Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 56

CAPITOL LVI.

Lo conſell que Hieruſalem rey darmes dona a Tirant lo Blanch.

O

Caualler, joue virtuos e de bona ventura, amat de totes gents, lo conſell que la merçe voſtra a mi demana, yol vos dare, e yol ſaluare dauant la mageſtat del ſenyor Rey e los jutges del camp: vos, Tirant lo Blanch, podeu be combatre aqueſt caualler ſens reprotxe negu, ne blaſme negu de Rey, jutges ne de cauallers, per quant ell es requeridor e vos defenedor, ell es principiador del mal, e vos toſtemps ſereu excuſat. Yo prench tot lo carrech ſobre mi: ſi negu vol dir res de vos, jo us ſaluare la voſtra honor dauant tots los bons cauallers: ſabeu quant ſeria lo dan e culpa voſtra? ſi vos foſſeu ſtat requeridor: puix lo ſenyor Rey qui us ha dat primer que a negu lorde de caualleria, e mudar pratiques e leys en ſa cort, no poſeu dupte negu, vos cahieu en cars de blaſme entre los bons cauallers: e per ço feu com a bon caualler e moſtrau toſtemps a les gents animo ſforçat de caualler, e ſi ſcriptura de la mia ma vos volreu, yo la us dare del conſell que us he dat: anau preſtament a la batalla e no us faça temor la mort. Molt ſtich aconſolat de be a fer, dix Tirant, del conſell que dat maueu, per ço com me dieu que no puch eſſer repres per lo ſenyor Rey, dels jutges, ni dels cauallers: ara vull vos molt preguar, Hieruſalem, per lo offici que teniu, de eſſer jutge de noſtra batalla del ſenyor de les Viles ermes e de mi, e tot paſſe per la voſtra ma, per ço que façau ver teſtimoni de tot lo que paſſara entre ell e mi a tots los qui us ho demanaran. Dix Hieruſalem: Yo de concordar vos ſere molt content: empero yo no poria eſſer jutge de voſaltres ſegons requir lo offici noſtre, e dir vos he per que: car negun caualler, rey darmes, heraut o porſauant que done conſell, no pot eſſer jutge, car gentilea poria eſſer difraudada: ni mon ſenyor lo rey de Anglaterra ſi es jutge de una batalla, per eſſer ſenyor de tots, en ſon conſell no deu dir paraules fauorables de negu: e ſiu feya poria eſſer dit injuſt jutge, e tal batalla no deuria hauer loch, e poſat cas lo hu fos vençut, dauant lo Emperador ab teſtimonis dignes de fe ſe poria retraƈtar tal batalla: empero perque no perdau vos o ell lo premi de la batalla, jo us haure jutge competent, en res a vos ni a ell no ſospitos: es de noſtre offici rey darmes creat quis nomena Claros de Clarença, home molt entes en les armes. Bel conech, dich Tirant, e be ſo content que ell ho ſia, ſi al ſenyor de les Viles ermes plau, perque es bon rey darmes, e dara la honor a aquell qui la ſabra guanyar. E vull que ſiau auiſat de tot, ço es, com ell ma trames aqueſta letra per un petit patge, e ſi yo li trametia la reſpoſta per un altre ſemblant laugerament ſe poria ſaber, e la batalla no vendria a la fi que ell e yo deſijam: per que façau axi que tornem al meu aleujament, e yo dar vos he una carta blanca ſignada de ma mia, e ſagellada de les mies armes: e vos concordau la batalla a tot auantatge ſeu e dan meu. E per quant ell es requiridor e yo ſo requeſt, em dona lo deuiſar de les armes, axi com diu en ſa letra, yo de bon grat hi renuncie e li done facultat que ell bes deuiſe en aquella manera que a ell ben viſt li ſera, que no fare ſino lo que direu e ordenareu: e com mes cruels les deuiſara, vos les confermareu per part mia, e tant me ſera major gloria. Tirant ſen torna ab lo rey darmes al ſeu aleujament, e feu de continent la carta blanca, ço es ſignada de ſa ma e ſagellada ab les ſues armes, e dona la Hieruſalem, rey darmes: e dona li una roba deſtat que era de brocat e forrada de marts gebelins, e pregal que la prengues, e que la portas per la amor ſua. Lo rey darmes ſe parti per dar compliment a la batalla, e cerqua tots los ſtats del Rey e de la Reyna, e com veu que nol podia trobar entra dins la ciutat e trobal dins un moneſtir de frares ques confeſſaua: com hague confeſſat, Hieruſalem lo aparta, e dix li que anaſſen a parlar fora de la ſgleſia, car en tals lochs no es donat parlar de coſes criminals. Preſtament ixqueren de la ſgleſia e de loch ſagrat, e Hieruſalem feu principi a tal parlar: Senyor de les Viles ermes, yo per mon offici ſeria molt aconſolat que pogues poſar pau e bona confederacio entre vos e Tirant lo Blanch: e ſi concordar nous voleu, veus aſſi la voſtra letra, e la reſpoſta de aquella en paper blanch ſagellat ab ſagell de ſes armes e ſignat de la ſua ma: requirint me per mon offici yo vingues a vos per concordar la batailla, donant me tot ſon poder en aqueſta forma: que de les armes axi offenſiues com defenſiues, a peu o a cauall, ſegons la voſtra letra conte pus largament, diu e vol, no perjudicant res de ſon dret com a defenedor, vos dona poder e facultat que deuiſeu les armes en la manera que plaſent vos ſia, ab que ſien eguals e ſens falſa maeſtria, e la batalla ſia eſta nit, ſi eſſer pora. Molt ſo content, dix lo ſenyor de les Viles ermes, de la gentil pratiqua de Tirant, nos deu ſperar altra coſa dell ſino tota virtut: yo accepte lo poder per vos a mi donat per part ſua, que deuiſe les armes e la batailla, e ſera en la ſeguent forma.