Terra baixa - Acte Tercer
Acte Tercer
La mateixa decoració dels actes anteriors. Es cap al tart.
ESCENA PRIMERA
JOSEPH, NANDO y després PERRUCA. Al aixecarse'l teló están asseguts y tristos.
JOSEPH
Jo pateixo, Nando; créume que jo pateixo.
NANDO
No cridis, que't pot sentir la Marta.
JOSEPH
Es que l'hem feta massa grossa nosaltres.
NANDO, alsant la veu.
Sí que l'hem feta, sí; y que no sé com no'ns cau la cara de vergonya.
JOSEPH
No baladrejis, que li convé quietut á la Marta.
NANDO
Ay, tens rahó! (Pausa.) Es que nosaltres no ho havíam de fer alló d'ajudar á treure al Manelich. JOSEPH
Es que si no l'apartém al Manelich, ab la embestida que duya, pobre del Sebastiá!
NANDO
Bueno; separarlos... es clar; peró no tréurel com á un gos del molí, y de la seva dona. Mírat, jo al costat del Sebastiá no m'hi poso més, mal me reventin. Y déixal qu'entri'l Sebastiá, que las hi vull cantar claras.
JOSEPH
Jo també las hi vull cantar claras: y si s'ho pren malament que s'ho prengui.
(En Joseph ha anat á mirar cap al porxo.)
NANDO
Encare'l Sebastiá es aquí fora, eh?
JOSEPH
Es ab el Mossen. Y fa unas passas amunt y avall de l'era!... Si se li veu que se'l menja la rábia.
PERRUCA, entra cansat.
Ja'n vinch jo; y que he corregut tot el camí, d'anada y de tornada.
NANDO
Veyám, conta.
PERRUCA
Y encare l'amo'm diu que soch un ganso jo. Per qué no hi anava ell si tant li convenía?
JOSEPH
Y ahont t'ha fet anar l'amo!
PERRUCA
A que avisés de part seva á la guardia civil de que hi havía un minyó, qu'ell l'ha tret y que's diu Manelich, y que'l busquin y'l vigilin, perque aquest minyó, quan nosaltres el tréyam del molí aquesta tarde, l'havía jurada al amo que'l mataría. Y que jo l'havía sentit quan ho deya.
JOSEPH
Tu ho has dit aixó á la guardia civil?
PERRUCA
Y sí, de part del amo.
NANDO
Ja estás ben fresch! Te farán anar á declarar, y't tancarán ab el jutje...
JOSEPH
Y't farán jurar devant d'un Sant Cristo; y ay de tu si t'erras ó t'entrebancas, que vas á presidi!
PERRUCA
Com que jo he dit que vosaltres també hi érau y qu'ho havíau sentit...
NANDO
No m'emboliquis á mí! Jo no'n sé res d'aixó!
JOSEPH, anguniat.
Y jo no hi era, que jo era... Que no senyor, que jo no hi era!
PERRUCA
Gallinas més que gallinas! Vosaltres no hi érau quan ho ha dit el Manelich? Donchs jo tampoch hi era!
ESCENA II
PERRUCA, NANDO, JOSEPH, PEPA y després ANTONIA
PEPA, ve del cuarto de la Marta.
Qué feu? Que la Marta ha volgut descansar una estona!
NANDO, tornant a baixar la veu.
Y cóm se trova, cóm?
PEPA
Jo no ho sé ben be, perque no'n puch treure l'aygua clara. Li pregunto, y ella tant aviat plora com s'enrabía; peró á mí no'm contesta.
JOSEPH
Y á tu qué't sembla? Cóm acabará aquest tripijoch?
PEPA
Cóm acabará, cóm acabará?... Pot acabar de moltas maneras.
NANDO
Jo de tu ho preguntaría á la Marta.
PEPA, cridant.
Que no't dich que no'm contesta!
ANTONIA, ve del cuarto de la Marta.
Y are, Pepa! Quins crits, dona!
JOSEPH
La Antonia. Que't sembla á tu de tot aixó?
ANTONIA
Si ja está llest aixó: un cop tret el Manelich, la Marta tornará ab el Sebastiá. Y l'altre, mírat, á tornarse bestia altra vegada, y á menar cabras.
PEPA
La Marta no'l podrá veure may més al Sebastiá, que aixó ja ho sé jo. Y'l Manelich, al anarsen, ben clar que ho ha dit que's revenjaría.
PERRUCA
No'n sabém res d'aquestas cosas nosaltres. NANDO
Res, res. No hem sentit res.
JOSEPH
Nosaltres no sabém res. Res, res.
(Aixó ho han de dir tots tres casi plegats.)
