Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 4

CAPITOL IV.

Rahons de conſolacio que lo Comte fa a la Comteſſa e lo que ella replica en lo comiat: e com lo Comte ana en Hieruſalem.

G

Ran es la contentacio que la mia anima te de vos, Comteſſa, del ſo de les darreres paraules quem haueu ara dites: e ſi a la mageſtat diuina ſera plaſent, la mia tornada ſera molt preſta en aument de voſtra alegria e ſalut de la mia anima. E hon ſe vulla que yo ſia la mia anima ſera ab vos continuament. Quina conſolacio puch yo hauer de la voſtra anima ſens lo cors? dix la Comteſſa. Mas be ſo certa que per amor del fill ſereu en recort alguna vota de mi: car amor de luny e fum de ſtopa tot es hu. Voleu queus digua, ſenyor? mes es la mia dolor que no es la voſtra amor: car ſi fos axi com la ſenyoria voſtra diu, crech reſtarieu per la amor mia. Mas que val al moro la criſma ſi no coneix la ſua error? que val a mi amor de marit ſens res valer? Comteſſa ſenyora, dix lo Comte, voleu que done fi a paraules? que a mi es forçat de partir: e lanar e lo reſtar ſta en la voſtra ma. Puix mes no puch fer, dix la Comteſſa, entrar men he en la mia cambra plorant la mia triſta deſauentura. Lo Comte pres doloros comiat della beſant la moltes vegades, lançant dels ſeus ulls viues lagremes: e de totes les altres dames pres comiat ab dolor inefable. E com ſen parti no ſen volgue portar ſino un ſol ſcuder. E partint de la ſua ciutat de Varoych recullis en una nau, e nauegant ab proſper vent, per ſon diſcurs de temps, ell arriba en Alexandria ab bon ſaluament. E exit en terra, ab bona companyia feu la via de Hieruſalem. E junt en Hieruſalem ell confeſſa be e diligentment ſos peccats, e rebe ab grandiſſima deuocio lo precios cors de Jeſu Criſt. Apres entra per viſitar lo ſanƈt ſepulcre de Jeſu Criſt: e aqui feu molt ſeruent oracio ab moltes lagremes e ab gran contricio de ſos peccats don mereſque obtenir la ſanƈta perdonança. E hauent viſitats tots los altres ſanƈtuaris qui ſon en Hieruſalem, e tornat en Alexandria, recullis en una nau e paſſa a Venecia. E eſſent junt en Venecia dona tots quants diners li eren reſtats al ſcuder per quel hauia ben ſeruit, e collocal en matrimoni, perque nos curas de tornar en Anglaterra. E feu poſar fama al ſcuder com era mort: e ginya a mercaders que ſcriuiſſen en Anglaterra com lo comte Guillem de Varoych era mort tornant ſen de la caſa ſanƈta de Hieruſalem. Sabent la virtuoſa Comteſſa tal noua fonch molt atribulada e feu molt deſmoderat dol, e feu li fer les obſequies que un tan virtuos caualler era merexedor. Apres per diſcurs de temps lo Comte ſen torna a la ſua propria terra tot ſol, ab los cabells larchs fins a les ſpatles, e la barba fins a la cinta tota blanca: e veſtit del abit del glorios ſanƈt Franceſch, viuint de almoynes. E ſecretament ſe poſa en una deuota hermita de noſtra Dona ſenyora noſtra, la qual diſtaua molt poch de la ciutat de Varoych. Aqueſta hermita ſtaua en una alta muntanya molt delitoſa de arbres de gran ſpeſſura ab una molt lucida font qui corria. Aqueſt virtuos Comte ſera retrat en aqueſta deſerta habitacio, fent ſolitaria vida per fugir als mundanals negocis, a fi que de ſos defalliments pogues fer condigna penitencia. E perſeuerant en ſa virtuoſa vida, viuint de almoynes, una volta a la ſetmana ell anaua a la ſua ciutat de Varoych per demanar caritat. E deſconegut per les gents per la gran barba e cabells lonchs que ell portaua, ſolicitaua ſes almoynes e anaua a la virtuoſa Comteſſa muller ſua per demanar li caritat: la qual vehent lo ab humilitat tan profunda demanar li almoyna li feya dar molt mes caritat que a tots los altres pobres. E axi paſſa per algun temps la ſua pobre e miſerable vida.