Vés al contingut

Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 45

De Viquitexts
Sou a «Capítol 45»
Tirant lo Blanch (vol. I)
Joanot Martorell
(1905)


CAPITOL XLV.
Los capitols de les armes ques podien fer en aquelles feſtes.


P
Rimerament lo diumenge qui es dia de benediccio, foſſen fetes dances tot aquell dia per tots los ſtats, axi per los ordens com per los meneſtrals: e qual ſe vulla orde que danças heu fes millor, o feſſe jochs o entrameſos ab mes gracia, a parer dels jutges, que guanyaſſen .xx. marchs dargent e tot lo que coſtauen los entrameſos: e tot aquell dia no ſi tenia de fer ſino dançes o momos o entrameſos, o coſes ſemblants que foſſen dalegria.

Lo diluns fon publicat per los deſus dits reys darmes e herauts, qual ſe vulla que volgues junyir ab armes reals o ab armes de guerra, foſſen los ferros de les armes reals ab quatre puntes en lobroquet molt encerades, ab cera gomada caſcuna punta de la billeta. Les altres lançes de les armes de ſeguir al cap de la lança una planxa de ferro redona hon hi ſtigues .v. puntes de acer fetes a taill de diama molt ben ſmolades: e aqueſta planxa redona ab los ferros de diama ſe venen encaſar dins la lança de un ferro tot ſol. Lo que mes lançes rompria e millor ho fes, guanyas caſcun diluns de lany .v. marchs dor: e la un diluns junyen ab arnes real, e laltre ab arnes de guerra.

Lo dimarts qual ſe vulla caualler o gentilom, que volgues fer armes a peu en camp clos, hu per hu, o dos per dos, o .x. per .x. o .xxv. per .xxv. que no pogueſſen eſſer de major nombre, per ço com los mantenidors no eren ſino .xxvj. perque lo premi del camp no reſtas ſens defenedor. E qual ſe vulla que fes armes e reſtes lo millor quiu fes, guanyas una ſpaſa dor que peſas de .x. marchs en ſus: e lo qui pijor ho fes, que fos tengut de poſar ſe en poder del millor per preſoner, e ſtigua tant pres fins que ixqua per reſcat o per altra vida.

Lo dimecres tots aquells qui volran combatre a cauall a tota ultrança, o puntes sangrentes: aquell aytal qui millor ho fara, li ſia dada una petita corona dor que peſe de .xv. marchs en ſus.

Lo dijous qual ſe vulla caualler o gentilom qui vol entrar en camp clos a peu a tota ultrança, axi com de ſus es dit, hu per hu, o dos per dos, en tal cas aquell guanye una dama tota dor, a ſemblança de la Infanta: e per ço com aquelles armes ſon les pus forts e mes perilloſes quel caualler pot fer, peſara dor .xxxv. marchs. E lo vençut fara jurament en poder dels jutges que en tota ſa vida no requerra a negun altre caualler o gentilom a tota ultrança: e no portara dins aquell dia e any ſpaſa, ni en bregua que ſia no pendra armes nengunes, ſi ja no era contra infels. Apres haja de venir a poſar ſe en poder de la ſenyora Infanta, e la dita ſenyora faça dell a tota ſa voluntat.

Lo diuendres per ço com es dia de paſſio no ſi facen armes nengunes, ſino que apres de la miſſa e veſpres ſeran dites, poran anar a caçar.

Lo diſapte es e fonch donat a tots aquells quis volran fer cauallers, e lo Rey de bon grat apres que ſeran examinats ſi ſon merexedors de rebre lorde de caualleria, ell los fara cauallers.

