Vés al contingut

Terra baixa - Acte Tercer

De Viquitexts
Sou a «Acte Tercer»
Terra baixa






Acte Tercer



La mateixa decoració dels actes anteriors. Es cap al tart.


ESCENA PRIMERA
JOSEPH, NANDO y després PERRUCA. Al aixecarse'l teló están asseguts y tristos.

JOSEPH

   Jo pateixo, Nando; créume que jo pateixo.

NANDO

   No cridis, que't pot sentir la Marta.

JOSEPH

   Es que l'hem feta massa grossa nosaltres.

NANDO, alsant la veu.

   Sí que l'hem feta, sí; y que no sé com no'ns cau la cara de vergonya.

JOSEPH

   No baladrejis, que li convé quietut á la Marta.

NANDO
   Ay, tens rahó! (Pausa.) Es que nosaltres no ho havíam de fer alló d'ajudar á treure al Manelich.
JOSEPH

   Es que si no l'apartém al Manelich, ab la embestida que duya, pobre del Sebastiá!

NANDO

   Bueno; separarlos... es clar; peró no tréurel com á un gos del molí, y de la seva dona. Mírat, jo al costat del Sebastiá no m'hi poso més, mal me reventin. Y déixal qu'entri'l Sebastiá, que las hi vuil cantar claras.

JOSEPH

   Jo també las hi vull cantar claras: y si s'ho pren malament que s'ho prengui.

(En Joseph ha anat á mirar cap al porxo.)

NANDO

   Encare'l Sebastiá es aquí fora, eh?

JOSEPH

   Es ab el Mossen. Y fa unas passas amunt y avall de l'era!... Si se li veu que se'l menja la rábia.

PERRUCA, entra cansat.

   Ja'n vinch jo; y que he corregut tot el camí, d'anada y de tornada.

NANDO

   Veyám, conta.

PERRUCA

   Y encare l'amo'm diu que soch un ganso jo. Per qué no hi anava ell si tant li convenía?

JOSEPH

   Y ahont t'ha fet anar l'amo!

PERRUCA

   A que avisés de part seva á la guardia civil de que hi havía un minyó, qu'ell l'ha tret y que's diu Manelich, y que'l busquin y'l vigilin, perque aquest minyó, quan nosaltres el tréyam del molí aquesta tarde, l'havía jurada al amo que'l mataria. Y que jo l'havia sentit quan ho deya.

JOSEPH

   Tu ho has dit aixó á la guardia civil?

PERRUCA

   Y sí, de part del amo.

NANDO

   Ja estás ben fresch! Te farán anar á declarar, y't tancarán ab el jutje...

JOSEPH

   Y't farán jurar devant d'un Sant Cristo; y ay de tu si t'erras ó t'entrebancas, que vas á presidi!

PERRUCA

   Com que jo he dit que vosaltres també hi érau y qu'ho havíau sentit...

NANDO

   No m'emboliquis á mí! Jo no'n sé res d'aixó!

JOSEPH, anguniat.

   Y jo no hi era, que jo era... Que no senyor, que jo no hi era!

PERRUCA

   Gallinas més que gallinas! Vosaltres no hi érau quan ho ha dit el Manelich? Donchs jo tampoch hi era!


ESCENA II
PERRUCA, NANDO, JOSEPH, PEPA y després ANTÒNIA


PEPA
   Qué feu? Que la Marta ha volgut descansar una estona!
NANDO, tornant a baixar la veu.

   Y cóm se trova, cóm?

PEPA

   Jo no ho sé ben be, perquè no'n puch treure l'aygua clara. Li pregunto, y ella tant aviat plora com s'enrabia; peró á mí no'm contesta.

JOSEPH

   Y á tu qué't sembla? Cóm acabará aquest tripijoch?

PEPA

   Cóm acabará, cóm acabará?... Pot acabar de moltas maneras.

NANDO

   Jo de tu ho preguntaría á la Marta.

PEPA, cridant.

   Que no't dich que no'm contesta!

ANTONIA, ve del cuarto de la Marta.

   Y are, Pepa! Quins crits, dona!

JOSEPH

   La Antonia. Que't sembla á tu de tot aixó?

ANTONIA

   Si ja está llest aixó: un cop tret el Manelich, la Marta tornará ab el Sebastiá. Y l'altre, mírat, á tornarse bestia altra vegada, y á menar cabras.

PEPA

   La Marta no'l podrá veure may més al Sebastiá, que aixó ja ho sé jo. Y'l Manelich, al anarsen, ben clar que ho ha dit que's revenjaría.

PERRUCA
   No'n sabém res d'aquestas cosas nosaltres.
NANDO

   Res, res. No hem sentit res.

JOSEPH

   Nosaltres no sabem res. Res, res.

