Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 39
Aparença
CAPITOL XXXIX.
Com Tirant ſe parti del hermita, content de les bones doƈtrines que li hauia dades.
V
Eritat es, mon fill, que yo he hoyt parlar de aqueix caualler comte Guillem de Varoych: mas ja mes le viſt e conegut. E per ço me ſo lexat de parlar dell: empero molts bons cauallers ſon ſtats hi ſon en aqueſt regne, qui ſon ſtats morts o nafrats per defendre la criſtiandat. Ara, dix Tirant, pare e ſenyor, puix tants ſon ſtats e tan ſingulars aƈtes han fets nobles cauallers, ſegons voſtra ſanƈtedat m' ha dit, ſuplich a la ſenyoria voſtra que no ſenuge del que dire: O com me tendria per vil e per abatut e ab poch animo, ſi duptaua en rebre lorde de caualleria, per mal ni treball que ſeguir me pogues, perque caſcu deu conexer per a quant lanimo li baſta. E certament dich a la ſenyoria voſtra, que ſi molts mes perills hi hagues en lorde de caualleria, que no ha, yo no dexaria per res de rebre lorde de caualleria, ſi trobe negu qui lam vulla dar: e vingua men tot lo que venir men pugua. E la mia mort yo tindre per ben ſpletada amant e defenent lorde de caualleria, e ſeruint aquella de tot mon poder, perque no ſia reptat per los bons cauallers. Ara, mon fill, dix lermita, puix tanta voluntat teniu de rebre lorde de caualleria, rebeu lo ab renom e fama, ço es, que en aquell dia que façau exercici darmes, que tots voſtres parents e amichs coneguen que ſou per a mantenir e ſeruir lorde de caualleria. E per ço, com es ja hora tarda, e voſtra companya es molt auant, yo tindria per bo que partiſſeu, per ço com ſou en terra eſtranya, e no ſabeu los camins, e ſeriau en perill de perdreus per los grans boſcatges que en aquesta part ſon. E prech vos queus ne aporteu aqueſt libre, el moſtreu a mon ſenyor lo Rey e a tots los bons cauallers, per ço que ſapien quina coſa es lorde de caualleria. E al tornar que fareu vos prech, mon fill, que toreu per aci, e quem ſapiau dir qui ſon ſtats fets nouells cauallers: e totes les feſtes e gales que ſi faran, que yo les pugua ſaber, queus ho tindre a gran ſeruey. E dona li lo libre ab lo comiat enſemps. Tirant pres lo libre ab ineſtimable alegria, feent lin infinides gracies, e promes li de tornar per ell: e a la partida Tirant li dix: Digaume, ſenyor, ſi lo Rey e los altres cauallers me demanen, qui es lo qui tramet lo libre, de qui dire? Reſpos lermita: Si tal demanda vos es feta, direu que de part de aquell qui toſtemps ha amat e honrat lorde de caualleria. Tirant li feu gran reuerencia, puja a cauall e tingue ſon cami: e la companya ſua ſtauen molt admirats que era dell, com tant tardaua penſauen ſe que nos fos perdut en lo boſch. E molts dels ſeus lo tornaren a cercar, e trobaren lo en lo cami que anaua legint les caualleries que dins lo libre eren ſcrites, e tot lorde de caualleria. Com Tirant fon arribat a la vila hon ſos companyons eren, recitals la bella ventura hon noſtre Senyor lauia portat: e com lo ſanƈt pare hermita li hauia dat aquell libre, e tota la nit ſtigueren legint fins al mati, que fon ja hora de caualcar: e anaren tant per ſes jornades, que arribaren a la ciutat de Londres, hon era lo Rey ab molta caualleria axi de aquells del regne com dels ſtrangers, que molts hi eren ja venguts: e no tenien a paſſar ſino .xiij. dies fins a la feſta de ſanƈt Joan. Com Tirant ab ſos companyons fon apleguat, anaren a fer reuerencia al Rey, lo qual los rebe ab cara molt afable: e tot hom ſe mes en punt com millor pogueren ſegons lur ſtat e condicio: e la Infanta era a dues jornades de alli, en una ciutat qui es nomenada Conturberi, hon jau lo cors de ſanƈt Tomas de Conturberi. Lo dia de ſanƈt Joan principiaren les feſtes, e aquell dia ſe veu lo Rey ab la Infanta ſ ſpoſada. Duraren aqueſtes feſtes un any e un dia. Complides les feſtes, lo Rey hague complit ſon matrimoni ab la infanta de França: e tots los ſtrangers prengueren comiat del Rey e de la Regina, e caſcu ſen torna en ſes terres. Tirant apres que fon partit de la ciutat de Londres ab ſos companyons, fon en recort de la promeſa que hauia feta al pare hermita. E eſſent prop de aquella part hon ell habitaua, dix a ſos companyons: Senyors germans, a mi es forçat de paſſar per lo pare hermita: e tots los companys lo preguaren que pogueſſen anar ab ell, perque tenien molt deſig de hauer noticia de la ſanƈtedat del hermita: e Tirant fon molt content, e tots prengueren lo lur cami deuers la hermita: e en aquella hora que ells venien, lermita ſtaua dauall larbre dient ſes hores. Com lermita veu tanta gent venir, ſtigue admirat quina gent podia eſſer. Tirant ſe fon mes primer de tots los altres, e com fon prop dell, deſcaualca, e tots los altres ab ell: e acoſtaren ſe ab humilitat profunda al hermita, fent li gra reuerencia de genoll, fent li la honor que merexedor era: e Tirant li volgue beſar la ma e tots los altres, e ell nou volgue comportar. E lermita axi com aquell qui era molt pratich e corteſa, los feu molta honor abraçant los a tots, e pregals per gentileſa ſe volgueſſen ſeure en la erba prop dell, e ells reſpongueren que ell ſe volgues ſeure, que ells tots ſtarien de peus: mas lo valeros ſenyor nou volgue conſentir, ans los feu ſeure a tots prop dell. Com tots foren aſſeguts, ſtigueren tots ſperant que lermita parlas. Lermita conexent la honor que li feyen, feu principi a tal parlar.