Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 32

CAPITOL XXXII.

Com lermita legi un capitol a Tirant del libre nomenat Arbre de batalles.

F

Allint en lo mon caritat, lealtat e veritat, comença mala voluntat, injuria e falcedat: e per ço fon gran error entre lo poble de Deu, e gran confuſio. E per ço que Deu ſia amat, conegut, honrat, ſeruit e temut en lo mon: e perque en lo principi fon poch ſtimada juſticia per defalliment de caritat, fon neceſſaria coſe e condecent que juſticia fos tornada en ſa honor e proſperitat. E per aqueſta cauſa de tot lo poble foren fets milenars, e de caſcun miller fon elet un home mes amable, e de mes afabilitat, mes ſaui, mes leal, mes fort, ab mes noble animo, e ab mes virtuts e bones coſtums que tots los altres. E apres feren cercar de totes les beſties qual ſeria mes bella, mes corrent e que pogues ſoſtenir major treball, e qual fos mes couinent per a la ſeruitut del home: e de totes elegiren lo cauall, e donaren lo a lome qui fonch elet de mil homens hu: e per ço aquell home hague nom caualler, com hagueſſen ajuſtada la mes noble beſtia ab lo mes noble home. E apres que fon poblada Roma per Romulus, qui fon lo primer rey de Roma, la qual poblacio fonch feta a .v. milia e .xxxj. anys apres de la creacio de Adam: e de la poblacio de Roma fins a la natiuitat de Jeſu Criſt, paſſaren .dcclij. anys: e perque fos mes nomenada Roma en honor e nobleſa, elegi lo dit rey Romulus mil homens jouens de aquells que ell conegue que ſerien millors en armes, e armals, e feu los cauallers, e poſals en dignitats, e donals grans nobleſes e que foſſen capitans de les altres gents, e foſſen defenedors de la ciutat, e foren nomenats milles: e aço perque foren mil tots fets cauallers en un temps. Com Tirant entes que caualler es de mil homes hu elet, en hauer mes noble ofici que tots los altres homens, e hague compreſa la retgla e orde de caualleria, fonch poſat en gran penſament e dix: Gloria ſia dada a tu, ſenyor Deu, qui eſt ſobirana bondat, qui m' has fet venir en part tal, que haja poguda aconſeguir vera noticia del orde de caualleria: lo qual longuament he ſeruit ignorant la ſua gran nobleſa, e la honor e magnificencia en que ſon poſats aquells qui lealment lo ſeruexen. E ara ha molt mes aumentat en mi lo deſig e volentat de eſſer caualler, que ans no tenia. Amar ſe deu la tua perſona, ſegons lo meu parer, dix lermita, per les virtuts que de tu tinch conegudes: e per ço conech tu eſſer digne de rebre lorde de caualleria. E no penſes tu que en aqueſt temps foſſen fets cauallers tots aquells quin volien eſſer, ans hi foren triats homens forts e ab molta virtut, homens leals e piadoſos, perque foſſen ſcut e defenſa de les gents ſimples, que negu nols fes ſobres: e per tal coue al caualler ſia mes animos e mes valent que tot altre, perque pugua perſeguir los mals, no hauent dupte dels perills quels ne pugua ſdeuenir: e daltra part deu eſſer afable e gracios en totes coſes, e comunicable a totes gents de qual ſe vulla condicio que ſien: perque gran treball e fatiga es eſſer caualler. Donchs ſenyor, dix Tirant: major força e poder deu hauer lo caualler que nengu altre? No pas, dix lermita, ans ni ha tant poderoſos com ells: empero caualler deu tenir virtuts que a altre home no pertanyen. Per ma fe, dix Tirant, molt deſige ſaber que es lo que pertany a caualler, e no a altre home? Bon fill, dix lermita, yo vull que ſapies que axi apartat com ſtich, caſcun dia redueſch a la mia memoria los exellents aƈtes dignes de glorioſa recordacio, qui ſon en aquell benauenturat orde de caualleria. Lo caualler fonch fet en lo principi, per mantenir lealtat e dretura ſobre totes coſes: e no penſes que lo caualler ſia de mes alt linatge exit que los altres, com tots naturalment ſiam exits dun pare e duna mare.