(Aixó ho han de dir tots tres casi plegats.)
PEPA

   Jo me'n torno al costat d'ella. Veyám si ho conta tot ab un'altra embestida.

(Se n'hi va.)
JOSEPH

   Calleu, calleu, que ve'l! Sebastiá.

NANDO

   Fem el distret nosaltres.

ANTONIA

   Jo fujo.

(Va cap al cuarto de la Marta sense acabar de desapareixer.)



ESCENA III
SEBASTIÁ, JOSEPH, NANDO, PERRUCA, ANTONIA y després PEPA. S'enfosqueix poch á poch.
SEBASTIÁ

   Antonia!

(No s'adona dels homes que son á l'altre banda.)
ANTONIA

   Vaig á ferli companyía jo.

SEBASTIÁ
   Que jo't crido! (Persisteix en fugir ella.) Que no has sentit que't crido! (S'atura l'Antonia.) Cóm está aquella?
ANTONIA

   Es al llit, y plora.

SEBASTIÁ

   Dígali que surti, que la estich esperant.

ANTONIA

   Hi corro.

(Se'n va.)
SEBASTIÁ, apart.

   Y'l pare d'aquella altre, qu'está per arribar á la masia! Quan tot estava arreglat, no faltaría sinó que are ho hagués embolicat tot aquell pillastre! (Adonantse dels homes. Alt.) Ola! Aquí vosaltres? Ja heu vist al Manelich! Després que un home el treu de la miseria!... Feu favors á bestias!

NANDO

   Sí, sí, es clar; no se'n poden fer de favors.

(En Sebastiá segueix passejantse impacient perque no surt la Marta.)
JOSEPH, á Nando

   No has dit que t'hi cuadrarías tu?

NANDO, á Joseph.

   Y tu també ho has dit.

JOSEPH, á Nando.

   Com que sí que m'hi cuadraré.

NANDO, á Joseph.

   Y jo, ves.

SEBASTIÁ, asseyentse prop de la taula. Apart.

   Y aquesta pitjor qu'ell, perque'l Manelich al cap d'avall... Qué m'havía de pensar jo de la Marta!... La remalehida!...

(En Joseph y en Nando s'han estat incitant l'un al altre pera anar á parlar al Sebastiá.)
JOSEPH

   Nostre amo...

SEBASTIÁ, pegant un cop á la taula.

   Qué?

JOSEPH

   Res.

NANDO

   Are, jo; veurás. (Anant á parlar al amo.) Donchs... Sebastiá...

SEBASTIÁ

   Ja l'heu sentit vosaltres al rabiós y al lladre quan se m'anava á tirar assobre; que si no l'aparteu...

PERRUCA

   Aquestos, aquestos.

NANDO

   Ells, ells.

JOSEPH

   Aquestos.

(Dit els tres casi al plegat.)
SEBASTIÁ

   Que'm mataría, y que'm mataría!... Ben clar que ho ha dit, eh, noys?

(Impacient, mirant cap al cuarto de la Marta.)
NANDO

   Aquestos ho han sentit.

PERRUCA

   Ells, prou.

JOSEPH

   Jo com que tot avuy que sordejo...

SEBASTIÁ, apart.
   Aquesta dona'm vol acabar la paciencia!
NANDO, á Joseph.

   Si no gosas á plantarli cara!

JOSEPH, á Nando.

   Ja veurás: després tu. Sebastiá: que'l Manelich... es... valent. Oy qu'es valent, nostre amo?

SEBASTIÁ

   Valent? Una bestiota y un pillastre.

JOSEPH

   Aixó vull dir; aixó.

NANDO, al Sebastiá.

   Donchs jo dich... qu'es un pillastre... y una bestiota; y no'n trech ni una malla.

JOSEPH, al Nando.

   No li haurá agradat gayre lo que jo li he dit.

NANDO, al Joseph.

   Y ab quina mala intenció jo, eh?

SEBASTIÁ, apart.

   Vaja, que no espero més. (Alt.) Marta!

(Anant cap al cuarto d'ella.)
PEPA, desde la porta.

   Diu la Marta que no pot sortir are.

SEBASTIÁ

   Que jo mano que surti!

PEPA

   Es qu'está molt trastornada, y de debó, senyor amo... Y vaja, que no vol sortir are.

SEBASTIÁ

   Donchs per forsa, arrossegant!...

PEPA
   Es que...
SEBASTIÁ

   Pel nom de Deu!... Que'm porteu la Marta, ó sinó!...

(Amenassantla. Fuig dintre la Pepa.)
JOSEPH, als altres anántsen.

   Me sembla que'ns estaríam millor á fora.

NANDO, sortint.

   No'ns emboliquém, que potser s'esbravaría ab nosaltres.

(Surten ab en Perruca, quedantse al porxo.)



ESCENA IV
SEBASTIÁ y MOSSEN
SEBASTIÁ, apart.

