Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 21

De Viquitexts
Sou a «Capítol 21»
Tirant lo Blanch (vol. I)
Joanot Martorell
(1905)


CAPITOL XXI.
Com lo Rey hermita ſeſcuſa que no volgue lexar a la Comteſſa ſon fill.


M
Olt vos deſijaria obeyr, ſenyora Comteſſa, ſi la voſtra demanda fos honoroſa e juſta, com la honor e ſtima de voſtre fill yo tinch per mia: car ſabuda coſa es, que los homens han de exercitar les armes, e han a ſaber la praƈtica de la guerra e lo gentil ſtil que aqueſt benauenturat orde de caualleria te. E es deguda coſa e de bona conſuetut que los homens de honor en gran jouentut deuen principiar les armes, car en aquella edat aprenen molt millor quels altres axi en batalles de camp clos com en guerres guerrejades. E per quant aqueſt es ara en la millor edat del mon per veure e ſentir les honors grandiſſimes, quels cauallers aconſeguexen en ſemblants fets exercint virtuoſos aƈtes: perque yo vull portar en ma companyia e tenir lo en compte e ſtima de fill, e yo fer li he tota aquella honor quem ſera poſſible, per amor de ſon pare e per contemplacio voſtra. O quina gloria es per a la mare, tenir fill joue e diſpoſt, ques ſia trobat es trobe en ſemblants batalles dignes de glorioſa fama. E per ço es de neceſſitat que vingua ell ab mi: e yo dema fer l' he caualler, per ço que ell pugua emitar als virtuoſos aƈtes de ſon pare en Guillem de Varoych: e ſi ara hi va, tots los bons cauallers lo tindran per millor. E yo qui tant he amat a ſon pare en vida, tanbe lo dech amar en la mort: car en aqueſt mon, james porti mes voluntat e amor a home nengu com a voſtre marit. E ara en loch ſeu, vull amar e honrar a ſon fill: per ço com a preſent altre be no li puch fer. Perqueus prech eus conſell, virtuoſa Comteſſa, queus ne torneu dins la voſtra ciutat, e quem dexeu açi voſtre fill. Per ma fe, dix la Comteſſa, ſenyor, voſtre conſell nom par bo ni bell per a mi: vol me dar entendre voſtra ſenyoria, que aqueſta art de caualleria es benauenturada? Ans vos dich, que es prou deſauenturada, doloroſa, triſta, e de mal ſeruir. Si voleu major ſperiencia que de voſtra ſenyoria? Car ahir ereu ſa e alegre, e ara vos veig prou triſt, cox e malalt: e triſts de aquells quey dexen les perſones. E aço es lo quem fa a mi duptar del meu fill: car ſi yo era certa que no moris en les batalles, e no fos nafrat, be ſeria contenta de anar ab la ſenyoria voſtra. Mas qui es aquell qui maſſegura los duptes de les batalles? que la mia anima tremola de ſtrema dolor: car lo ſeu animo es alt e generos, que volra emitar los virtuoſos aƈtes de ſon pare. Senyor, yo ſe que ſon molt grans los perills de les batalles: e per ço la mia anima repos no pot hauer. Lo millor conſell per a mi es, que la alteſa voſtra me done mon fill, e voſaltres feu la batalla. Lo Rey ab gran afabilitat dix: Totes coſes ſtan be en bocha de dona. Senyora Comteſſa, no vullau en va deſpendre voſtres paraules: anau ab la pau de noſtre Senyor, e tornau vos ne dins la voſtra ciutat, que res no acabarieu. Los parents de la Comteſſa e de ſon fill la preguaren ſen tornas e dexas alli ſon fill, puix lo Rey ne prenia carrech. Com ella veu que mes no ſi podia fer, dix plorant.