Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 3

CAPITOL III.

Com lo Comte manifeſta a la Comteſſa ſa muller la ſua partida, e les rahons que li fa: e lo que ella replica.

L

A ſperiencia manifeſta que tinch de voſtra verdadera amor e condicio afable, muller ſenyora, me fa ſentir major dolor que no ſentira: car per la voſtra molta virtut jous ame de ſobirana amor, e grandiſſima es la pena e dolor que la mia anima ſent com pens en la voſtra abſencia: pero la gran ſperança que tinch me fa aconortar, hauent noticia de voſtres virtuoſes obres, que ſo cert que ab amor e paciencia pendreu la mia partida. E Deu volent lo meu viatge, mijançant les voſtres juſtes preguaries, preſtament ſera complit e ſaumentara la noſtra alegria. Jous dexe ſenyora de tot quant he, eus prech que tingau per recomenats lo fill, los ſeruidors, vaſſalls e la caſa. E veus açi una part del anell que yo he fet fer: prech vos carament quel tingau en loch de la mia perſona e quel guardeu fins a la mia tornada. O triſta de mi, dix la adolorida Comteſſa: e ſera veritat, ſenyor, la voſtra partida que façau ſens mi? almenys feu me gracia que yo vaja ab vos perqueus pugua ſeruir: car mes ſtime la mort que viure ſens voſtra ſenyoria. E ſi lo contrari feu, lo jorn que finare los meus darrers dies no ſentire major dolor de la que ara ſent. E a tot mon ſeny deſige ſentiſſeu la ſtrema pena que lo meu adolorit cors ſoſte com pens en la abſencia voſtra. Digaume, ſenyor, es aqueſt lo goig e conſolacio que yo ſperaua de voſtra ſenyoria? Aqueſt es lo conort de amor e fe conjugal que yo tenia de vos? O miſera de mi, hon es la mia grandiſſima ſperança que yo tenia que lo reſtant de ma vida aturas la ſenyoria voſtra ab mi: e no hauia prou durat lo meu adolorit viduatge? O triſta de mi que tota la mia ſperança veig perduda: vinga la mort, puix res nom pot valer: vinguen trons e lamps e gran tempeſta per ço que lo meu ſenyor ature que nos pugua partir de mi. O Comteſſa e ſenyora, de mi yo conech que la voſtra ſtrema amor vos fa paſſar los limits de la voſtra gran diſcrecio, dix lo Comte. E deueu conſiderar que com noſtre ſenyor Deu fa la gracia al peccador quel fa venir a noticia de ſos peccats e defalliments e vol fer penitencia de aquells, que la muller qui ama tant lo ſeu cors, deu amar molt mes la anima e no li deu contraſtar. Ans deu fer gracies a noſtre ſenyor Deu com l' ha volgut illuminar: e majorment yo qui ſo tan gran peccador, que en lo temps de les guerres he fets molts mals e dans a moltes gents: e no val mes, puix me ſo apartat de les grans guerres e batalles, quem do tot al ſeruey de Deu e faça penitencia de mos peccats que no viure en los mundanals negocis? Bona coſa ſeria aquexa, dix la Comteſſa: empero veig que aqueſt calzer de dolor a beure ſ' ha, e tan amarch es per a mi que ſo ſtada tant de temps, que nos poria recitar, orfe de pare e de mare e viuda de marit e ſenyor viu: e ara que penſaua que la mia fortuna fos paſſada, e tots los paſſats mals hagueſſen remey: e veig que les mies triſtes dolors aumenten, perque pore dir que nom reſta ſino aqueſt miſerable fill en penyora de ſon pare, e la triſta de mare ſe haura a conortar ab ell. Pres lo petit fill per los cabells e tirals hi, e ab la ma li dona en la cara dient li: Mon fill, plora la doloroſa partida del teu pare, e faras companyia a la triſta de ta mare. E lo petit infant no hauia ſino tres meſos que era nat, e pres ſe a plorar. Lo Comte qui veu plorar la mare e lo fill pres en ſi molt gran congoxa, e volent la aconortar no pogue retenir les lagremes de la ſua natural amor, manifeſtant la dolor e compaſſio que tenia de la mare e del fill, e per bon ſpay ſtigue que no pogue parlar ſino que tots tres plorauen. Com les dones e donzelles de la Comteſſa veren fer tant ſtrem plor als tres, mogudes de gran compaſſio ſe prengueren totes a plorar e fer grans lamentacions, per la molta amor que li portauen a la Comteſſa. Les dones de honor de la ciutat ſabent que lo Comte deuia partir, anaren totes al caſtell per pendre ſon comiat: e com foren dins en la cambra trobaren que lo Comte ſtaua aconortant la Comteſſa. Com la Comteſſa veu entrar les honrades dones ſpera que foſſen aſſegudes: apres dix ſemblants paraules: Mitigant los treballoſos aſſalts que en lo feminil coratge deſeſperades eleccions e molt greus enuigs procurant infonen, gran es lo aturmentat ſperit meu per hon les mies injuſtes afliccions poder eſſer per voſaltres dones de honor conegudes. E acompanyant les mies doloroſes lagremes e aſpres ſoſpirs vençuts per la mia juſta querella, preſenten la afliccio e obra per la execucio que tal ſentiment los manifeſta. A voſaltres donchs, dones caſades, endreçe los meus plors e les mies greus paſſions ſignifique, per hon los meus mals fahent los voſtres ab mius dolgau, com ſemblant cas com lo meu ſeguir vos pugua, e dolent vos del voſtre quius pot venir, haureu compaſſio del meu qui m' es preſent, e les orelles dels legints la mia dolor tal ſenyal façen per hon dels mals qui me ſperen me planguen, puix fermetat en los homens nos troba. O mort cruel, per que vens a qui not vol e fuigs als quit deſigen? Totes aquelles dones de honor ſe leuaren e ſupplicaren a la Comteſſa que fes de la merçe que donas ſpay a la ſua dolor: e ab lo Comte enſemps aconortauen la en la millor manera en que podien, e ella pres ſe a dir: No es nouella coſa a mi abundar en lagremes com aqueſt ſia mon coſtum: car en diuerſos temps e anys que lo meu ſenyor era en les guerres de França, a mi no es ſtat dia freturos de lagremes: e ſegons veig lo reſtant de ma vida haure de paſſar ab noues lamentacions, e millor fora per a mi paſſas ma triſta vida endurment perque noſentis les cruels penes quim turmenten. E com a laçerada de tal viure fora de tota ſperança de conſolacio dire: Los ſanƈts glorioſos prengueren martiri per Jeſu Criſt, e yol vull pendre per voſtra ſenyoria qui ſou mon ſenyor: e daçi auant feu tot lo que plaſent vos ſia: puix fortuna alre nom conſent per eſſer me vos marit e ſenyor: Empero vull que voſtra ſenyoria ſapia tant de mi que abſenta de vos ſtich en infern, e prop de vos en paradis. Acabant la Comteſſa les ſues doloroſes lamentacions, parla lo Comte en la ſeguent forma.