Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 41

CAPITOL XLI.

Com Tirant recita al hermita les grans feſtes, ſolempnitats e magnificencies les quals nos troben per ſcriptura tan bells aƈtes com foren fets en les bodes del rey de Anglaterra, e del diuis que fon entrels officis.

S

Enyor de molta reuerencia e ſanƈtedat, la ſenyoria voſtra deu ſaber que la veſpra de ſanƈt Joan, pus prop paſſat hague un any, feu moſtra lo Rey, e tots los qui eren en la ciutat, axi dones com donzelles, e tots los officis, e tots los ſtrangers quey eren venguts de moltes parts de la creſtiandat, ſabent les grans feſtes que ſi aparellauen: com lo Rey hagues trames molts reys darmes, herauts e porſauants a notificar ho per tot lo mon. E primerament, ſenyor, vos dire una gran magnificencia, la qual he hoyt dir que lo Rey ha feta, que nos troba en ſcriptura ni menys es ſtada en noſtre temps: que a caſcun port de mar, o per qual ſe vulla altres camins o viles o lochs reals, tots aquells qui venien per veure les feſtes o per fer armes, los de les viles o ciutats los dauen viandes molt abundoſament a tots, e del dia que deſembarcauen fins al dia que exien de la illa de Anglaterra, toſtemps hauien la deſpeſa francha. Lo dia de ſanƈt Joan, lo Rey ſe abilla molt be ab un manto tot brodat de perles molt groſſes, forrat de marts gibellins: les calçes de aquella ſemblant brodadura molt riques: lo gipo de brocat de fil de argent tirat, no portant res dor perque no era encara caualler, sino al cap que portaua una corona dor molt richa e de gran ſtima, e lo ceptre en la man, caualcant en un bell cauall: en lo ſeu geſt moſtraua eſſer lo Rey. Axi parti del ſeu gran palau, e ana a la gran plaça de la ciutat acompanyat de tots los gentils homens ques trobaren en la ciutat, que foſſen de quatre cortes, e negun altre no anaua ab lo Rey. Eſtant lo Rey en la plaça, vench lo duch de Lencaſtre tot armat en blanch ab .xv. milia combatents: e lo Rey apres que li hague feta reuerencia, mana li que iſques primer de tots e que portas lauant guarda. Lo Duch de continent ſe mes primer, e tota la gent darmes paſſa dauant lo Rey molt ben armats e ab bell orde, e ab molts caualls ab paraments de brocat e de xaperia dor e dargent, e moltes cubertes e penatxos e ſimeres a modo de Italia e de Lombardia. Apres del Duch anauen tots los ordes, caſcu ab un ciri ences en la ma. Apres venien tots los meneſtrals, caſcun ofici ab ſa lurca que feta hauien: e fo molt gran diuis entre los oficis, que yo penſi que los uns ab los altres ſe matarien. Sobre quina cauſa fon aquexa diuiſio? dix lermita: Senyor, dix Tirant, yous ho dire: Entre los ferres e los teixidos de drap de li fon lo diuis: car los teixidos deyen que deuien precehir als ferres, e los ferres deyen lo contari, que ells deuien hauer la honor dels teixidos. Ajuſtaren ſe en caſcuna part paſſats .x. milia homens, e los juriſtes foren cauſa de tot aço: car allegauen per part dels teixidos, que nos podia dir miſſa ni conſagrar lo precios cors de Jeſucriſt, ſens drap de li. E los juriſtes per part dels ferres, allegauen que primer fon lofici de ferrer, que no de teixidor, per quant lo teler de texidor no podia eſſer fet ſens ferramenta, perque era prouat lofici de ferrer eſſer mes antich e deure precehir als texidos. Moltes allegacions ſe alleguaren per caſcuna part que no tinch en recort, e aqueſta fon la cauſa del diuis: e ſi no fos ſtat lo Duch quis troba a cauall e armat, fort jornada fora ſtada, car lo Rey ja noy podia dar remey. Lo Duch ſe mes en mig de la preſſa de tota la gent, e pren ſis juriſtes, tres de caſcuna part, e treguels fora de la ciutat: ells ſe penſaren que lo Duch los volia demanar quala part tenia millor juſticia. Com foren fora de la ciutat al cap del pont, feu reſtar mil homens de armes que no dexaſſen paſſar a negu, ſi la perſona del Rey no era. Lo Duch deſcaualca en mig del pont, e tan preſtament com pogue, feu poſar dues forques ben altes, e feu penjar tres juriſtes en caſcuna, cap auall per fer los molta honor, e nos parti de alli fins que hagueren trameſes les miſerables animes en infern. Com lo Rey ſabe tal noua, preſtament ana hon era lo Duch, e dix li ſemblants paraules: Mon oncle, en lo mon nom podieu fer major plaer e ſeruir del que fet haueu, per quant aquells homens de leys ſe fan richs a ſi mateix e deſtroexen tota Anglaterra e tot lo poble, perque yo man que ſtiguen açi en la manera que ſtan fins a dema: e apres ſien ne fets quartes e poſen los per los camins. Reſpos lo Duch: Senyor, ſi la mageſtat voſtra me volia creure, feſſeu en voſtre regne que noy hagues ſino dos juriſtes, e aquells dins .x. o .xv. dies hagueſſen determenada qual ſe vulla cauſa ab ſentencia diffinitiua, e dar los bon ſalari a caſcu: e ſi prenien res de negu, que no hagen altra pena ſino aqueſta que hauem executada. E lo proſper Rey mana que axi fos fet: ſabut per tot lo poble lo virtuos aƈte que lo Duch hauia fet, donaren li infinides lahors. E gens per aço la feſta no reſta que nos fes en la forma que era ſtada ordenada.