Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 33
CAPITOL XXXIII.
Com lermita legi a Tirant lo ſegon capitol.
P
Rimerament fon fet caueller per mantenir e defendre la ſanƈta mare Sgleſia, dix lermita, e no deu retre mal per mal: ans deu eſſer humil, e perdonar liberalment an aquells qui lauran dampnificat, puix vingueren a ſa merçe: perque lo caualler es tengut defendre la Sgleſia, car altrament ſeria perduda e tornaria a no res. E en lo principi del mon, ſegons ſe lig en la ſanƈta Scriptura, que no era home qui tingues tant atreuiment de caualcar en cauall, fins que foren fets cauallers per ſubjugar les males gents, e foren trobades les armes: puix foren armats, ſe tingueren per ſegurs de tots aquells qui contraſtar los volien. E per ço, mon fill, te dire les armes axi ofenſiues com defenſiues que ſignifiquen, e la valor de aquelles. Lo caualler qui les armes porta, no li foren dades ſens cauſa, e ſon de molt gran ſignificança: que axi deu lo caualler cobrir la ſanƈta mare Sgleſia, e la deu defendre de tot mal com a fill que li es: e pren ſperiencia de aquell tan famos caualler, quis ſabe percaſſar molta honor en aqueſt mon e gloria en laltre, lo nom del qual era Quinto lo Superior, qui fonch trames embaxador per lo Papa al emperador de Conteſtinoble, ab dues galeres. Arriba al port de Conteſtinoble, e exit en terra en la ciutat, veu la que ſtaua molt ſubjugada per los turchs: e ſabe com los turchs feyen ſtables per als caualls de la major ſgleſia de la ciutat: e ab poqua gent ana a fer reuerencia al Emperador, e dix ſemblants paraules: Senyor, com pot conſentir la mageſtat voſtra, que aqueſts turchs, gent de poch ſtima, hagen a deſtruyr tant ſingular ſgleſia com es aqueſta, que en tot luniuers no es tal? de que ſtich admirat com ho podeu conſentir: car lo voſtre cor deuria plorar gotes de ſanch. Caualler, dix Lemperador, a mi no es forçat que pugua fer mes del poſſible: car ells ſon tanta multitut de gent, que tenen quaſi tota la ciutat per ſua: entren per les caſes, e fan de les dones e donzelles tot lo que volen: e ſi negu los diu res, preſtament ſon morts o preſos. E per aqueſta cauſa, yo e tots quants ſom, hauem a comportar encara que no vullam. O gent de poch animo, dix lo caualler, e per temor de morir vos haueu axi lexat ſenyorejar? tot hom ſe arme e dexau fer a mi. Caualler, dix Lemperador, prech vos per voſtra gentileſa, que no vullau fer nouitat neguna, car ſiu feyeu ſeria lançat de tota la ſenyoria de limperi, e mes ame ſtar en aqueſta ſubyugacio ab tots los meus, que no eſſer deſpoſſehit de tot. Dix Quinto: O gent de poch animo e de pocha fe, be moſtrau eſſer mals creſtians, que no confiau del adjutori diuinal. Ara yo fas vot a Deu, que lo primer qui parlara, yo li dare ab aqueſta mia taillant ſpaſa un tal colp, que los crits ſentiran los qui ſtan dins la ſgleſia. Lemperador com lo veu parlar ab tanta furia, no goſa mes parlar: e lo caualler ſen ana, e pres aquella pocha gent que tenia de les galeres, e entra dins la ſgleſia ab animo molt ſforçat, e feu aqui oracio. Eſtant en la oracio, veu venir molts turchs qui anauen per deſfer laltar major. Leuas cuytadament e demana qual dells era lo capita? fon li moſtrat que anaua per la ſgleſia fent fer cambres e ſtables e altres vils coſes. Digues, capita de mala gent, dix lo caualler, per que fas tanta deſhonra a la noſtra ſgleſia qui es caſa de Deu? mana a la tua gent que ceſſen e tornen totes les coſes al primer ſtat: ſino yo ab la tua propia ſanch e dels teus, paſtare lo morter ab les mies mans, e tornare adobat tot lo que tu has deſfet e guaſtat. Qui eſt tu qui ab tan gran audacia parles? dix lo capita, de quina nacio eſt, e ſots quina ſenyoria ſtas? Lo caualler reſpos ab paraules de ſemblant ſtil.