PEPA
Jo me'n torno al costat d'ella. Veyám si ho conta tot ab un'altra embestida.
(Se n'hi va.)
JOSEPH
Calleu, calleu, que ve'l Sebastiá.
NANDO
Fem el distret nosaltres.
ANTONIA
Jo fujo.
(Va cap al cuarto de la Marta sense acabar de desapareixer.)
ESCENA III
SEBASTIÁ, JOSEPH, NANDO, PERRUCA, ANTONIA y després PEPA. S'enfosqueix poch á poch.
SEBASTIÁ
Antonia!
(No s'adona dels homes que son á l'altre banda.)
ANTONIA
Vaig á ferli companyía jo.
SEBASTIÁ
Que jo't crido! (Persisteix en fugir ella.) Que no has sentit que't crido! (S'atura l'Antonia.) Cóm está aquella? ANTONIA
Es al llit, y plora.
SEBASTIÁ
Dígali que surti, que la estich esperant.
ANTONIA
Hi corro.
(Se'n va.)
SEBASTIÁ, apart.
Y'l pare d'aquella altre, qu'está per arribar á la masía! Quan tot estava arreglat, no faltaría sinó que are ho hagués embolicat tot aquell pillastre! (Adonantse dels homes. Alt.) Ola! Aquí vosaltres? Ja heu vist al Manelich! Després que un home el treu de la miseria!... Feu favors á bestias!
NANDO
Sí, sí, es clar; no se'n poden fer de favors.
(En Sebastiá segueix passejantse impacient perque no surt la Marta.)
JOSEPH, á Nando.
No has dit que t'hi cuadrarías tu?
NANDO, á Joseph.
Y tu també ho has dit.
JOSEPH, á Nando.
Com que sí que m'hi cuadraré.
NANDO, á Joseph.
Y jo, ves.
SEBASTIÁ, asseyentse prop de la taula. Apart.
Y aquesta pitjor qu'ell, perque'l Manelich al cap d'avall... Qué m'havía de pensar jo de la Marta!... La remalehida!...
(En Joseph y en Nando s'han estat incitant l'un al altre pera anar á parlar al Sebastiá.)
JOSEPH
Nostre amo...
SEBASTIÁ, pegant un cop á la taula.
Qué?
JOSEPH
Res.
NANDO
Are, jo; veurás. (Anant á parlar al amo.) Donchs... Sebastiá...
SEBASTIÁ
Ja l'heu sentit vosaltres al rabiós y al lladre quan se m'anava á tirar assobre; que si no l'aparteu...
PERRUCA
Aquestos, aquestos.
NANDO
Ells, ells.
JOSEPH
Aquestos.
(Dit els tres casi al plegat.)
SEBASTIÁ
Que'm mataría, y que'm mataría!... Ben clar que ho ha dit, eh, noys?
(Impacient, mirant cap al cuarto de la Marta.)
NANDO
Aquestos ho han sentit.
PERRUCA
Ells, prou.
JOSEPH
Jo com que tot avuy que sordejo...
SEBASTIÁ, apart.
Aquesta dona'm vol acabar la paciencia! NANDO, á Joseph.
Si no gosas á plantarli cara!
JOSEPH, á Nando.
Ja veurás: després tu. Sebastiá: que'l Manelich... es... valent. Oy qu'es valent, nostre amo?
SEBASTIÁ
Valent? Una bestiota y un pillastre.
JOSEPH
Aixó vull dir; aixó.
NANDO, al Sebastiá.
Donchs jo dich... qu'es un pillastre... y una bestiota; y no'n trech ni una malla.
JOSEPH, al Nando.
No li haurá agradat gayre lo que jo li he dit.
NANDO, al Joseph.
Y ab quina mala intenció jo, eh?
SEBASTIÁ, apart.
Vaja, que no espero més. (Alt.) Marta!
(Anant cap al cuarto d'ella.)
PEPA, desde la porta.
Diu la Marta que no pot sortir are.
SEBASTIÁ
Que jo mano que surti!
PEPA
Es qu'está molt trastornada, y de debó, senyor amo... Y vaja, que no vol sortir are.
SEBASTIÁ
Donchs per forsa, arrossegant!...
PEPA
Es que... SEBASTIÁ
Pel nom de Deu!... Que'm portéu la Marta, ó sinó!...
(Amenassantla. Fuig dintre la Pepa.)
JOSEPH, als altres anántsen.
Me sembla que'ns estaríam millor á fora.
NANDO, sortint.
No'ns emboliquém, que potser s'esbravaría ab nosaltres.
(Surten ab en Perruca, quedantse al porxo.)
ESCENA IV
SEBASTIÁ y MOSSEN
SEBASTIÁ, apart.