   No sembla sinó que tothom estigui empenyat en que jo'm perdi avuy! Donchs ja qu'ella no ve...

(Apartant la cortina del cuarto de Marta per entrarhi.)
MOSSEN, entrant depressa.

   Sebastià: ja'm teniu aquí altra vegada.

SEBASTIÁ

   Vens de la masía? Qué hi ha de nou?

MOSSEN

   Que passan cosas molt grossas á casa vostra.

SEBASTIÁ

   Encare hi ha més per mí! St avuy no'm torno boig, no m'hi tornaré may. Digas.

MOSSEN
   Res, que ja ha arribat á la masía'l pare de la vostra promesa.
SEBASTIÁ

   Malehit sía l'home! Aixís se li hagués despenyat el matxo al salt de las Falconeras!

MOSSÉN

   Ab aixó heu de corre á la masia...

SEBASTIÁ

   Ja hi aniré, ja; sinó qu'are no... (Mossen se'n riu.).Que per mí aquesta dona es lo primer del mon, are y sempre.

(Per la Maria.)
MOSSÉN

   Sembla mentida!.Lo qu'érau avans, y com us heu tornat are!

SEBASTIÁ, furiós.

   Vésten d'aquí! Que te'n vagis!

MOSSÉN

   Peró... qu'es que no'm voleu entendre? O us voleu perdre de totas las maneras? Es que l'home ja ho sospita tot lo d'aquí dintre: que tot aixó del casament de la Marta ha sigut una comedia; que per gelosía heu tret al Manelich d'aquesta casa!... Sebastiá, Sebastiá, que aquest home parla de desfer el casament ab la seva filla!

SENASTIÁ

   Veshi tu; veshi. Y entretenlo y mira d'enganyarlo.

MOSSÉN

   Es qu'anava a baixar aquí al molí; y si hi arriva, tot está perdut!

SEBASTIÁ

   Donchs anémhi, anémhi; perquè jo no vull ser pobre, y are menos: per ella.

MOSSÉN
   Gracias á Deu, home! (Cridant als del porxo.) Vosaltres!
SEBASTIÁ

   Estéuse aquí fora y vigileu'l molí. Que ningú entri ni surti.

MOSSEN

   Aném.

SEBASTIÁ

   Sí, aném. Y jo torno desseguida. Desseguida torno. (Se'n van precipitadament.)


ESCENA V

JOSEPH, NANDO, PERRUCA, y travalladors que no's mourán del porxo; després PEPA y ANTONIA, y per últim NURI. S'ha anat fent més fosch.

NANDO, desde la porta.

   Sabs que l'amo's torna boig?

JOSEPH

   Jo'm penso qu'aixó es art del dimoni.

PERRUCA

   Jo m'estaré ab els altres per aquí fora.

ANTONIA, ve del cuarto de la Marta

   Y déixala, Pepa; déixala! Jo no m'hi estich més ab aquesta tossuda!

PEPA, sortint del cuarto.

   Si es més mal carada!... Ay, qu'es fosch això!

(Encén un llum de sobre la taula)
JOSEPH
   Que no vol venir! Veritat, Antonia?
ANTONIA

   Que no surt!

PEPA

   Jo li preguntava... cosas, per distréurela, y ella ab uns rebufos y un urch, que jo no L'aguanto més: aixis com aixis no s'esplica.

ANTONIA

   Ay sí, sí; ens en anirém á casa.

(Se sent plorar á la Nuri al lluny.)
JOSEPH

   Nosaltres no'ns podém moure fins que vinga'l Sebastiá.

NANDO

   Sentíu? Sembla que algú plora.

JOSEPH

   Sí que ploran.

NURI, entra plorant.

   Que jo'm canso d'estar sola á casa! Que no m'hi vull estar més á casa!

PEPA

   Vina, Nuri.

JOSEPH

   Te rahó la Nuri.

NURI

   Que ja no us en recordeu de la pobreta de jo! Y... y's feya fosch, y jo tenía por d'estar tota sola!

ANTONIA

   Per qué no't tancavas?

NURI

   Si ja m'he tancat! Y ay que quan hi penso encare tinch por d'aquella por que tenía! Y ay que al venir semblava que'm corrían al darrera! Y ay qu'estich cansada de corre!

(Plorant afadigada.)
PEPA

   Calla, dona, y reposa.

NURI

   Es que no puch callar jo, que us ho vull contar l'espant qu'he tingut, qu'encare tremolo.

JOSEPH

   Qué ha estat això?

