Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 36

CAPITOL XXXVI.

Com deſagraduen los cauallers.

A

Quest es lo bacinet de aquell deſleal difraudador de aquell benauenturat orde de caualleria. Fet aço deuen tenir alli aygua calenta en un baci dor o dargent, dient ab altes veus los herauts: Com ha nom aqueſt caualler? Reſponen los porſauants: Tal, nomenantlo per ſon nom. Reſponen los reys darmes: No es pas veritat, que ans es aquell mal caualler vila qui ha poch ſtimat lorde de caualleria. Dien los capellans: Poſemli nom. Dien los trompetes: Com haura nom? Reſpon lo Rey: Sia ab greu vituperi lançat e bandejat de tots noſtres regnes e terres lo mal caualler qui ha volgut deſeſtimar lalt orde de caualleria. Apres dites per lo Rey ſemblants paraules, los herauts e reys darmes ab laygua calenta li donen per la cara, dient li: Tu ſeras nomenat de aci auant per ton dret nom, traydor. Apres lo Rey ſe viſt de dol ab .xij. altres cauallers ab gramalles e caperons tots blaus, e fan una gran demoſtracio de triſtor: e caſcuna peça del arnes que li leuen, li lancen de laygua calenta per lo cap. Apres que es del tot deſarmat, deuallan lo del cadafal, no per la ſcala hon puja com era caualler: mas apres que lan deſarmat, ab una corda lo liguen e calen lo en terra. Apres lo porten ab molts improperis a la ſgleſia de Sent Jordi: e aqui dauant laltar fan lo gitar en terra, e dien li lo pſalm de malediccio: e alli es lo Rey preſent ab los .xij. cauallers, que ſignifiquen Jeſucriſt ab los .xij. apoſtols, e donen li ſentencia de mort o de carçre perpetua, ab molts improperis que li ſon fets: perque, fill, pots veure com es fort coſa rebre lorde de caualleria. Encara tens mes a fer, que per aqueſt orde es tengut de mantenir pubils, viudes, orfens e dones caſades ſi negu los vol enujar en fer los força, ne leuar los bens: car los cauallers ſon obliguats de poſar ſes perſones a tot perill de mort, ſi per alguna dona donor ſon requeſts que ſien defeſes. E tot caualler jura lo jorn que reb lorde de caualleria, que mantendra de tot ſon poder tot lo que de ſus es dit: perquet dich, mon fill, que es gran treball e fatigua eſſer caualler, car a molt es obliguat: e lo caualler qui no dona compliment al que es obligat, met la ſua anima en infern: perque val mes viure ſimplement, que eſſer obliguat en alguna coſa. Encara no he dit lo ques pertany per a eſſer complit caualler, com ſien duptoſes totes les condicions perfetes. Tirant per molta voluntat que tenia de ſaber totes les coſes que pertanyen a caualler, feu principi a tal parlar.