Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 38
CAPITOL XXXVIII.
Com Tirant torna a replicar al hermita del precedent capitol.
P
Are e ſenyor, per que voſtra ſenyoria no parla axi be de aquell tant famos caualler lo comte Guillem de Varoych, del qual he hoyt recitar de ſingulars aƈtes, com per la molta virtut ſua ſon ſtades vençudes moltes batalles en França, e en Italia, e en moltes altres parts? Ell deliura la comteſſa de Belſtar, la qual lo marit ab tres fills la incriminauen de adulteri: e volent executar la dita ſenyora per cremar la, que la ligauen en un pal, e lo foch aparellat en torn, en Guillem de Varoych s'hi encontra e ana cuytadament al Rey que era alli preſent, qui feya executar aqueſta cruel ſentencia, e dix li: Senyor, voſtra alteſa faça apagar lo foch, que yo vull per batalla deliurar aqueſta ſenyora, car a gran tort es incriminada, e ab defalt de juſticia la voleu fer morir. E lo marit ſe feu auant ab los tres fills, e dix: Caualler, no es ara hora de vos defendre aqueſta mala dona: mas apres que ella ſera morta, axi com merex yous reſpondre, o per armes, o en la manera que volreu. Dix lo Rey: Lo Comte diu molt be. Com en Guillem de Varoych veu tanta inhumanitat del Rey e del marit e fills, tira leſpaſa e dona al marit tan gran colp al cap, que mort lo mes per terra. Apres cuyta deuers lo Rey, e de un colp li leua lo cap: e cuyta per los fills e feu ne morir los dos, e laltre fogi, que nol pogue aconſeguir: e moltes gents per la mort del Rey eren contra ell. E lo valeros caualler feu tant ab ſon ſforçat animo, que entra dins lo cercol del foch que li hauien fet entor, e talla la cadena que la Comteſſa ligada ſtaua. Com los parents de la Comteſſa veren lo gran ſforç del caualler que lauia liberada de mort, molts anaren en ſa ajuda: e per bella força la tragueren del mig de la gent, e la ſen portaren en un moneſtir de monges hon ſtigue alli molt honradament: e ans que partis de alli lo comte de Varoych la feu tornar dins la ciutat a la Comteſſa ab voluntat de tot lo poble, e li reſtituhiren tot lo comdat. E partint ſe de la ciutat lo valeros comte de Varoych, anant per ſon cami, ſe diu que troba un gran leo qui ſen portaua una criatura, e per la molta gent quil ſeguia, nos goſaua aturar per menjar la. Com en Guillem de Varoych ſe veu dauant lo leo ab linfant xich que portaua, deualla del cauall molt preſt, e tira la ſpaſa: lo leo quil veu que venia deues ell, lexa la criatura e ana deues ell, de que molts volen dir que entre los dos hague una braua batalla, ques vengueren abraçar, e ades era le hu alt, e ades laltre baix, es feren moltes nafres. A la fi lo Comte ſobra de força lo leo e matal: e pres la criatura en los braços que encara mamaua, e lo cauall per la regna, e ana a peu deues la ciutat, que tant nafrat ſtaua, que no podia caualcar, e axi caminant troba la mare ab molta gent qui venia ſeguint lo leo, e retels linfant. E ara poch temps ha que los moros hauien conquiſtada la major part de Anglaterra, hon lo Rey fon depoſat, e per ell eſſer tan virtuos caualler, alſaren lo Rey, e combates cors per cors ab lo Rey moro, e vençel e matal dins lo camp. Apres ab la ſua viƈtorioſa ma feu morir infinida moriſma, no volent ne pendre negu a merce. E per la ſua molta virtut trague de captiuitat a tots los creſtians de la illa de Anglaterra, e reſtituhi al primer Rey la corona e la ſenyoria del regne: e call moltes altres honors que ſ'ha ſabudes percaſſar, les quals lo dia nom baſtaria per a recitar les. Lermita per no fer demoſtracio que ell fos aquell, feu principi a tal parlar.