Vés al contingut

Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 42

De Viquitexts
Sou a «Capítol 42»
Tirant lo Blanch (vol. I)
Joanot Martorell
(1905)


CAPITOL XLII.
Com lo Rey iſque de la ciutat ab gran profeſſo ab tots los ſtats, e ab tot lo Clero.


A
Pres dels meneſtrals, venien moltes maneres de entrameſos. Apres venia tot lo Clero, ço es, Archebiſbes, Biſbes, Pabordes, Canonges e Preueres ab moltes reliquies. Apres venia un pali molt gran e rich, e dins lo pali venia lo Rey ab tots aquells qui volien rebre lorde de caualleria: e tots anauen veſtits de ceti blanch, qui ſignifica virginitat, o de brocat dargent: e tots aqueſts no tenien mullers ſino que eren ſpoſats: empero encara que no tingueſſen leſpoſada en lo regne, be hi podien anar. Apres del Rey venien tots los grans ſenyors, tots veſtits de brocat o de xaperia, o de ceti o vellut carmeſi o domas. E totes les dones caſades anauen axi veſtides com los marits. Apres venien tots los homens viudos, e les dones viudes apres, tots veſtits de vellut negre, e tots los guarniments de les beſties de aquella matexa color. Apres venien totes les donzelles ab tots aquells qui no eren ſtats caſats: e tots anauen veſtits de blanch o de vert, ſedes, brocats o de xaperia. E en caſcun ſtat dels deſus dits, portauen groſſes cadenes dor e fermalls dor, ab moltes perles, diamants e pedres de gran ſtima. E caſcu feya ſon poder de anar lo mes abillat que podia. Apres venien totes les monges de tots los ordens, e caſcuna qui volia portar abit de ſeda ho podia be fer, encara que per ſon orde fos defes, per ço com lo Rey hauia obteſa licencia del Papa que qual ſe volgues monge que ſtigues en religio ſtreta, que aquell any e un dia podia ſtar fora del moneſtir, e podien veſtir ſeda de qual drap ſe vulla, que fos de la color del ſeu orde. E lo Rey als ordens que eren pobres, mana quals foſſen donats diners per a veſtir: e totes les monges jouens e galants ſe abillaren, e encara moltes de les anſianes ſe veſtiren totes de ſeda: e caſcuna de aqueſtes portaua una candela enceſa en la ma. Apres delles venien totes les dones de la terça regla, no menys veſtides de drap de ſeda burella que les monges, e caſcuna portaua en la ma un ſtadal, cantant totes lo Magnificat. Apres venien tots los oficials reals del regne, e tots los homens armats a peu, axi com ſi degueſſen entrar en batalla, e tots ab lurea del Rey blancha e vermella ab los erminis tots brodats, quis feyen per diuiſa. Apres venien totes les dones publiques e les qui viuien enamorades, e ab tots los ruffians qui anauen ab elles: e caſcun portaua en lo cap una garlanda de flors o de murta, perque foſſen conegudes: e ſi no hauia alguna caſada que ſen fos anada del marit, hauia portar en la ma una petita bandera: e anauen ballant ab tamborinos. En tal forma, ſenyor, com deuiſat vos he anaua caſcun ſtat: e anam fora de la ciutat de Londres diſtant de tres milles. La Infanta que ſabe que lo Rey venia, iſque de un loch quis nomena Granug, en lo qual loch ha un molt rich palau, e molt ben abillada paſſas dins un caſtell que portaua tot de fuſta ſobre un carro de .xij. rodes, que tirauen .xxxvj. caualls, los mes grans e forts que en tota França pogueren trobar. E ab la Infanta anauen .cxxx. donzelles totes ſpoſades, e altra dona ni donzella no anaua ab ella. Apres venien a cauall molts Duchs, Comtes e Marqueſos, en torn de la dita carrera, e per ſemblant moltes dones e donzelles de gran ſtima: e en mig de una gran praderia la Infanta ſe atura. E primerament aplegua lo duch de Lencaſtre armat ab tots los ſeus, e deſcaualcaren, e feren gran reuerencia a la Infanta qui ſtaua a la porta del caſtell, que no volgue exir fins que lo Rey vingues. E caſcun ſtat axi com venia per orde, axi anauen a fer reuerencia tots a la Infanta.