Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 37

CAPITOL XXXVII.

Com Tirant demana al hermita que li digues en quina edat del mon eren ſtats millors cauallers.

S

I les mies paraules no deuen enujar a voſtra ſenyoria, pare reuerent, vos hauria a molta gracia la reuerencia voſtra me volgues dir en lo principi que caualleria fon començada en lo mon, ſiy ha haguts cauallers tan virtuoſos com ſon eſtats apres? Mon fill, dix lermita, ſegons recita la ſacra Scriptura, de molts ſingulars e virtuoſos cauallers ſon ſtats en lo mon: car legim en les hiſtories dels ſanƈts Pares la gran virtut del noble Joſue: e de Judes Machabeu: e dels Reys: e de aquells ſingulars cauallers grechs e troyans: e de aquells inuencibles cauallers Sipio, e Anibal, e Pompeu, e Oƈtauia, e March Antoni, e de molts altres cauallers que ſeria prolixitat gran de recitar los. E del Adueniment de Jeſucriſt en ça, dix Tirant, han hi haguts de tan bons? Si, dix lermita: car lo primer fon Joſeph Abarimatia, qui leua de la creu a Jeſucriſt el poſa en lo moniment, e molts altres qui deuallaren del ſeu linatge, qui foren valentiſſims cauallers, los quals foren Lançalot del Lach: Galuany: Boors: e Perſeualt: e ſobre tots Galeas, qui per virtut de caualleria e per ſa virginitat fon merexedor de conquiſtar lo ſanƈt Greal. E ara en noſtre temps, dix Tirant, a qui porem dar la honor en aqueſt regne? Reſpos lermita: Certament ell es digne de gran honor lo bon caualler Muntanyanegre, qui ha fet molt bones caualleries dignes de recitar: e lo Duch Datretera, joue diſpoſt e de ſingular força, que ſtima mes eſſer preſoner en poder de infels, que fugir vergonyoſament, per ço que los cauallers reptar nol pogueſſen: e miçer Johan Stuart, molt valeros en ſon orde: e molts daltres que no cur de recitar. Encara no fon content Tirant, que no tornas a replicar les ſeguents paraules.