Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 11
CAPITOL XI.
Les gracies que lo rey de Anglaterra feu a hermita
P
Lagueren al entreſtit Rey les auiſades paraules del hermita e feu li infinides gracies de la ſua gracioſa preferta. E pres en ſi molt gran alegria, conexent que lo conſell que li daua era de virtuos caualler, accepta aquell ab molta benignitat: e preſtament feu fer tot lo que lermita hauia ordenat. E com hagueren dat fi a lur rahonement, lo Rey iſque en la gran ſala, e moſtra la ſua cara a la gent molt alegra, e ab lo ſeu geſt que porien tenir molt gran animo. Tots los cauallers eſtauen admirats com veyen tenir al Rey tanta contentacio: car molts dies eren paſſats que nol hauien viſt riure ne la ſua cara alegrarſe. Lermita qui ſera partit del Rey poch ſpay paſſa que fon tornat de comprar les coſes neceſſaries per a les magranes. E dix al Rey: Senyor, un ſol material nos manca: empero yo ſe que la Comteſſa ne te: com ſon marit Guillem de Varoych era viu ne tenia molt, per ço com ſerueix a moltes coſes. Dix lo Rey: Ara vull que los dos hi anem a la Comteſſa per hauer ne. Lo Rey trames a dir a la Comteſſa com volia anar a parlar ab ella. E exint la Comteſſa de la ſua cambra veu ſe lo Rey dauant ab lermita. Comteſſa, dix lo Rey, per voſtra gentileſa e virtut feu me gracia quem doneu un poch de ſofre viu de aquell que te a foch que nos pot cremar, de aquell que lo Comte voſtre marit tenia en les antorxes per gra vent que fes apagar nos podia. Reſpos la Comteſſa: Qui a dit a voſtra ſenyoria que mon marit Guillem de Varoych ſabia fer tals antorxes ab tal lum? Comteſſa, dix lo Rey, aqueſt hermita que açi es. E la Comteſſa preſtament ana a la cambra de les armes e portan tant que lo Rey ne fonch molt content. Com lo Rey fonch tornat en la gran ſala, e lo dinar era ja preſt, lo Rey pres per la ma al hermita e poſas en la taula, e feu ſeure lermita al coſtat ſeu fent li aquella honor que ell era merexedor. Eſtauen admirats los ſeruidors del Rey de la molta honor que lo Rey feya al hermita, e molt mes eſtaua admirada la virtuoſa Comteſſa: per ço com li acoſtumaua de dar caritat, e prenia molt gran plaer e conſolacio de parlar ab ell com li venia a demanar almoyna, que de les rahons ſues ſtaua molt aconſolada. E dolia li molt per la molta honor que lo Rey li feya, com mes caritat no li hauia feta, ſi be de ell hauia la natural conexença perduda. E dix a les ſues donzelles les ſeguents paraules: O com ſtich molt enujada de la mia gran ignorancia com no he feta molt mes honor an aqueſt pobre de hermita: car yo crech que ell deu eſſer home de ſanƈtiſſima vida com lo haja tengut tant de temps en la mia terra e no li he ſabuda fer la honor que ell era merexedor. E veix ara que mon ſenyor lo Rey qui es tan benigne e piados lo fa menjar al ſeu coſtat: a tots los dies de ma vida me dolra la poca honor que li he feta. O Rey virtuos pare de miſericordia, lo que yo he fallit ho ſmenau ara.