No sembla sinó que tothom estigui empenyat en que jo'm perdi avuy! Donchs ja qu'ella no ve...
(Apartant la cortina del cuarto de Marta per entrarhi.)
MOSSEN, entrant depressa.
Sebastiá: ja'm teníu aquí altra vegada.
SEBASTIÁ
Vens de la masía? Qué hi ha de nou?
MOSSEN
Que passan cosas molt grossas á casa vostra.
SEBASTIÁ
Encare hi ha més per mí! Si avuy no'm torno boig, no m'hi tornaré may. Digas.
MOSSEN
Res, que ja ha arribat á la masía'l pare de la vostra promesa. SEBASTIÁ
Malehit sía l'home! Aixís se li hagués despenyat el matxo al salt de las Falconeras!
MOSSEN
Ab aixó heu de corre á la masía...
SEBASTIÁ
Ja hi aniré, ja; sinó qu'are no... (Mossen se'n riu.). Que per mí aquesta dona es lo primer del mon, are y sempre.
(Per la Marta.)
MOSSEN
Sembla mentida!... Lo qu'érau avans, y com us heu tornat are!
SEBASTIÁ, furiós.
Vésten d'aquí! Que te'n vagis!
MOSSEN
Peró... qu'es que no'm voleu entendre? O us voleu perdre de totas las maneras? Es que l'home ja ho sospita tot lo d'aquí dintre: que tot aixó del casament de la Marta ha sigut una comedia; que per gelosía heu tret al Manelich d'aquesta casa!... Sebastiá, Sebastiá, que aquest home parla de desfer el casament ab la seva filla!
SEBASTIÁ
Veshi tu; veshi. Y entretenlo y mira d'enganyarlo.
MOSSEN
Es qu'anava á baixar aquí al molí; y si hi arriva, tot está perdut!
SEBASTIÁ
Donchs anémhi, anémhi; perque jo no vull ser pobre, y are menos: per ella.
MOSSEN
Gracias á Deu, home! (Cridant als del porxo.) Vosaltres! SEBASTIÁ
Estéuse aquí fora y vigileu'l molí. Que ningú entri ni surti.
MOSSEN
Aném.
SEBASTIÁ
Sí, aném. Y jo torno desseguida. Desseguida torno. (Se'n van precipitadament.)
ESCENA V
JOSEPH, NANDO, PERRUCA, y travalladors, que no's mourán del porxo; després PEPA y ANTONIA, y per últim NURI. S'ha anat fent més fosch.
NANDO, desde la porta.
Sabs que l'amo's torna boig?
JOSEPH
Jo'm penso qu'aixó es art del dimoni.
PERRUCA
Jo m'estaré ab els altres per aquí fora.
ANTONIA, ve del cuarto de la Marta.
Y déixala, Pepa; déixala! Jo no m'hi estich més ab aquesta tossuda!
PEPA, sortint del cuarto.
Si es més mal carada!... Ay, qu'es fosch això!
(Encén un llum de sobre la taula)
JOSEPH
Que no vol venir! Veritat, Antonia? ANTONIA
Que no surt!
PEPA
Jo li preguntava... cosas, per distréurela, y ella ab uns rebufos y un urch, que jo no l'aguanto més: aixís com aixís no s'esplica.
ANTONIA
Ay sí, sí; ens en anirém á casa.
(Se sent plorar á la Nuri al lluny.)
JOSEPH
Nosaltres no'ns podém moure fins que vinga'l Sebastiá.
NANDO
Sentíu? Sembla que algú plora.
JOSEPH
Sí que ploran.
NURI, entra plorant.
Que jo'm canso d'estar sola á casa! Que no m'hi vull estar més á casa!
PEPA
Vina, Nuri.
JOSEPH
Te rahó la Nuri.
NURI
Que ja no us en recordeu de la pobreta de jo! Y... y's feya fosch, y jo tenía por d'estar tota sola!
ANTONIA
Per qué no't tancavas?
NURI
Si ja m'he tancat! Y ay que quan hi penso encare tinch por d'aquella por que tenía! Y ay que al venir semblava que'm corrían al darrera! Y ay qu'estich cansada de corre!
(Plorant afadigada.)
PEPA
Calla, dona, y reposa.
NURI
Es que no puch callar jo, que us ho vull contar l'espant qu'he tingut, qu'encare tremolo.
JOSEPH
Qué ha estat aixó?
