Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 50

CAPITOL L.

La reſpoſta que lo Rey feu al Coneſtable.

S

I Deu me ſalue leſtat, honor e la real corona, yo crech verdaderament que aqueſt ſera lo millor caualler del mon, o ſera lo pijor perque ſera poca ſa vida, e per la fe que dech a caualleria yo noy dare loch. Puix ventura t' ha portat que eſt ſtat vençedor, bet deuries contentar del premi de la batailla: e nol volgue mes hoir. La mia anima ſta molt atribulada, dix lo Coneſtable, ſi la merçe de la ſenyora Reya nom ajuda. Ana preſtament a la cambra de la Reyna, agenollas dauant ella e beſa li moltes veguades les mans, ſupplicantla li recaptas gracia ab lo ſenyor Rey li dexas fer armes. Com la Reyna veu la molta voluntat del Coneſtable, dix li: que era contenta de preguar per ell. No tarda molt que lo Rey vingue a veure la Reyna. E ella molt gracioſament lo ſupplica que volgues donar licencia al gran Coneſtable que pogues fer armes a tota ſa voluntat. Com, Senyora, dix lo Rey, voleu vos que un fadri que ſcaſſament ſe ſap cenyir la ſpaſa que entre en camp clos? ell vos na ſuplicat e vos, per amor de ſa mare que tant val, li deurieu eſſer contraria, e vos preguau per ſon mal: yo per res noy daria loch, car lo ſeu virtuos pare ha fet tant per mi, e per la corona de Anglaterra, que yo no baſtaria ja mes a ſatiſfer loy: e ſi prenia algun dan en ſa perſona you ſtimaria mes tenir: en lo gran perill que en les armes es, ſeria coſa poch dificil de rebre algun dan e deſonor. Com la Reyna veu la molta amor que lo Rey moſtraua tenir al Coneſtable, nol volgue mes enujar, e mes lo en altres rahons. Com la Reyna ſen torna a ſon apartament, lo Coneſtable li fon dauant, e la Reyna li dix tot lo que lo Rey li hauia dit, e que les ſues ſupplicacions en aqueſt temps no podien eſſer admeſes. Lo Coneſtable ſtigue molt congoxat, e vench al meu aleujament, e tornam molt a preguar que yol conſellas com poria tornar a combatre altre caualler. E digui li tot mon parer, que puix hauia mort un caualler, lo millor dels .xxvj., no volgues enujar la mageſtat del ſenyor Rey, puix tanta honor hauia obtenguda. Si Deu vos proſpere e us lexe complir lo voſtre bon deſig, dix lermita: queix Conesſtable que dieu, tenia pare ni mare, ni afixos parents? Si be, dix Tirant, alli era la Comteſſa ſa mare, la qual es de las majors de la cort e noy ha neguna que major ſenyoria tingua: car de continent que la Reyna fon venguda, lo Rey ab tot ſon conſell ordena e volgue que la comteſſa de Varoych la tingues en cuſtodia e totes les ſues donzelles: de ſon pare no curi de demanar ne, per quant la mia penſa ſtaua mes ocupada en les armes que no en demanar dels linatges: e mes avant non haguera ſabut ſino per cauſa que la Comteſſa ſa mare trames per mi, e quant fui dauant ella, demanam ſi tenia muller ni fill. Digui li: Senyora, per que mo demana voſtra ſenyoria? Yo us ho dire, dix la Comteſſa: ſi fill teniu, amar lo deueu, e ſi muller teniu, deueu la guardar de enuig e congoxa: car fort coſa es a la dona donor no tenir ſino un fill, e aquell poſar en tan gran perill. E ab paraules molt agraciades me dix per que hauia preſtat lo meu cauall e les armes a un fadri de tan poca edat, lo qual era orfe de pare e de mare, ſi be era alli, car la ſua anima ſtaua molt alterada, que ſi per mala ſort axi com ſon fill hauia mort aquell famos