Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 35
Aparença
CAPITOL XXXV.
Com lermita dix a Tirant la ſignificacio de les armes.
L
O bon grant que tinch de vos, Tirant, me obligua a dir vos ab molta voluntat tot lo que he ſabut en lart de caualleria. Primerament la lança, que es largua e ab lo ferro agut, axi com la ſgleſia es largua, ſignifiqua quel caualler deu fer tornar atras tots aquells qui mal ni dan volen fer a la Sgleſia. Deu fer tant lo caualler, que ell ſia duptat e temut per tots aquells qui james no laurant viſt: axi com la lança es duptada e temuda per encontre, axi deu eſſer ell temut. E ab los mals deu eſſer molt mal, e ab los bons eſſer leal e verdader, e ab los fort e de mala vida eſſer cruel. La ſignificança de la ſpaſa es que tailla a dues parts, e pot ne hom fer mal en tres maneres: car hom pot matar e nafrar a dues parts, apres ab la punta. E per aço la ſpaſa es la mes noble arma que lo caualler pot portar e de major dignitat: e per aqueſta raho, lo caualler deu ſeruir en tres guiſes. La primera defenſant la Sgleſia, matant e malmetent totes les gents qui mal volen fer en aquella: e axi com la punta de la ſpaſa forada tot lo que aconſeguex, axi lo bon caualler deu foradar e aconſeguir a tots aquells qui mal volen fer a la creſtiandat ni a la Sgleſia, no hauent los pietat ni merce alguna: ans ab la ſpaſa los deu ferir a totes parts. La correja de la ſpaſa ſignifica com lo caualler la ciny per mig del cors, axi deu eſſer cenyit de caſtedat. Lo pom de la ſpaſa ſignifica lo mon, per ço lo caualler es obliguat a defendre la republica. La creuera ſignifica la vera Creu, en la qual lo noſtre Redemptor volgue pendre mort e paſſio per rembre natura humana: axiu deu fer caſcun bon caualler, deu pendre mort per reſtauracio e conſeruacio de tot lo de ſus dit: e ſi per aço moria, ſen hiria la ſua anima dret en paradis. Lo cauall ſignifica lo poble, lo qual lo caualler deu mantenir en pau e en verdadera juſticia, car axi com lo caualler fa ſon poder de conſeruar lo cauall quant vol entrar en batalla que negu no li faça mal, axi deu guardar lo poble que negu no li faça ſobres: car lo caualler deu tenir lo cor dur e fort contra aquells qui ſon falſos e de pocha pietat: e daltra part deu hauer lo cor moll en hauer pietat dels homens de bona vida qui ſon pacifichs e leals: car ſi lo caualler ha pietat ni merce al qui merex mort, trobant ſe adminiſtrador de juſticia, dampna la ſua anima. Los ſperons daurats que lo caualler calça, tenen molts ſignificats: car lor qui es tant ſtimat ſe met als peus, perque lo caualler no deu ſtimar que per aquell haja de fer traicio ne maldat, ne tals aƈtes que difrauden la honor de caualleria. Los ſperons ſon aguts perque puguen fer correr lo cauall: e ſignifiquen que lo caualler deu punxar lo poble per fer lo virtuos: car un caualler virtuos baſta a fer ne molts virtuoſos: e daltra part deu punxar lo mal poble en fer lo temeros. Lo caualler qui per or ni per argent dexa de fer de ſa honor, meniſprea lorde de caualleria. En tals cars merex que tots los reys darmes, herauts e porſauants facen inſtancia e requeſta als bons cauallers, e aquells ſon tenguts de anar al Rey, e ab gran inſtancia e ſolicitut, tots enſemps ſi pendrel poden, lo deuan armar de totes armes, tambe en orde com ſi deuia entrar en batailla o en alguna gran feſta, e poſar lo ſobre un gran cadafal, perque tots lo puguen veure. E deuen eſſer alli .xiij. preueres dient continuament com ſil tenien alli mort: e apres a caſcun pſalm que dien, leuar li primer lo bacinet, per ço com es lo pus principal membre del caualler, ab lo qual ha conſentit ab los ulls venir contra lorde de caualleria. Apres li deuen leuar la manyopa de la ma dreta, per ço com es offenſiua: car ſi per or ha difraudat lorde de caualleria, ab aquella ma lo pres el toqua. Apres li deu eſſer leuada la manyopa de la ma ſineſtra, perque es defenſiua, perque fon participant en lo que haja fet la dreta. Apres li deu eſſer leuat tot larnes que porta, axi de les armes ofenſiues com defenſiues: e deuen eſſer lançades caſcuna per ſi, de alt del cadafal en terra, e deuen dir tots los reys darmes primer, apres los herauts, tercerament los porſauants, nomenant caſcuna peça darnes per ſi, dient en alt cridant: