Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 52

CAPITOL LII.

Lo jurament que lo rey de Anglaterra feya fer als gentils homens apres que eren examinats, ans quels donas lorde de caualleria.

V

Os gentilom qui rebeu lorde de caualleria, jurau a Deu e als ſants quatre Euangelis de no venir en neguna manera contra lo molt alt e molt excellent rey de Anglaterra, ſi ja no era ab voſtre ſenyor natural, tornant li lo collar de la diuiſa que lo dit ſenyor acoſtuma de donar a tots aquells a qui fa cauallers? en tals cars podeu fer guerra contra ell ſens que nous porien reprochar los bons cauallers, altrament caurieu en cars molt leig e de mala fama, e ſi ereu preſoner en la guerra, de tot cert ſerieu en perill de mort. Mes jurau per lo ſagrament que fet haueu, que de tot lo poder voſtre mantindreu e defenſareu a dones e donzelles, viudes, orfens, deſemparades, e encara caſades ſi ſocors vos demanen, e de tot voſtre poder poſareu la perſona e entrareu en camp a tota ultrança, ſi bon dret tenen aquella o aquelles qui ſocors vos demanaran? Fet lo jurament, dos grans ſenyors, los majors qui alli eren, lo prengueren per los braços e portaren lo dauant lo Rey, e lo Rey li poſa la ſpaſa ſobre lo cap, e dix: Deu te faça bon caualler e mon ſenyor ſanƈt Jordi, e beſal en la boca. Apres vengueren .vij. donzelles veſtides de blanch, ſignificant los .vij. goigs de la Verge Maria, e cenyiren li la ſpaſa. Apres vengueren .iv. cauallers los majors en dignitat que allis trobaren, e calçaren li los ſperons, ſignificant los .iv. euangelistes. Apres vench la Reyna e pres lo de un braç e una duqueſſa del altre, e axil portaren fins a un bell ſtrado e poſaren lo en la cadira real. Apres lo Rey ſe aſſegue a la una part e la Reyna a laltra, e totes les donzelles e los cauallers baix en torn dell: apres portaren la collacio molt abundoſament: e aqueſt orde, ſenyor, han ſeruat a tots los quis ſon fets cauallers. Digau me, ſi plaſent vos ſera, dix lermita, lo principi e la fi de les armes que Tirant a fetes? Senyor, la veſpra del dia aſignat de fer les armes, Tirant caualca ab tots los del ſeu ſtat, en la forma ſegons de ſus es dit, e ana hon ſtauen los .xxvj. cauallers: com foren a la porta dona un ſcrit que deya que qualſeuolgues caualler que volgues fer armes ab ell, hauien a correr tant e tant longuament fins que .xx. colps de puntes ſangrentes ixques del hu o del altre, ab ferros ſmolats, o qual ſe vulla dells ſe hagues a dar per vençut. E preſtament fon admeſa la ſua demanda, e tornam al noſtre aleujament. Lendema totes les donzelles lo prengueren, e ab molta honor lo portaren fins a la porta de la liça tot armat, liurant lo als fels que mort o viu lols hagueſſen a reſtituir. E los fels lo reberen ab aquella conuinença, e ab molta donor que li feren. Lo Rey e la Reyna ja eren en los cadafals, e Tirant entra tot armat en blanch ſino lo cap, e en la ma portaua un ventall, que a la una part era pintat lo crucifici de Jeſu Criſt, e en laltra part era pintada la imatge de la Verge ſenyora noſtra: com Tirant fon en mig del camp feu gran reuerencia al Rey e a la Reyna: e ana a tots los .iv. cantons de la liça, e ab lo ventall ſenya caſcun canto: fet aço deualla del cauall, e los fels poſaren lo dins un petit papallo qui ſtaua poſat en lo canto de la liça: alli portaren li viandes e confits perque pogues refreſcar ſi meſter ho hauia: e tornas adobar les armes, e puja a cauall, e troba ja lo mantenidor del camp al cap de la liça, e Tirant poſas al altre cap del camp. Com tota la gent fon aſſoſſeguada, lo Rey mana als fels quels lexaſſen anar: preſtament feriren dels ſperons ab les lances en los reſts, e encontraren ſe tan ferament ques romperen les lançes en peçes: apres feren moltes carreres, e feren ſe de molts ſingulars encontres. La .xx. carrera, lo mantenidor encontra a Tirant en mig de la bauera del bacinet, e paſſalay tota doblada e alt en lo reuol del peto de les plates, e nafral un poch en lo coll: e ſi la lança nos fos rompuda, lo noſtre caualler era mort: e lo cauall y ell caygueren en terra. Preſtament ſe leua Tirant e feu ſe dar un altre cauall millor que no era laltre, e pregua als jutges del camp que li donaſſen licencia de pendre altra lança, e los jutges digueren que caſcu prengues les lançes a ſa voluntat. Tirant ſe feu donar una molt groſſa lança, e laltre feu per lo ſemblant, e corregue lo hu enuers laltre ab molt gran furia, e Tirant lencontra un poch dauall lo reſt. Lencontre fon tan poderos, e la lança nos volgue rompre, quel paſſa de laltra part e caygue mort en terra. Les donzelles preſtament foren a la porta del camp, e demanaren als fels quels fos reſtituhit lo lur caualler. Los fels los feren obrir les portes, e les donzelles prengueren lo cauall de Tirant per les regnes, e ab molt gran honor lo ſen portaren al ſeu aleujament, deſarmaren lo e miraren li la nafra que tenia al coll, e feren venir los cirurgians quil curaſſen: e Tirant fon molt ben ſeruit de les donzelles, per ço com ſtauen molt contentes que lo primer caualler qui hauia fet armes per donzella era ſtat vencedor. Lo Rey ab tots los grans ſenyors que alli eren entraren dins lo palench hon jahia lo caualler mort, e ab molt gran proceſſo e honor lo portaren en la ſgleſia de ſanƈt Jordi, hon hauia fet una ſingular capella per aquells qui en les armes ſerien morts, e en aqueſta capella noy podia eſſer ſoterrat negu qui caualler no fos: e ſi era gentilom portauan lo a la ſgleſia major hon hauia altres capelles hon los poſauen. Senyor, com Tirant fon ben guarit, torna ajuſtar tot lo ſeu ſtat, ſegons que laltra volta hauia fet, e anam hom eren los .xxv. cauallers, e donals un ſcrit com volia combatre un caualler a peu a tota ultrança, e admeteren li ſa demanda, e entra dins la liça armat axi com ſe pertanyia, ab gran ſforç que en ſi moſtraua, ab atxa, ſpaſa e dagua. Com foren dins los papallons, caſcu en lo ſeu, adobaren ſe les coſes neceſſaries: exit de fora, los fels los partiren lo ſol, per que no donas mes a la hu que a laltre en la cara. Quant lo Rey fon apleguat ab los altres ſtats, e paſſaren per lo camp per pujar als cadafals, los cauallers caſcu ſtaua armat a la porta del papallo ab les atxes en les mans: com veren lo Rey, caſcu fica lo genoll en terra fent gran reuerencia al Rey e a la Reyna, que moſtrauen be que eren cauallers de gran valor: e totes les donzelles ſe agenollaren en terra e preguaren a noſtre Senyor que donas viƈtoria al ſeu caualler. Com les gents foren aſſoſſeguades, e los papallons trets fora del camp, les trompetes ſonaren e los herauts digueren ab alta veu no fos home ni dona goſas parlar, ſenyalar, toſſir ne fer ſe ſenyal negu ſots pena de la vida: com la crida fon feta, dels .viij. cauallers fels los .iv. prengueren lo hu e los altres .iv. laltre, e poſaren los en mig del camp en la .iij. ralla: e de aqui partiren lo hu enuers laltre, e feren armes los dos molt valentment, ſens que nos conexia qual tenia milloria: la batalla dura molt, e per lo gran treball que paſſaua lo mantenidor del camp, mancaua li lo ale: a la fi ſtaua en tal punt que no podia tenir latxa, e en ſon continent moſtraua que amara mes pau que guerra. Conexent Tirant en quin punt ſon contrari ſtaua, pres latxa ab dues mans, e ab lo martell li dona tal colp en lo bacinet, que tot lo torba: e veu que ab gran treball ſe podia tenir de peus. Tirant ſe acoſta a ell e dona li una gran empenta quel feu caure en terra: com lo veu tan mal adobat, leua li lo bacinet del cap, tallant li ab la dagua les tiretes ab que ſtaua liguat: e dix li las ſeguents paraules.