NURI
Donchs que jo m'estava fent bullir el sopar pera vosaltres, y jo que sento com una veu molt fonda, molt fonda, que vingués no sé d'ahont, y que deya: «Nuri! Nuri!» Y ho deya ab una veu que semblava que sortís d'un pou. Jo que corro y tanco la porta forana, y altre cop més lluny encare... «Nuri! Nuri», que sinó que debía ser d'alguna ánima en pena, jo hauría dit qu'era del Manelich que'm cridava y que patía! (Com sí, recordantho,'s fes por ella mateixa.) «Nuri! Nuri!» (Espantada.) Ay, si encare m'esgarrifo!
NANDO
Y després qué ha passat?
NURI
Després... res. Ah, sí. L'olla que bullía, bullía; y no he sentit res més; y á mí m'ha agafat la por més forta de no sentir sinó l'olla! Y jo que cantant me'n he anat á la porta y la he oberta d'una revolada. Y cantant he corregut fins aquí. (Canta un instant baixet.) «Nuri! Nuri!» Ay quina por! Ay!
(Fent un xiscle esglayada, corre á abrassarse á la Pepa.)
PEPA
Vaja, dona, que m'has espantat á mí!
NURI, de cop.
Ahont es la Marta?
PEPA
No está gayre bona.
NURI
No? (Pensativa.) La pobreta! (Mirant á tots que están tristos.) Y vosaltres feu un posat... Com si estessiu tristos.
PEPA, fent el cor fort.
Sí tristos!
(Tots riuhen per forsa. Torna á entrar en Perruca.)
NURI
Quina mena de riure que feu!... (De cop.) Y ahont es el Manelich?
PEPA
Oh, per aquí deu ser.
NURI
Ahont?
NANDO
Sí, sí; ja hi es, ja.
ANTONIA
S'haurá dormit.
JOSEPH
Y sí, s'haurá dormit per aquí.
NURI
M'ho diheu tot d'una mena de manera...
PEPA
Donchs cóm vols que t'ho diguém?
NURI, als homes.
Y per qué no'ns en aném á casa? JOSEPH
Esperém al... que'ns ha dit qu'esperessim.
NANDO
Al Sebastiá, que vol que vigilém, y... (Els altres li fan senyas perque calli.) res més.
NURI
Qué vigileu? El qué?
JOSEPH
Oh, cosas! Sabs? Cosas.
(Tots ho diuhen.)
NURI, arrencant en plor.
Ay Deu meu que no sé'l qué passa! (De cop va á mirar al cuarto de la dreta.) jo vull veure al Manelich! (Tots parlan baixet reptantse.) No hi es! (Cridant.) Marta Manelich!
(Vot anar al cuarto de la Marta.)
PEPA, no deixantla passar.
No cridis!
ANTONIA
Ahont vas?
NURI
Que jo'l vull veure! Que jo'l vull veure!
NANDO
Mossota!
NURI
Donchs vull tornar á plorar! Que vull tenir ganas de plorar jo! Que al Manelich li ha passat alguna cosa!
(La volen fer callar.)
PEPA
Peró dona!...
NURI
Que potser ja es mort! Y que l'heu mort vosaltres, que'l féyau enrabiar massa, al pobret! Dolents, que no teniu bon cor, nó. Y, ay, que'ls meus germans son dolents, pobreta de mí, que son dolents!
(L'han volguda fer callar, y acaban per abaixar el cap avergonyits.)
NANDO, als germans.
Nosaltres sols hem cregut al amo, y no li hem fet cap mal.
JOSEPH, id.
L'hem tret de casa perque'ns ho ha manat l'amo. Y que n'estém empenedits.
NANDO
De tot ho estém, de tot.
(Els altres també ho diuhen á mitja veu.)
NURI
Sí? Donchs aixís ell tornará. Ay, que n'estich de contenta! Y are jo'l crido fins que'm reventi cridantlo, y veuréu com torna.
JOSEPH
Qué dius!
PEPA
Estigas quieta aquí.
NURI, volent sortir.
Si are no'm fa por el Manelich! (Tots l'aturan.)
PERRUCA
Nuri!
NANDO
Que no ho vol l'amo!
NURI
Peró vosaltres sí; deixéume!...
(S'escapa d'ells y va á sortir.)
JOSEPH
Que no cridis!
PEPA
Aquí Nuri!
ESCENA VI
MARTA, NURI, PEPA, ANTONIA, JOSEPH, NANDO y PERRUCA
MARTA, desde la porta.
Nuri!
NURI, ananthi.
La Marta! La Marta!
MARTA, abrassantshi.
Nuri!
NURI
La pobreta Marta! Sabs el Manelich?... L'han tret com si no fos ningú, ves!
MARTA
Ja ho sé, Nuri; ja ho sé. Ajúdam á caminar.
PEPA
Nosaltres te sostindrém.
MARTA
Apartéuvos vosaltres. (Plora en silenci.)
JOSEPH
Nosaltres no més ho hem fet per obediencia!... sabs?