NURI

   Donchs que jo m'estava fent bullir el sopar pera vosaltres, y jo que sento com una veu molt fonda, molt fonda, que vingués no sé d'ahont, y que deya: «Nuri! Nuri!» Y ho deya ab una veu que semblava que sortís d'un pou. Jo que corro y tanco la porta forana, y altre cop més lluny encare... «Nuri! Nuri», que sinó que debía ser d'alguna ánima en pena, jo hauría dit qu'era del Manelich que'm cridava y que patía! (Com sí, recordantho,'s fes por ella mateixa.) «Nuri! Nurí!» (Espantada.) Ay, si encare m'esgarrifo!

NANDO

   Y després qué ha passat?

NURI

   Després... res. Ah, sí, L'olla que bullía, bullía; y no he sentit res més; y á mí m'ha agafat la por més forta de no sentir sinó l'olla! Y jo que cantant me'n he anat á la porta y la he oberta d'una revolada. Y cantant he corregut fins aquí. (Canta un instant baixet.) «Nuri! Nuri!» Ay quina por! Ay!

(Fent un xiscle esglayada, corre á abrassarse á la Pepa.)
PEPA
   Vaja, dona, que m'has espantat á mí!
NURI, de cop.

   Ahont es la Marta?

PEPA

   No está gayre bona.

NURI

   No? (Pensativa.) La pobrera! (Mirant á tots que están tristos.) Y vosaltres feu un posat... Com si estessiu tristos.

PEPA, fent el cor fort.

   Sí tristos!

(Tots riuhen per forsa. Torna d entrar en Perruca.)
NURI

   Quina mena de riure que feu!... (De cop.) Y ahont es el Manelich?

PEPA

   Oh, per aquí deu ser.

NURI

   Ahont?

NANDO

   Sí, sí; ja hi es, ja.

ANTONIA

   S'haurá dormit.

JOSEPH

   Y sí, s'haurá dormit per aquí.

NURI

   M'ho diheu tot d'una mena de manera...

PEPA

   Donchs cóm vols que t'ho diguém?

NURI, als homes
   Y per qué no'ns en aném á casa?
JOSEPH

   Esperém al...que'ns ha dit qu'esperessim.

NANDO

   Al Sebastiá, que vol que vigilém, y... (Els altres li fan senyas perque calli.) res més.

NURI

   Qué vigileu? El qué?

JOSEPH

   Oh, cosas! Sabs? Cosas.

(Tots ho diuhen.)
NURI, arrencant en plor.

   Ay Deu meu que no sé'l qué passa! (De cop va á mirar al cuarto de la dreta.) jo vull veure al Manelich! (Tots parlan baixet reptantse.) No hi es! (Cridant.) Marta Manelich!

(Vot anar al cuarto de la Marta)
PEPA, no deixantla passar.

   No cridis!

ANTONIA

   Ahont vas?

NURI

   Que jo'l vull veure! Que Jo'l vull veure!

NANDO

   Mossota!

NURI

   Donchs vull tornar Á plorar! Que vull tenir ganas de plorar jo! Que al Manelich li ha passat alguna cosa!

(La volen fer callar.)
PEPA

   Peró dona!...

NURI

   Que potser ja es mort! Y que l'heu mort vosaltres tres, que'l féyau enrabiar massa, al pobret! Dolents, que no teniu bon cor, nó. Y, ay, que'ls meus germans son dolents, pobreta de mí, que son dolents!

(L'han volguda fer callar, y acaban per abaixar el cap avergonyits.)
NANDO, als germans.

   Nosaltres sols hem cregut al amo, y no li hem fet cap mal.

JOSEPH, id.

   L'hem tret de casa perque'ns ho ha manat l'amo. Y que n'estém empenedits.

NANDO

   De tot ho estém, de tot.

(Els altres també ho diuhen á mitja veu.)
NURI

   Sí? Donchs aixís ell tornará. Ay, que n'estich de contenta! Y are jo'l crido fins que'm reventi cridantlo, y veuréu com torna.

JOSEPH

   Qué dius!

PEPA

   Estigas quieta aquí

NURI, volent sortir.

    Si are no'm fa por el Manelich! (Tots l'aturan.)

PERRUCA

   Nuri!

NANDO

   Que no ho vol l'amo!

NURI

   Peró vosaltres sí; deixéume!...

(S'escapa d'ells y va á sortir.)
JOSEPH
   Que no cridis!
PEPA

   Aquí Nuri!


ESCENA VI

MARTA, NURI, PEPA, ANTONIA, JOSEPH, NANDO

y PERRUCA


MARTA, desde la porta.

   Nuri!

NURI, ananthi.

   La Marta! La Marta!

MARTA, abrassantshi.

   Nuri!

NURI

   La pobreta Marta! Sabs el Manelich?... L'han tret com si no fos ningú, ves!

MARTA

   Ja ho sé, Nuri; ja ho sé. Ajúdam á caminar.

PEPA

   Nosaltres te sostindrém.

MARTA

   Apartéuvos vosaltres. (Plora en silenci.)

