Ja'n baixa un angel del Cel
que li obre una altra ventana:
desde allí veu al seu pare
que amb forquilla d'or menjava.
—Ai, pare, lo meu bon pare!
doneu-me una taça d'aigua,
que la boca se m'asseca
i ma gola es una brasa!
Mentres jo me la beuré,
de Dios seré enamorada.
—Depressa, los meus criats:
pugeu-li una taça d'aigua.
No li pugeu amb la d'or,
ni tampoc amb la de plata,
sinó amb la de cristall,
que l'aigua serà més clara.
El primer que serà allí
té una corona guanyada.
Quan són al cap de l'escala
Marguerida ja finava:
els angels li feien llum,
la Verge l'amortallava.
I en la cambra del seu pare
los dimonis hi ballaven.