caualler, que laltre hagues mort a ſon fill, no li reſtara ſino que la terra ſobris e que la ſomis: preguam ab gran affabilitat que puix la diuina Prouidencia hauia volgut dar vida a ſon fill, que yo no volgues eſſer cauſa de la ſua mort e de la ſua deſolacio, que altre be no tenia en aqueſt mon. E yo li prometi, a fe de caualler, de ja mes fer coſa que a dan pogues venir a ſon fill, ſino per fer li tota aquella honor que a mi fos poſſible: e vaig la ſupplicar quem fes gracia dir me ſon marit ſi era mort de malaltia o en batailla. E la virtuoſa ſenyora reſpos me ab paraules afables no alçant los ulls de terra, e dix: Caualler virtuos, yo ſo viuda de marit viu, per mos peccats e per ma deſauentura: marit he tengut en lo temps de mon jouent, qui per lo mon era per ſes virtuts molt conegut, nomenat lo comte Guillem de Varoych, e Rey ſe poguera eſſer intitulat ſi hagues volgut: e puix viu ſa bona voluntat no curi de pus. Diguau me, dix lo hermita, puix tant me haueu dit de aqueix Coneſtable: qui es ſtat aquell qui ha guanyat lo premi e honor del camp? Certament, ſenyor, dix Tirant, hom no pot ben judicar una tal fahena, per ço com hi ſon venguts tan grans ſenyors, e los demes han fet armes molt honoroſes: e ſabuda coſa es, com los grans ſenyors ſeſforçen a fer armes, ans donen la honor a aquells, encara que nou faſſen del tot be, que no fan a un pobre gentilom quiu fara molt millor. Tot aço ſe pot ben fer, dix lo hermita: mas per ço com en aqueſt regne es en praƈtica que com ſe fan emperials armes, ſis complexen de fer aquelles armes e feſtes, per los reys darmes, herauts e porſauants ab trompetes e miniſtres publiquen lo qui es ſtat millor dels vençedors: e com aqueſtes ſien ſtades molt ſolemnes e emperials, que per tot lo mon ſon ſtades publicades e admeſes a la vera execucio de ultrança, voldria ſaber qui es ſtat aquell qui la gloria e honor ſobre tots ha obteſa. Tirant calla e no volgue mes parlar: ſino que ab lo cap baix e los ulls en terra ſtigue immoble. Tirant, mon fill, dix lo hermita, com nom reſponeu al que us demane? Leuas un caualler ques nomenaua Diaphebus, e dix: Senyor, paraules hi ha que no han reſpoſta, empero ſenyor, jous jur per aquell ſanƈt orde de caualleria, que yo indigne rebi lo dia de noſtra Senyora de agoſt, queus dire veritat de tot lo que ſes ſeguit del que voſtra ſenyoria demana, e aço ſens ficcio neguna. Senyor, la ſanƈtedat voſtra deu ſaber com lo millor de tots los vencedors, e qui ha guanyat lo premi del camp jutgat per lo ſenyor Rey, e per los jutges de camp, y encara per tots los reys darmes, herauts e porſauants e per tots los grans ſenyors de la creſtiandat de aquells que alli eren, qui foren teſtimonis ab ſcriptura de llur ma e ab ſagell de llurs armes ab carta rebuda per .xxv. notaris, hauent tots auƈtoritat real e plenaria licencia de rebre ſemblants aƈtes en forma publica, e cloſa per los dits notaris poſant hi caſcu ſon ſigne: la qual puch be moſtrar a la ſenyoria voſtra. O com me plauria veure aqueſt ſingular aƈte, dix lo hermita. E Tirant leuas de alli hon ſehia, que noy volgue mes aturar, e mana deſcarregar totes les aczembles en mig de la praderia, e que paraſſen les tendes, e prop de la font poſaſſen les taules e que adobaſſen de ſopar. E Diaphebus ſe feu donar una botgeta en que portaua la carta, e començaren a legir, la qual era del tenor ſeguent.