JOSEPH

   Nosaltres no més ho hem fet per obediència!... sabs?

MARTA

   lnfelissos!... Per obediencia m'heu tingut sempre malicia, á mí que may us havía fet cap mal á vosaltres! Y per obediencia us heu rigut del Manelich, y lheu martiritzat! Qué us havía fet ell perque'l maltractessiu aixís? Qué us havía fet?

NURI

   No ploris, nó. Que jo no vull que ploris! (Tant aviat la Nuri s'aixuga'ls ulls com els aixuga á la Marta. Ets altres estan ab el cap baix avergonyits.)

MARTA

   Y are per qué priveu de que'l cridi la Nuri? Qué se us endona à vosaltres?... Si lo que vull jo es anármen ab ell, ab el meu marit, amunt, sempre montanyas amunt, fins allá ahont no trobém gent que s'enriga de nosaltres! Y si encare'n trobessim, y si fins arribessin las riallas al cim de la més alta de las montanyas, y si encare algú hi pujés d'assí baix á ríuressen d'un home perque ha perdonat á una dona empenedída que vol tornar á ser honrada, ens en anirém encare més amunt, més, que jo l'estimo, y allá ahont es Deu no s'enriuhen, nó, dels qu'estiman y perdonan.

NANDO, a mitja veu.

   Y massa rahó que té!

PEPA, id.

    No sé perque ho havíam de fer.

PERRUCA

   Pobre dona! (Tots tristos y plorosos.)

NURI

   Veus, Marta? Si jo'm penso que ploran! Si tots t'estiman! Oy que sí? (Tots fan que sí ab el cap ) Au, vina ab mí; te trobarás ab ell y us en aneu plegats.

MARTA

   Oh sí, aixó sí; ab ell! (Va á sortir ab la Nuri.)

NANDO

   Es qu'aixó... no pot ser.

JOSEPH
   Si no fos el Sebastiá, prou, Peró'l Sebastiá no ho vol...
MARTA

   Ja ho veus, Nuri: no'm deixan sortir d'aquí dintre! (Tots s'acostan á la Marta volentse escusar.)

NURI

   No li digueu res é la Marta. Que no li sabeu dir res bonich pera aconsolarla. Vina, déíxals; vina.

(Se la emporta á un costat.)
JOSEPH, a mitja veu.

   Donchs jo me'n vaig, qu'are'm fa molta pena aquesta dona.

PEPA

   Y á nosaltres també.

NANDO

   No'ns ha dit l'amo que vigilessim de fora estant? Donchs anemhi.

ANTONIA

   Sí, anémhi. (Van sortint.)

JOSEPH, tomant enrera.

   Si vols tancar, Marta... Nosaltres ens en aném á fora, que no't volém fer nosa.


ESCENA VII
MARTA y NURI


MARTA

   Tu no te'n vagis, Nuri.

NURI

   Nó, nó; jo ab tu. Ningú t'estima tant com jo. Estiguemnos ben soletas totas duas? Vols que tanqui?

MARTA
   Sí: tanca, tanca.
NURI

   Donchs té, ja estÁ. Y are qué farém? (Riu bondadosament; després segueix de cop.) Parlem del Manelich are?

MARTA

   Ay, Nuri, que m'estich morint d'angúnia aquí dintre! Qu'aquestas parets se m'están cayent assobre, y darrera d'ellas me sembla que hi ha'l Sebastiá que m'arrossega y se m'emporta! Ah, nó; aixó nó; que jo vull sortir d'aquesta casa pera anármen ahont es el Manelich, que jo no ho sé pas ahont es. Mes si pogués fugir, jo'l trobaría.

NURI

   Mira, Marta: jo no ho entench tot aixó, sabs? Ní tampoch ho entench que no t'hagin deixat sortir els de casa. Malviatje ells, ves que't dich!

MARTA

   Els de casa teva son uns...

NURI, molt trista.

   No ho diguis, Marta; no ho diguis. Ja ho sé, ja! Pero son els de casa y... no ho diguis!

MARTA, abrassantla.

    Nurí: que t'estimo Nuri!

NURI

   Té, are'm tinch malicia á mí mateixa! Y una mena de malícia més regrossa que'm tinch, que jo mateixa'm bofetejaría!

MARTA

   Y per qué, Nuri?

NURI

   Perque no sé cóm ho podria fer jo perquè t'escapessis, desseguida, desseguida.

MARTA
   Ay sí, perque si torna'l Sebastiá!... Deu meu, que no'm trobi aquí dintre!
NURI

   Are'm voldria tornar el senyor rector jo; perque ell ho sab tot, y ja me la empescaría, ja, la manera de que t'escapessis. (Rumiant.)

MARTA

   Y ells s'están allí fora asseguts, vigilant que no me'n vagi! Míraho, Nuri; míraho.