MARTA
Infelissos!... Per obediencia m'heu tingut sempre malicia, á mí que may us havía fet cap mal á vosaltres! Y per obediencia us heu rigut del Manelich, y l'heu martiritzat! Qué us havía fet ell perque'l maltractessiu aixís? Qué us havía fet?
NURI
No ploris, nó. Que jo no vull que ploris! (Tant aviat la Nuri s'aixuga'ls ulls com els aixuga á la Marta. Els altres estan ab el cap baix avergonyits.)
MARTA
Y are per qué priveu de que'l cridi la Nuri? Qué se us endona á vosaltres?... Si lo que vull jo es anármen ab ell, ab el meu marit, amunt, sempre montanyas amunt, fins allá ahont no trobém gent que s'enriga de nosaltres! Y si encare'n trobessim, y si fins arribessin las riallas al cim de la més alta de las montanyas, y si encare algú hi pujés d'assí baix á ríuressen d'un home perque ha perdonat á una dona empenedida que vol tornar á ser honrada, ens en anirém encare més amunt, més, que jo l'estimo, y allá ahont es Deu no s'enriuhen, nó, dels qu'estiman y perdonan.
NANDO, a mitja veu.
Y massa rahó que té!
PEPA, id.
No sé perque ho havíam de fer.
PERRUCA
Pobre dona! (Tots tristos y plorosos.)
NURI
Veus, Marta? Si jo'm penso que ploran! Si tots t'estiman! Oy que sí? (Tots fan que sí ab el cap ) Au, vina ab mí; te trobarás ab ell y us en aneu plegats.
MARTA
Oh sí, aixó sí; ab ell! (Va á sortir ab la Nuri.)
NANDO
Es qu'aixó... no pot ser.
JOSEPH
Si no fos el Sebastiá, prou. Peró'l Sebastiá no ho vol... MARTA
Ja ho veus, Nuri: no'm deixan sortir d'aquí dintre! (Tots s'acostan á la Marta volentse escusar.)
NURI
No li digueu res é la Marta. Que no li sabeu dir res bonich pera aconsolarla. Vina, déixals; vina.
(Se la emporta á un costat.)
JOSEPH, a mitja veu.
Donchs jo me'n vaig, qu'are'm fa molta pena aquesta dona.
PEPA
Y á nosaltres també.
NANDO
No'ns ha dit l'amo que vigilessim de fora estant? Donchs anemhi.
ANTONIA
Sí, anémhi. (Van sortint.)
JOSEPH, tornant enrera.
Si vols tancar, Marta... Nosaltres ens en aném á fora, que no't volém fer nosa.
ESCENA VII
MARTA y NURI
MARTA
Tu no te'n vagis, Nuri.
NURI
Nó, nó; jo ab tu. Ningú t'estima tant com jo. Estiguemnos ben soletas totas duas? Vols que tanqui?
MARTA
Sí: tanca, tanca. NURI
Donchs té, ja está. Y are qué farém? (Riu bondadosament; després segueix de cop.) Parlém del Manelich are?
MARTA
Ay, Nuri, que m'estich morint d'angúnia aquí dintre! Qu'aquestas parets se m'están cayent assobre, y darrera d'ellas me sembla que hi ha'l Sebastiá que m'arrossega y se m'emporta! Ah, nó, aixó nó; que jo vull sortir d'aquesta casa pera anármen ahont es el Manelich, que jo no ho sé pas ahont es. Mes si pogués fugir, jo'l trobaría.
NURI
Mira, Marta: jo no ho entench tot aixó, sabs? Ni tampoch ho entench que no t'hagin deixat sortir els de casa. Malviatje ells, ves que't dich!
MARTA
Els de casa teva son uns...
NURI, molt trista.
No ho diguis, Marta; no ho diguis. Ja ho sé, ja! Pero son els de casa y... no ho diguis!
MARTA, abrassantla.
Nuri: que t'estimo Nuri!
NURI
Té, are'm tinch malicia á mí mateixa! Y una mena de malícia més regrossa que'm tinch, que jo mateixa'm bofetejaría!
MARTA
Y per qué, Nuri?
NURI
Perque no sé cóm ho podría fer jo perque t'escapessis, desseguida, desseguida.
MARTA
Ay sí, perque si torna'l Sebastiá!... Deu meu, que no'm trobi aquí dintre! NURI
Are'm voldría tornar el senyor rector jo; perque ell ho sab tot, y ja me la empescaría, ja, la manera de que t'escapessis. (Rumiant.)
MARTA
Y ells s'están allí fora asseguts, vigilant que no me'n vagi! Míraho, Nuri; míraho.
NURI, obrint una escletxa.
