Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 20
JO he oferta la mia perſona en perilloſa conqueſta, e aço perque eternalment ma fama reuiſcha: car ſtime morts lo jorn primer de lur naxença, aquells qui en tenebres de ſcura vida axi callat ocios viure paſſen: que ans de aqueſt mon los implacables fats los tranſporten, que a conexença de algu lo ſeu viure preuingua, eſſent menys que pedres o arbres: los quals per utils proprietats e ſuauitat de fruyts delitoſos, los viuints en gran ſtima colen. E aquells ſtime glorioſament viure, los quals ab ſtrenuitat de animo, morint ſens ja mes poder morir, en ſegura vida, ab ſerenitat de glorioſa fama eternalment reuiuen. O infels crudeliſſims e de poca fe: car no podeu donar lo que no teniu. Ara yo fas vot ſolempne, axi nafrat com ſtich, de james entrar dins caſa cuberta, ſino es ſgleſia per hoyr miſſa, fins a tant que yo haja lançat tota aqueſta moriſma fora de tot lo regne. E preſtament ſe feu dar la roba, e leuas del lit, e feu tocar les trompetes: e lo primer que iſque fora de la ciutat fon lo Rey: e feu fer crida que tots quants foſſen de .xi. anys en ſus e de .lxx. en auall, ſots pena de la vida tots lagueſſen a ſeguir. E aquell dia atendaren ſe en aquell loch hon los moros eren ſtats vençuts. E en aquell cas lo Rey feu traure molta artellaria neceſſaria per a la guerra. Com la virtuoſa Comteſſa ſabe que lo Rey tal crida feta fer hauia, e tota la gent lo ſeguia que foſſen de .xi. anys en ſus, fonch molt atribulada conexent que ſon fill era compres en aquella, e era forçat de anar hi. E ab gran cuyta, a peu, ella ana hon era lo Rey: e donant dels genolls en la dura terra, ab veu piadoſa feu principi a paraules de ſemblant ſtil. A vos, Rey prudentiſſim, antich en benauenturada vida, a la voſtra ſanƈtedat meritament ſeſguarde hauer pietat e compaſſio de les perſones afligides: perque yo, adolorida Comteſſa, vinch a la voſtra excelencia a ſuplicar que axi com ſou miſericordios, e ple de tota bondat e virtut, que hajau pietat de mi, com no tingua en aqueſt mon altre be ſino aqueſt fill qui es de tan poca edat, que en res nous pot ajudar. E ſia de voſtra merce eſſer en recort de la gran amiſtat, amor e conſideracio del meu virtuos marit, ab lo qual voſtra alteſa ha tenguda tanta amiſtat en lo temps de les guerres e batalles. E redueſch a la memoria de la ſenyoria voſtra aquelles almoynes e caritats que en lo temps del voſtre hermitatge yous feya dar, queus placia obeyr als meus deſigs e ſuplicacions, ço es quem vullau lexar mon fill, qui es orfe de pare, e yo no tinch altre be ab quim pugua aconſolar, ſino de aqueſt miſerable de fill. Donchs ſenyor, puix ſou pare de miſericordia e de pietat, obtingua de la merce voſtra aqueſta tan alta gracia, perque yo e mon fill per a ſempre reſtem obliguats a la ſenyoria voſtra. Lo Rey conegue la deſordenada voluntat de la Comteſſa, e no tarda de ferli tal reſpoſta.