Veus açi, pare e ſenyor, com eren repartits los dies de la ſetmana: e foren elets .xxvj. cauallers capitans del camp, tals que negu reprotxar nols podia. Apres que lo conſell fon tengut, e ordenats los capitols foren publicats generalment per los ſobredits reys darmes e herauts, e era ja hora tarda, lo Rey ſe leua ab tots los ſtats e anaren ſen a dinar. Dites veſpres lo Rey ab tots los ſtats de continent ab molts miniſtres anam hon ſtauen los .xxvj. cauallers elets per fer les armes, qui diſtauen del aleujament del ſtat del Rey un tir de balleſta: e dins lo camp lla hon ells ſtauen tenien un clos de fuſta molt alta, que negu nols podia veure ſino per la porta o entrant dins: e tots ſtauen aſſeguts en cadires .xiij. a una part e .xiij. a laltre, e tots armats en blanch, e al cap portauen corones dor molt riques: e com lo Rey entra e la Infanta nos mogueren gens, ſino que ab lo cap ſaludaren lo Rey, e no fos negu dells que goſas parlar ni digues res. Lo Rey ab tots los ſtats ſtigueren alli un poch: e com lo Rey ſen volgue anar iſqueren .iv. donzelles de ineſtimable bellea, ricament abillades, e ſuplicaren al Rey fos plaſent a ſa magestat volgues aturar fins hagues preſa collacio, e lo Rey gracioſament los ho atorga. De continent ixque la collacio molt gran e abundoſa de marſapans e paſta real, e totes altres maneres de confits de ſucre, e tots foren molt ben ſeruits: e los cauallers e gentils homens caſcu feya en faldes de dona o de donzella. Apres la collacio feta, lo Rey iſque en la praderia, e aqui començarem de dançar. E los mantenidors preſtament foren deſarmats, e tots .xxvj. vingueren veſtits ab ſos geſarans e jaquetes totes de una color e duna fayço, brodades dor febreria: hi en lo cap caſcu portaua un bonet de grana, ab un bell fermaill, que ſe parien que foſſen cauallers de gran ſtat e de alta caualleria. Com hagueren dat fi a les dançes, lo Rey ab tots los ſtats anam a veure totes les liçes, ço es a ſaber la liça hon jonyien, que era molt ben feta, ab molts cadafals quey hauia: e per ſemblants eren totes les altres, ab los cadafals molt ben emparamentats de molt bells e ſingulars draps de ras, e axi mateix les liçes. Apres de aço viſt, vengueren a ſupplicar al Rey de part dels mantenidors del camp que anas a ſopar ab tots los ſtats, e lo Rey fon content. E ſtant a la fi del ſopar, los reys darmes publicaren que qualſeuolgues caualler o cauallers, o gentils homens que volgueſſen junyir o fer armes, ja de ſus menſionades, hauien de venir la veſpra de aquell dia ſegons les armes que fer volia: e portaua les ſcrites en un paper vermell, e venia acompanyat ab tots los del ſeu ſtat, e noy anaua negu dels altres ſtats: e venia en mig de dues donzelles donor, o dones ſegons ſa voluntat era, acompanyat de molts miniſtres que li anauen dauant: e com aplegauen al palench, ſe hauien de nomenar per llur nom propi, e qui era ſon pare, e de quina terra era natural, e les armes que volien fer ſi les feyien per dona o per donzella, monja, viuda o caſada. E ſi deyen que era donzella, dexauen vos aquelles dones queus portauen, e prenien vos dues donzelles e aquelles vos acompanyauen eus feyen molta de honor, e totes les donzelles deyen en alt cridant: Noſtre Senyor vulla donar viƈtoria al noſtre caualler qui es digne de hauer honor, e mereix amor de donzella. E ſi es viuda, monja o caſada, fan caſcunes ſegons les donzelles. E apres donen vos licencia que podeu entrar dins lo caſtell hon ſtan los .xxvj. cauallers, e no podeu ſaber ab qual dells haueu de fer les armes. Apres lo caualler qui venia a fer les armes daua lo paper vermell, ſcrit ab les armes que volia fer, a la dona o donzella, viuda, monja o caſada, e aquella pujaua alt al cadafal, hon los .xxvj. cauallers ſtauen, e poſaua leſcrit ſobre una capça dor. E los cauallers tots ſe leuauen de peus, e feyen molta de honor a la ſenyora qui hauia leſcrit portat: e abaxaua la ſenyora del cadafal: e tornauen ſen per a lendema que les armes hauien de fer.