Sí que hi son, sí,'ls de casa: que han posat un llum aprop de la porta perque si t'escapas te vegin.
MARTA
No me'n puch anar, nó!
NURI, rumiant.
Espérat, espérat!
MARTA
Qué hi ha, Nuri?
NURI, molt alegre.
Que m'abrassis, vina! Y que ja no vull ser el senyor rector, y que'm donguis las gracias, perque are mateix vas á sortir d'aquí dintre!
MARTA
Jo, Nuri?
NURI, rihent.
Miréusela, miréusela que contenta! (Escarnintla.) Jo, Nuri? La meva tafanerota y la meva hermosura!
MARTA
Nó, si no pot ser! Si ja ho sé que no pot ser!
NURI
No cridis; calla. No ho sents que't dich que te'n anirás desseguida? Y jo ho hauré fet; jo, jo sola! Oy que li dirás al Manelich que jo ho he tramat? Y mírat, li donas espressions de part meva, sents? Y li dius que quan pugui que me n'envihi ell d'espressions. Y, ay, que n'estich de contenta!
MARTA
Mes cóm, cóm Nuri? Esplícat, corre!
NURI
Veurás, y depressa, depressa. Jo are surto, y tu tornas á tancar desseguida! Y jo me'n vaig al rotllo que fan els germans y'ls altres, y'm posaré á jugar ab ells, y la nit es molt fosca. (Riu Nuri.) Y tu ja haurás apagat aquest llum. M'entens, m'entens are?
MARTA
Nó, nó; digas, digas.
NURI
Ay, y que ruca qu'es aquesta xicota! Donchs com que la nit es fosca, jo, jugant ab ells, els hi donaré un trompasso y'ls hi apagaré'l llum. Y mentres qu'ells el volen tornar á encendre y tot fent la boja ho embolico tot, tu obras la porta y t'escapas.
MARTA
Ay, sí, Nuri, sí: desseguida, desseguida!
NURI
Donchs au, que me n'hi vaig are.
MARTA, anguniada.
Espérat, espérat. Y cóm ho sabré quan haig de fugir jo?
NURI
Ay batúa... Y quin entrebanch qu'ha sortit are! (Rumiant.) Donchs ho sabrás... ho sabrás... Ja ho tinch: ho sabrás perque faré una forta rialla; ben forta, ben forta!
MARTA
Ay gracias á Deu! Sí, sí, corre, Nuri.
NURI
Un petó avans.
MARTA
No un petó; mil. Té, té; y que Deu Nostre Senyor t'ho pagui.
NURI
Y are fins... cóm ho diré jo?... Donchs fins á la rialla.
MARTA
Sí, surt, depressa.
(La Nuri obra la porta y desapareix; torna després á treure'l cap.)
NURI
Y escolta: que no te'n descuydis: dónali espressions de part meva, sents?
MARTA
Sí, sí. (Desapareix la Nuri.) Qué bona qu'es, Deu meu; qué bona!
ESCENA VIII
MARTA
Y are á esperar! A esperar! (Se posa un mocador al cap) Si'm sembla que fa un any qu'espero! Ay Manelich! Ah!'l llum, ja no hi pensava. Aixís no'm veurán quan obri la porta. (Ha apagat el llum, quedant la escena illuminada per la llar.) Y si me'n anés per la d'allá dintre?... (Per la porta de la cortina.) Nó, nó; que també vigilan, y si'm topava ab el Sebastiá que venía, ay Reyna Santíssima! (Acostantse á la porta que va al porxo.) Per aquesta! Per aquesta! Ay Deu meu: m'ofego!... Ayre, ayre! (S'asseu y's torna á alsar tornant á la porta.) No tant lluny: escoltant, escoltant. Parlan, sí. Mes no la sento á n'ella. Are, are... No es la Nuri, nó! Are enrahona!... Y no riu ningú. Per qué no riuhen? A riure! A riure! Y si la emprivessin d'apagar el llum? Nó, nó, que Nostre Senyor l'ajudará á n'ella! (Se sent una rialla de la Nuri.) Are. Al últim! Gracias á Deu! Fujo; fujo!
(Obra la porta y va á sortir.)
ESCENA IX
MARTA, SEBASTIÁ
MARTA, trovantse ab el Sebastiá.
Ah!
SEBASTIÁ
Quí hi ha aquí? (Entrant y ajustant la porta.)
MARTA, apart.
Ah! El Sebastiá! (Corrent á primer terme.)
SEBASTIÁ
Quí es que sortía? Tu! Ahont anavas are?
MARTA, apart.
Verge Santíssima, amparéume!
SEBASTIÁ
Que't pregunto ahont anavas á aquesta hora! Que't mano que'm respongas ahont anavas!