NURI, obrint una escletxa.

   Sí que hi son, sí,'ls de casa: que han posat un llum aprop de la porta perque si t'escapas te vegin.

MARTA

   No me'n puch anar, nó!

NURI, rumiant.

    Espérat, espérat!

MARTA

   Qué hi ha, Nuri?

NURI, molt alegre.

   Que m'abrassis, vina! Y que ja no vull ser el senyor rector, y que'm donguis las gracias, perque are mateix vas á sortir d'aquí dintre!

MARTA

   Jo, Nuri?

NURI, rihent.

   Miréusela, miréusela que contenta! (Escarnintla.) Jo, Nuri? La meva tafanerota y la meva hermosura!

MARTA

   Nó, si no pot ser! Si ja ho sé que no pot ser!

NURI

   No cridis; calla. No ho sents que't dich que te'n anirás desseguida? Y jo ho hauré fet; jo, jo sola! Oy que li dirás al Manelich que jo ho he tramat? Y mirat, li donas espressions de part meva, sents? Y li dius que quan pugui que me n'envihi ell d'es pressions. Y, ay, que n'estich de contenta!

MARTA

   Mes cóm, cóm Nuri? Esplícat, corre!

NURI

   Veurás, y depressa, depressa. Jo are surto, y tu tornas á tancar desseguida! Y jo me'n vaig al rotllo que fan els germans y'ls altres, y'm posaré à jugar ab ells, y la nit es molt fosca. (Riu Nuri.) Y.tu ja haurás apagat aquest llum. M'entens, m'entens are?

MARTA

    Nó, nó; digas, digas.

NURI

   Ay, y que ruca qu'es aquesta xicota! Donchs com que la nit es fosca, jo, jugant ab ells, els hi donaré un trompasso y'ls hi apagaré'l llum. Y mentres qu'ells el volen tornar á encendre y tot fent la boja ho embolico tot, tu obras la porta y t'éscapas.

MARTA

   Ay, sí, Nuri, sí: desseguida, desseguida!

NURI

   Donchs au, que me n'hi vaig are.

MARTA, anguniada.

   Espérat, espérat. Y cóm ho sabré quan haig de fugit jo?

NURI

   Ay batúa... Y quin entrebanch qu'ha sortit are! (Rumiant.) Donchs ho sabrás... ho sabrás... ja ho tinch: ho sabrás perqué faré una forta rialla; ben forta, ben forta!

MARTA

   Ay gracias á Deu! Sí, sí, corre, Nuri.

NURI
   Un petó avans.
MARTA

   No un petó; mil. Té, té; y que Deu Nostre Senyor t'ho pagui.

NURI

   Y are fins... cóm ho diré jo?,.. Donchs fins á la rialla.

MARTA

   Sí, surt, depressa.

(La Nuri obra la porta y desapareix; torna després á treure'l cap.)
NURI

   Y escolta: que no te'n descuydis: dónali espressions de part meva, sents?

MARTA

   Sí, sí, (Desapareix la Nuri.) Qué bona qu'es, Deu meu; qué bona!


ESCENA VIII
MARTA

   Y are á esperar! A esperar! (Se posa un mocador al cap) Si'm sembla que fa un any qu'espero! Ay Manelich! Ah!'l llum, ja no hi pensava. Aíxís no'm veurán quan obri la porta. (Ha apagat el llum, quedant la escena illuminada per la llar.) Y si me'n anés per la d'allá dintre?... (Per la porta de la cortina.) Nó, nó; que també vigilan, y si'm topava ab el Sebastiá que venía, ay Reyna Santíssima! (Acostantse á la porta que va al porxo.) Per aquesta! Per aquesta! Ay Deu meu: m'ofego!... Ayre, ayre! (S'asseu y's torna á alsar tornant á la porta.) No tant lluny: escoltant, escoltant. Parlan, sí. Mes no la sento á n'ella. Are, are... No es la Nuri, nó! Are enrahona!... Y no riu ningú. Per qué no riuhen? A riure!. A riure! Y si la emprivessin d'apagar el llum? Nó, nó, que Nostre Senyor l'ajude dará á n'ella (Se sent una rialla de la Nuri.) Are. Al últim! Gracias á Deu! Fujo; fujo!

(Obra la porta y va d sortir.)


ESCENA IX
MARTA, SEBASTIÁ


MARTA, trovantse ab el Sebastiá.

   Ah!

SEBASTIÁ

   Quí hi ha aquí? (Entrant y ajustant la porta.)

MARTA, apart.

   Ah! El Sebastiá! (Corrent á primer terme.)

SEBASTIÁ

   Qui es que sortia? Tu! Ahont anavas are?

MARTA, apart.

   Verge Santíssima, amparéume!

SEBASTIÁ

   Que't pregunto ahont anavas á aquesta hora! Que't mano que'm respongas ahont anavas!

