Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 44

CAPITOL XLIV.

De les feſtes que foren fetes lo dia de les bodes del rey de Anglaterra.

C

Om lo Rey fon fet nouell caualler, entraſſen dins de un petit papallo e deſpullas totes les robes que portaua de gentilom, e tramesles al fill del duch Dorliens qui era vengut ab la Infanta, per ço com era coſin germa della: e ab les robes li dona dues groſſes viles. E lo Rey ixque ab una roba de brocat ſobre brocat carmeſi forrada de erminis, e hague dexada la corona, e portaua en lo cap un petit bonet de vellut negre, ab un fermall que ſtimauen valer cent ſinquanta milia ſcuts: e partiren tots de alli, e lo Rey lexa los gentils homens, e mes ſe en companya dels cauallers ſpoſats en un altre pali molt rich. E los gentils homens no perderen la poſſeſſio del pali ab que eren venguts, e axi anaren tots fin a la ciutat. Dire, ſenyor, a la ſenyoria voſtra la Infanta com anaua deuiſada: ella portaua una gonella de brocat carmeſi de fil dor tirat, e hon ſe moſtraua la ſeda ſe moſtrauen carts de argenteria brodats, los caps de les carxofes alt eren dor ab ſmalts: la roba era tota de xaperia ſembrada de robins e de maragdes: anaua en cabells los quals moſtrauen de fil dor eſſer, larchs fins en terra: james per negunes gents tals cabells foren viſts: la care e les mans ſe demoſtrauen de ineſtimable blancor e bellea. Deu ſe contemplar que en lo agraciat geſt que moſtraua femenil, totes les amagades coſes no podien eſſer ſino mes ſtimades de les donzelles ſpoſades que ab ella venien. Se pot dir ab veritat quey era tota la flor de França, e encara de cauallers e grans ſenyors e de dones e donzelles, e totes riquament abillades: en la forma que dit he a la ſenyoria voſtra, anam tots per orde fins a una milla prop de la ciutat. E com fom en mig de una gran praderia, trobam moltes tendes parades, e molts miniſtres, e altres diuerſes maneres de ſturments que continuament ſonauen. Lo Rey deſcaualca, e tots los cauallers qui eren ſpoſats, e pujaren alt al caſtell de la Infanta, e pres la per la ma, e baxa la en la praderia, e tots los ſpoſats ab les ſpoſades apres dell. E en la bella praderia començaren a dançar. Apres que lo Rey e la Infanta hagueren dançat, dançaren los caullers ſpoſats ab les donzelles ſpoſades. Apres dançaren tots los ſtats axi com venien per orde: e com la un acabaua e laltre volia començar, lo Rey ſe prenia dançar ab la Infanta, e com lauia lexada, prenia la mes gentil dama de aquell ſtat, e dançaua una dança ab ella. Com tots los ſtats hagueren acabat de dançar, portaren la collacio de mati, gingibre vert ab malueſia: e aço fan per ço com la terra es molt freda. Partim de aqui, e venguem prop de la ciutat vora una gran ribera quey ha molt ben arborada de diuersos arbres, e deuall los arbres trobam moltes taules parades: e caſcun ſtat tenia ſon aleujament per a menjar, ab moltes caſes de fuſta quey hauien fetes, e moltes tendes parades ab ſingulars lits, per ço que negun ſtat no hagues ocaſio de entrar dins la ciutat, e ſi plouia ja tenien caſes de fuſta e tendes hon ſe podien recullir. E caſcun ſtat vos dich, ſenyor, que eren ben seruits de molt eletes viandes, axi en los dies de carn com de peix. E aço dura tot lany e un dia, ab bon compliment de gran magnanimitat. Lo primer dia tot fon de gales e feſtes. Lo ſegon qui era diuendres, de mati anam a miſſa, e apres la miſſa entram en la ribera ab moltes barques totes cubertes de ſeda e de draps de raç e de brocat, e caſcun ſtat ab ſa diuiſa: e anam peſcant per la ribera paſſades .cc. barques. Apres que lo Rey fon dinat apartas ab ſon ſtat, e vench lo munter major ab molts ſahueſſos e cans de preſa e lebres de Bretanya e ab tota la munteria: e anam tots ab lo Rey a caça fent gran matança de ſaluatgines. Lo diſapte per lo mati fon ajuſtat conſell general de tots los ſtats axi de homens com de dones, e foren alli en preſencia de tots publicat e manifeſtat per los reys darmes e per los porſauants e herauts, caſcun dia de la ſetmana ques tenia de fer.