(Agafantla per un bras.)
MARTA
Déixam! Que't dich que'm deixis!
SEBASTIÁ
Si estás morta de por! Si tota tremolas! (Deixantla anar ab despreci.) Ves, ves que'm fas llástima!
MARTA, apart.
Ah, que'm voldría morir are!
SEBASTIÁ
Y mírat, tréute'l mocador del cap; tréutel, que t'está descubrint. (Ella se'l treu depressa; ell se posa á riure.) Veus, dona; veus com te'n anavas?
MARTA, resolta.
Donchs sí, sí; me'n anava; y me'n vaig d'aquí, que ningú te dret d'aturarme!
SEBASTIÁ
Aixís m'agrada; aixís. Que t'atreveixis á dirmho á la cara.
MARTA
Sebastiá; jo t'ho demano; déixam sortir d'aquesta casa!
SEBASTIÁ
Si la sento y no'm sembla que es ella mateixa! (Rihent sarcástich.) Que la deixi sortir!
MARTA
Oh, no riguis, no riguis! Sebastiá: per Deu, no riguis!
SEBASTIÁ
Que no rigui? Qué vols que fassi, donchs, sentinte jo? Que vols que't fassi trossos y que t'esclafi aquí mateix ab els peus? (Rihent) Nó, nó; si val més que me'n rigui!
MARTA
Donch vésten tu; vésten y déixam; y cala foch al molí, si vols, y mátamhi á dintre.
SEBASTIÁ
Que jo't deixi sortir... ó que me'n vagi, ó que't mati!... Per quí m'has pres tu? Que jo't deixi sortir? (Corrent á la porta.) Donchs mira si't deixo sortir! Mira, mira; surt are. (Tancant la porta.)
MARTA
Nó, nó; aixó no! Obra, per Deu; obra!
SEBASTIÁ
Nó; aquí tancats tu y jo, tots sols! Aquí s'ha acabat el mon pera nosaltres. Y tot lo del mon: terra, y cel, y tot; tot es aquí dintre!
MARTA, retrocedint.
Jesús Deu meu!
SEBASTIÁ
Tu'm vols á mi. A mi tot sol, perque ho he sacrificat tot per tu; perque jo he sufert com un condempnat portante á aquest home, perque jo't necessito per respirar y per viure, que sense tu no puch viure ni respirar!... Y mira,'l que jo no vull, perque'm desespera, es que'm diguis que á n'ell te l'estimas! (Desesperat.) Aixó nó, aixó nó!
MARTA
Que no t'ho diga que me l'estimo jo? Que aixó't fa rabia y't desespera? Ay gracias á Deu que m'has donat una alegría en aquest mon! Sí, sí, me l'estimo. Me l'estimo ab tota la meva vida, y ab tota la meva sang, y ab tota la meva ánima que me l'estimo!
SEBASTIÁ
Calla, calla!
MARTA
Si encare que m'escanyessis, com t'ho estich dihent t'ho diría. Si es lo únich que puch dir en aquest mon sense que me'n dongui vergonya!
SEBASTIÁ
Qu'has de callar, te dich!
MARTA
Si es que tinch de defensarme jo per ell! Per ell y tantsols per ell! La Marta... no es res la Marta; mes la dona del Manelich ho es tot, perque es la seva dona!
SEBASTIÁ, desesperat.
Tu m'has volgut perdre y t'has sortit ab la teva. Res me fa que tot s'esgavelli y que per mí tot s'acabi! Y ja está dit: que tu te'n vens ab mí á casa meva, y si'm perdo jo'ns perdrém plegats, que has sigut meva, y ets meva, y serás meva!
MARTA
Vésten!... Primer que aquí se m'obri la terra y se me'n dugui!
SEBASTIÁ
Que s'obri, sí; mes per tots dos, y tots dos condempnemnos!
MARTA
Déixam! Calla!... Manelich!
SEBASTIÁ
Oh, no l'anomenis!
MARTA
Manelich!
SEBASTIÁ
Tu te'n vens ab mí are!
MARTA
A trossos m'hi durás: viva nó, ni arrossegatme!
SEBASTIÁ
Viva ó morta! Qué'm fa? (Agafantla.)
MARTA
Nó, apártat! Que nó!
SEBASTIÁ, rihent bestialment.
Si encare t'estimo més aixís! Si quant més rabiosa més t'estimo!
MARTA
Déixam! Déixam!
(Desprenentse d'ell y corrent al mitj.)
SEBASTIÁ
Mírat que'm torno boig y que per tot veig sang!...
MARTA
Si t'acostas, ja que no't puch matar, t'unglejo la cara y t'escupo! Ab mí t'atreveixes, cobart: ab el Manelich no!