(Agafantla per un bras.)
MARTA

   Déixam! Que't dich que'm deixis!

SEBASTIÁ

   Si estàs morta de por! Si tota tremolas! (Deixantla anar ab despreci.) Ves, ves que'm fas llástima!

MARTA, apart.

   Ah, que'm voldría morir are!

SEBASTIÁ

   Y mírat, tréute'l mocador del cap; tréutel, que t'está descubrint. (Ella se'l treu depressa; ell se, posa á riure.) Veus, dona; veus com te'n anavas?

MARTA, resolta.

   Donchs sí, sí; me'n anava; y me'n vaig d'aquí, que níngú te dret d'aturarme!

SEBASTIÁ

   Aixís m'agrada; aixís. Que t'atreveixis á dirmho á la cara.

MARTA

   Sebastià; jo t'ho demano; déixam sortir d'aquesta casa!

SEBASTIÁ

   Sí la sento y no'm sembla que es ella mateixa! (Rihent sarcástich.) Que la deixi sortir!

MARTA

   Oh, no riguis, no riguis! Sebastiá: per Deu, no riguis!

SEBASTIÁ

   Que no rigui? Qué vols que fassi, donchs, sentinte jo? Que vols que't fassi trossos y que t'esclafi aquí mateix ab els peus? (Rihent) Nó, nó; si val més que me'n riguí!

MARTA

   Donch vésten tu; vésten y déixam; y cala foch al molí, si vols, y mátamhi á dintre.

SEBASTIÁ

   Que jo't deixi sortir... ó que me'n vagi, ó que't mati!... Per quí m'has pres tu? Que jo't deixi sortir? (Corrent á la porta.) Donchs mira si't deixo sortir! Mira, mira; surt are. (Tancant la porta.)

MARTA
   Nó, nó; aixó no! Obra, per Deu; obra!
SEBASTIÁ

   Nó; aquí tancats tu y jo, tots sols! Aquí s'ha acabat el mon pera nosaltres. Y tot lo del mon: terra, y cel, y tot; tot es aquí dintre!

MARTA, retrocedint.

   Jesús Deu meu!

SEBASTIÁ

   Tu'm vols á mi. A mi tot sol, perque ho he sacrificat tot per tu; perque jo he sufert com un condempnat portante á aquest home, pergue jo't necessito per respirar y per viure, que sense tu no puch viure ni respirar!... Y mira, 'l que jo no vull, perque'm desespera, es que'm diguis que á n'ell te l'estimas! (Desesperat.) Aixó nó, aixó nó!

MARTA

   Que no t'ho diga que me l'estimo jo? Que aixó't fa rabia y't desespera? Ay gracias á Deu que m'has donat una alegria en aquest mon! Sí, sí, me l'estimo. Me l'estimo ab tota la meva vida, y ab tota la meva sang, y ab tota la meva ánima que me l'estimo!

SEBASTIÁ

   Calla, calla!

MARTA

   Si encare que m'escanyessis, com t'ho estich dihent t'ho diria. Si es lo únich que puch dir en aquest mon sense que me'n dongui vergonya!

SEBASTIÁ

   Qu'has de callar, te dich!

MARTA

   Si es que tinch de defensarme jo per ell! Per ell y tantsols per ell! La Marta... no es res la Marta; mes la dona del Manelich ho es tot, perque es la seva dona!

SEBASTIÁ, desesperat.

   Tu m'has volgut perdre y t'has sortit ab la teva. Res me fa que tot s'esgavelli y que per mí tot s'acabi! Y ja está dit: que tu te'n vens ab mí á casa meva, y si'm perdo jo'ns perdrém plegats, que has sigut meva, y ets meva, y serás meva!

MARTA

   Vésten!... Primer que aquí se m'obri la terra y se me'n dugui!

SEBASTIÁ

   Que s'obri, sí; mes per tots dos, y tots dos condempnemnos!

MARTA

   Déixam! Calla!... Manelich!

SEBASTIÁ

   Oh, no l'anomenis!

MARTA

   Manelich!

SEBASTIÁ

   Tu te'n vens ab mí are!

MARTA

   A trossos m'hi durás: viva nó, ni arrossegatme!

SEBASTIÁ

   Viva ó morta! Qué'm fa? (Agafantla.)

MARTA

   Nó, apartat! Que nó!

SEBASTIÁ, rihent bestialment.

   Si encare t'estimo més aixís! Si quant més rabiosa més t'estimo!

MARTA

   Déixam! Déixam!

(Desprenentse d'ell y corrent al mitj.)
SEBASTIÁ

   Mírat que'm torno boig y que per tot veig sang!...

MARTA

   Si t'acostas, ja que no't puch matar, t'unglejo la cara y t'escupo! Ab mí t'atreveixes, cobart: ab el Manelich no!

