Vés al contingut

Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 12

De Viquitexts
Sou a «Capítol 12»
Tirant lo Blanch (vol. I)
Joanot Martorell
(1905)


CAPITOL XII.
Com lo Rey angles dona licencia al hermita que anas a fer les magranes compoſtes.


L
Euantse de taula lo confortat rey de Anglaterra dona licencia al hermita que anas a fer les magranes, les quals en pochs dies foren fetes. E acabades aquelles, lermita ſen ana al Rey e dix li: Senyor, ſi voſtra ſenyoria me dona licencia, yo ire per donar compliment al que es ſtat deliberat: la excelencia voſtra faça poſar en orde tota la gent qui te de exir defora. E lo Rey dix que era molt content: e en la ſcura nit lo virtuos hermita mudas les veſtidures que tenia apparellades de moro, e per la porta falſa del caſtell iſque molt ſecretament, que per negu no fonch viſt ne conegut, e poſas dins lo camp dels moros. E com a ell li paregue hora, lança les magranes a una part del camp prop de una tenda de un gran capita parent del rey moro. E com fonch quaſi paſſada la mija nit, lo foch fonch tan gran e tan ſpantable, que tots ne ſtauen admirats de les grans flames que lançaua. E lo Rey e los altres moros deſarmats axi com ſtauen, cuytaren en aquella part hon era lo major foch per apagarlo: e nol pogueren ja mes apaguar per molta aygua quey lançaſſen: ans com mes aygua hi lançauen mes ſencenia. Lo virtuos rey de Anglaterra com veu lo gran foch, armat com ſtaua ab aquella pocha gent que reſtada li era iſque de la ciutat, e ab gran animo feri en los moros, e feyen tan gran deſtruccio dells que era coſa deſpant que no prenien nengu a merce. Com lo Rey moro veu tan gran foch e tanta gent ſua morta, caualca ſobre un ginet e fugi, e recullis dins un caſtell que hauia pres qui hauia nom Alimburch. E alli feu ſe fort ab tots aquells qui del camp eren campats. Fonch molt admirat ell e tots los altres moros com eren ſtats axi romputs: car no podien penſar quina era ſtada la cauſa de tan gran deſbarat com ells foſſen .l. vegades mes que los creſtians. Com los moros foren fugits, los creſtians robaren lo camp dels moros, e fonch ja de dia clar quant ab grandiſſima viƈtoria entraren dins la ciutat. Lo Rey moro apres paſſats quatre dies trames ſos embaxadors ab una letra de batalla al rey de Anglaterra: la qual era de la tenor ſeguent.