SEBASTIÁ
Ab ell, y ab tu, y ab tot el mon per tu!
(Ananthi.)
MARTA
No t'acostis! Nó! Manelich!
SEBASTIÁ, corrent á agafarla.
Donchs are ho veurás!
ESCENA X
MARTA, SEBASTIÁ y MANELICH, per la porta del cuarto de la Marta.
MANELICH, interposantshi.
Que are ho veurá li has dit? Are ho veurém nosaltres!
MARTA, abrassantshi.
Manelich!
MANELICH
Marta!
SEBASTIÁ, que ha retrocedit.
Tu aquí? Per hont has entrat?
MANELICH
Per hont entravas tu! Per la teva porta d'amo y de lladre! Donchs qué't pensavas? T'he espiat y t'he seguit. Arrossegantme he arribat á la paret y m'hi he arrapat ab els dits y ab las unglas!... Y ja soch aquí! Y ja estém sols! Y ja estém cara á cara!
SEBASTIÁ
Vésten d'aquí, ó sinó!...
MANELICH, rihent.
Que me'n vagi! Se creu qu'encare'm mana á mí, al que ho aguanta tot! Aixó's pensa, aixó, Marta! Donchs nó; que ja tot s'ha trasmudat aquí dintre, que are'l qui mana soch jo. Y are ho veurás si soch l'amo!
SEBASTIÁ
L'amo tu? Espérat, donchs!
(Intentant anar á obrir la porta.)
MARTA, comprenentho.
Manelich!
MANELICH, corrent á la porta.
No t'escapas! Cobart! T'he dit que sols jo y tu! Que vinch per ella, qu'es meva. Y que vinch per tu; com que vinch á matarte!
SEBASTIÁ
A mí!... Tu á mí?
MANELICH
A tu! A tu!
SEBASTIÁ
Es que jo també sé matar homes!
MANELICH
Y jo llops! Aquí la tens á la Marta! No la volías? Aquí la tens! A endúrsela'l qui puga, que ab sang se guanya! (Treyentse un ganivet.)
SEBASTIÁ
Ah cobart, que vens armat!
MANELICH
Del cor més... més que tu; del bras nó, ni'm cal, que l'arma'm sobra. (Llensantla á terra.) Té; mírala.
MARTA, corrent al Manelich.
Qué fas!
MANELICH, apartantla.
Apártat! Y are ja estém iguals. Qué esperas?
SEBASTIÁ
Donchs t'has perdut, que't mataré!...
(Corrent per agafar el ganivet qu'es á terra.)
MARTA
Ah!
MANELICH, posanthi'l peu á sobre.
Nó; aixó nó! Au, corre, agáfal are!
SEBASTIÁ, retrocedint.
Malehit sía jo!
MANELICH
No hi has sigut á temps! (Riu feréstech.) Donchs are tot s'ha acabat per tu! (Tirantse á sobre del Sebastiá.) A morir are!
MARTA
Oh, Deu meu!
SEBASTIÁ
Jo! A tu't mataré!
MANELICH, tenintlo agafat pel coll.
Defénsat si pots, cobart! Defénsat!
SEBASTIÁ
Ma gent! Aquí! MANELICH
Crida als gossos de presa! Crídals!
SEBASTIÁ
M'ofego!
MARTA, cayent agenollada.
Reyna Santíssima!
MANELICH
Ni pots defensarte! Ni'n sabs! Ni't valdría! Qué 'm fa? Té, móret, y móret de cara á n'ella!
(Llensantlo de cara á la Marta.)
MARTA, alsantse esglayada.
Ah! Jesús!
MANELICH
Aquí'l tens... al amo! (Pausa. Corre després á obrir la porta.) Tothom aquí! Veniu! Tothom aquí!
ESCENA XI
MANELICH, SEBASTIÁ, MARTA, PEPA, ANTONIA, JOSEPH, NANDO, PERRUCA y altres. Marta está mitj desmayada, sostenintse en la taula per no caure.
NANDO, en veu baixa.
Qué passa?
MANELICH
Que us cridava l'amo.
JOSEPH, en veu baixa.
Mort!
PEPA, íd.
Jesús!
(Esclamació de tothom al veure'l cadavre.)
MANELICH
Y are vosaltres á riure forsa! A riure! Y tu, Marta, vina!
MARTA
Sí, sí! Anémsen, anémsen!...
MANELICH, emportánsela á brassos.
Lluny de la terra baixa! (Perque li obrin pas.) Fora tothom! Apartéuse! He mort al llop! He mort al llop! He mort al llop!
(Ho va repetint cridant mentres s'allunya.)
TELÓ