Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 51

De Viquitexts
Sou a «Capítol 51»
Tirant lo Blanch (vol. I)
Joanot Martorell
(1905)
CAPITOL LI.
Com Diaphebus legi al hermita la carta que lo rey de Anglaterra hauia feta a Tirant, donantlo per millor caualler de tots.


N
Os Enrich per la diuina gracia rey de Anglaterra, e ſenyor de la gran Bretanya, e encara del principat de Gales, e de Cornualla, e Dirlanda, ganfanoner major de la Sgleſia ſanƈta, e del ſanƈt Pare de Roma: Notificam a tots aquells qui en plaer e grat los vendra, e a tots generalment, a Emperadors, Reys, Duchs, Comtes, Marqueſos, Princeps, Nobles, Cauallers e Gentils homens, com per mi ſien ſtades celebrades feſtes a honor, lahor e gloria de noſtre ſenyor Deu, e de la ſacratiſſima Mare, e a honor dels cauallers qui en aqueſt honrat pas darmes ſon venguts per fer armes a tota ultrança. E per quant neceſſariament la honor ha eſſer dada a aquell o aquells qui millor ho hauran fef en aqueſt honrat pas, e ſon ſtats tots temps vencedors ſens neguna volta eſſer ſtats vençuts, e ſens reprotxe negu: Ordenam, manam e ſentenciam dar la mundana gloria, honor e fama al egregi e virtuos caualler, de noſtra ma fet, Tirant lo Blanch, e volem que ſia per tots los quatre cantons de les liçes publicat per lo millor dels cauallers, per los reys darmes, herauts e porſauants, ab trompetes e miniſtres, ab conſentiment meu e dels jutges del camp repreſentant la mia perſona. Encara manam ſia pujat ſobre un gran cauall tot blanch, e tots los qui ſeran açi, homens com dones, vagen ab mi tots a peu, e ſia feta proceſſo general, e Tirant vaja dins lo pali fins a la ſgleſia del glorios caualler mon ſenyor ſanƈt Jordi, e alli ſia dita miſſa cantada ab ſolemne ſermo de les caualleries de Tirant lo Blanch que ha fetes. Apres manam e ordenam, exint de la ſgleſia de ſanƈt Jordi anem per totes les liçes, e Tirant prengua la poſſeſſio de aquelles, e per los reys darmes li ſien dades totes les claus de les dites liçes en ſenyal de viƈtoria. Encara manam, ſien celebrades feſtes que duren .xv. dies en lahor e gloria de aquell virtuos ja de ſus nomenat. E per que tothom conegua la real veritat, de aqueſts afers, hauem ſignada la preſent carta ab tinta vermella, e ſagellada ab noſtre ſagell patent, dada en la noſtra ciutat de Londres a .xiv. de juliol del any de la natiuitat de noſtre Senyor &c. Rex Enricus. Sig ne de tots los jutges del camp. Sig ne de tots los reys darmes herauts e porſauants. Sig ne de tots los magnats e grans ſenyors qui alli eren. Molt me plauria ſaber de les ſues caualleries, dix lermita, car molt me par home de be: ell ſes leuat de açi per no dir ni hoir les ſues lahors, conech verdaderament ell eſſer digne de eſſer caualler: per que us prech me digau los ſeus aƈtes quins ſon ſtats? Senyor, dix Diaphebus, no volria que la ſenyoria voſtra hagues a penſar negun contrari de mi, per ço com ſom de una terra e de una voluntat: mas ab tota veritat recitare a la ſanƈtedat voſtra axi comſes ſeguit. Lo primer a qui lo Rey dona lorde de caualleria fon a Tirant lo Blanch, e lo primer que feu armes fon ell: aquell dia, ſenyor, ell ajuſta tot lo ſeu ſtat de gentils homens e de donzelles, e anarem al cadafal lla hon lo Rey hauia ordenat de fer los cauallers, e trobam les portes tancades, e tocam a la porta grans colps: apres paſſat bon ſpay los reys darmes ſe feren ſobre la porta, dalt del cadafal, e digueren que es lo que voleu? Digueren les donzelles: Gentilom tenim qui vol rebre lorde de caualleria, e demana caualleria, puix es digne e merexedor de rebrer la. Preſtament obriren les portes, e tots los qui pujar volgueren, pujaren alt. Com foren en mig de una gran ſala feren ſeure lo gentilom en una cadira tota dargent, que era cuberta de canemas vert, e alli examinaren lo ſi era per a rebre lorde de caualleria, ni de ſes coſtumes: e ſi era coix, o afollat de algu de ſos membres, per que no fos diſpoſt per entrar en batalla: e trobant lo com eſſer deuia, rebuda informacio de teſtimonis dignes de fe, venia lo Arquebiſbe de Anglaterra reueſtit com a diaca, ab lo miſſal obert en les mans, e venia dauant lo gentilom, e aqui preſent lo Rey, e tots los altres que alli eren, daya li ſemblants paraules.