SEBASTIÁ

   Ab ell, y ab tu, y ab tot el mon per tu!

(Ananthi.)
MARTA

   No t'acostis! Nó! Manelich!

SEBASTIÁ, corrent á agafaria.

   Donchs are ho veurás!


ESCENA X
MARTA, SEBASTIÁ y MANELICH, per la porta del cuarto de la Marta.

MANELICH, interposantshi.

   Que are ho veurá li has dit? Are ho veurém nosaltres!

MARTA, abrassanishi.

   Manelich!

MANELICH

   Marta!

SEBASTIÁ, que ha retrocedit.

   Tu aquí? Per hont has entrat?

MANELICH

   Per hont entravas tu! Per la teva porta d'amo y de lladre! Donchs qué't pensavas? T'he espiat y t'he seguit. Arrossegantme he arribat á la paret y m'hi he arrapat ab els dits y ab las unglas!... Y ja soch aquí! Y ja estém sols! Y ja estém cara á cara!

SEBASTIÁ

   Vésten d'aquí, ó sinó!...

MANELICH, rihent.

   Que me'n vagi! Se creu qu'encare'm mana á mí, al que ho aguanta tot! Aixó's pensa, aixó. Marta! Donchs nó; que ja tot s'ha trasmudat aquí dintre, que are'l qui mana soch jo. Y are ho veurás si soch l'amo!

SEBASTIÁ

   L'amo tu? Espérat, donchs!

(Intentant anar á obrir la porta.)
MARTA, comprenentho.

   Manelich!

MANELICH, corrent á la porta.

   No t'escapas! Cobart! T'he dit que sols jo y tu! Que vinch per ella, qu'es meva. Y que vinch per tu; com que vinch á matarte!

SEBASTIÁ

   A mí!... Tu á mí?

MANELICH

   A tu! A tu!

SEBASTIÁ

   Es que jo també sé matar homes!

MANELICH

   Y jo llops! Aquí la tens á la Marta! No la volias? Aquí la tens! A endúrsela'l qui puga, que ab sang se guanya! (Treyentse un ganivet.)

SEBASTIÁ
   Ah cobart, que vens armat!
MANELICH

   Del cor més... més que tu; del bras nó, ni'm cal, que l'arma'm sobra. (Llensantla á terra.) Té; mírala.

MARTA, corrent al Manelich.

   Qué fas!

MANELICH, apartantla.

   Apártat! Y are ja estém iguals. Qué esperas?

SEBASTIÁ
   Donchs t'has perdut, que't mataré!...
(Corrent per agafar el ganivet qu'es á terra.)
MARTA

   Ah!

MANELICH, posanthi'l peu á sobre.

   Nó; aixó nó! Au, corre, agáfal are!

SEBASTIÁ, retrocedint.

   Malehit sía jo!

MANELICH

   No hi has sigut á temps! (Riu feréstech.) Donchs are tot s'ha acabat per tu! (Tirantse á sobre del Sebastiá.) A morir are!

MARTA

   Oh, Deu meu!

SEBASTIÁ

   Jo! A tu't mataré!

MANELICH, tenintlo agafat pel coll.

   Defénsat si pots, cobart! Defensat!

SEBASTIÁ
   Ma gent! Aquí!
MANELICH

   Crida als gossos de presa! Crídals!

SEBASTIÁ

   M'ofego!

MARTA, cayent agenollada.

   Reyna Santíssima!

MANELICH

   Ni pots defensarte! Ni'n sabs! Ni't valdría! Qué 'm fa? Té, móret, y móret de cara á n'ella!         (Llensantlo de cara á la Marta.)

MARTA, alsantse esglayada.

   Ah! Jesús!

MANELICH

   Aquí'l tens... al amo! (Pausa. Corre després á obrir la porta.) Tothom aquí! Veniu! Tothom aquí!


ESCENA XI MANELICH, SEBASTIÁ, MARTA, PEPA, ANTONIA, JOSEPH, NANDO, PERRUCA y altres. Marta está mitj desmayada, sostenintse en la taula per no caure.
NANDO, en veu baixa.

   Qué passa?

MANELICH

   Que us cridava l'amo.

JOSEPH, en veu baixa.

   Mort!

PEPA, íd.

   Jesús!

        (Esclamació de tothom al veure'l cadavre.)
MANELICH

   Y are vosaltres á riure forsa! A riure! Y tu, Marta, vina!

MARTA

   Sí, sí! Anémsen, anémsen!...

MANELICH, emportánsela á brassos.

   Lluny de la terra baixa! (Perque li obrin pas.) Fora tothom! Apartéuse! He mort al llop! He mort al llop! He mort al llop!         (Ho va repetint cridant mentres s'allunya.)

TELÓ
Sou a «Acte Tercer»
Terra baixa