Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 64

CAPITOL LXIV.

De les paraules que contenia lo albara del quart caualler.

L

O caualler qui tocara lo ſcut de Menys valer ha de fer les armes a peu, ab .iiij. baſtons, ço es a ſaber, lança, dagua, ſpaſa e atxa de dues mans: la lança qui la volra portar emplomada ho pugua ben fer, e ſi millor li parra ſpaſa de git que ſia ſa voluntat de portar la, e ſe hagen a combatre tant e tant longuament fins que lo hu dels dos reſte mort o vençut: e ſi lo vençut reſta ſa e ſens leſio de ſa perſona, que s' haja a poſar en poder de aquella dama quel vencedor volra, e que ella pugua fer dell a ſa voluntat. La mort ſera entre noſaltres perdonant de bon cor e de bona voluntat a tots aquells quins offendran, e demanam perdo als qui offendrem. Com lo Rey hague viſt los quatre ſcrits, e tot lo que los quatre cauallers demanauen, per ell los fon tot otorguat: mas dix que les quatre empreſes eren molt perilloſes, que aqueſts cauallers ſe procurauen la mort. Complit tot lo de ſus dit feren reuerencia al Rey e a la Reyna, pujaren a cauall e tornaren ſe en ſes tendes. Lo Rey dix a un rey darmes que anas als .iiij. cauallers, e quels digues que ell los preguaua que aquella nit vengueſſen a ſopar ab ell: e feu carreguar .xxx. adzembles de vitualles, e de totes les coſes neceſſaries per a la humanal vida, e ab lo rey darmes los ho trames. Com los .iiij. cauallers veren la bona voluntat del Rey, regraciarenloy molt, e per ſcrit li reſpongueren, que al preſent no acceptarien donacio de perſona del mon, nes darien a conexer fins hagueſſen complides ſes armes, e aço no fehien per deſalt de ſa alteſa, ſino per quant ho tenien en vot, e que lin feyen infinides gracies, e no volgueren res pendre. Al Rey deſplague molt com veu tornar les adzembles carreguades, e de la reſpoſta que hauien feta. Apres, ſenyor, los .iiij. cauallers aquella nit feren molt ricament emparamentar la gabia de la nau, e entorn de la gabia poſaren los quatre ſcuts, ab un ſcrit qui dehia: Qualſevulla caualler o cauallers qui vendran per tocar aqueſts ſcuts, hajen a portar un ſcut ab les armes pintades de aquell caualler qui volra fer les armes, e aquell ſcut no pugua portar ſino dona o donzella, o rey darmes, heraut o porſauant, e ab aquell ſcut hajen a tocar en lo ſcut de la gabia ſegons les armes que volra fer, e lexar aquell ſcut al coſtat del altre. Lendema hi anaren molta gent per veure lo gran ſtat e magnificencia que tenien, e a tots quants hi anauen dauen a menjar molt copioſament a la real. E los llurs compradors res que compraſſen no pagauen ſino ab moneda dor, e ſi res hi reſtaua ho lexauen que nou volien: que no volien que tocaſſen moneda blanca. Lo dia ſeguent de mati anaren al aleujament del Rey per hoir miſſa ab ell, e vengueren deuiſats en altra manera, ço es, ab robes de brocat carmeſi forrades de erminis largues fins en terra, ab papafigos daltra color molt ben brodats de groſſes perles, ab capells fets a modo de Turquia, ab cints dor macis, ab paternoſters de calçedonies que caſcu portaua en les mans molt groſſos e molt bells: e venien a peu ab los .iiij. leons quels fehien companyia, e caſcun leo portaua en la boca unes hores molt ben guarnides, e ſtigueren en una gran ſala per bon ſpay ſperant lo Rey quant exiria de la cambra. Com lo Rey los veu fon molt content de la llur venguda: e la Reyna ixque, e lo Rey li dix que prengues los dos cauallers, que ell ne pendria los altres dos, car ell conexia que eren ſenyors de molta auƈtoritat e ſtima. Lo Rey pres los dos per les mans, e la Reyna los altres dos, e lo Rey e la Reyna anauen en mig, e los de la Reyna la prengueren del braç, e axi anaren tots fins a la ſgleſia, e ans que comenſaſſen la miſſa lo Rey los dix: Yo no ſe les honors queus pugua fer per no ſaber voſaltres qui ſou, e molt me plauria, puix nous voleu dar a conexer a mi: que placia a caſcu de voſaltres pendre lo loch ſegons lo ſtat en que noſtre ſenyor Deu vos ha poſats, ſi ſou Reys prengueuſen lo loch que Reys ſon merexedors, e ſi ſou Duchs per lo ſemblant, o de qualſevulla altre eſtament fer vos hi ha la mes honor que yo poria. Y ells ab lo cap baix, regraciant al Rey la honor e profertes quels fehia, no volgueren res dir de paraula ni per ſcrit: ab tot aço lo Rey mana quels feſſen ſeure los primers de tots prop de laltar, los leons alli prop dells, e prengueren les hores de les boques als leons e digueren ſes hores: e com la miſſa fon dita tornaren les hore als leons, e poſaren ſe en companyia del Rey e de la Reyna. Com foren dins la Roca ſtauen mirant aquella magnificencia dels ſtats, e abillaments que dins la Roca eren, e prengueren molt gran plaer en veure aquelles dones dargent com lançauen aygua e vi per les mamelles e per la natura, e ſtauen molt admirats, dient ab ſenyals e per ſcrit que aço era fet ab lo major orde e ſubtil enuentiua que james ells hagueſſen viſt: e per molt que lo Rey los preguas no volgueren reſtar per dinarſe ab ell, e prengueren comiat e tornarenſe a llur aleujament. Ara deu ſaber la ſenyoria voſtra, que com los quatre cauallers hagueren acabat de donar los quatre ſcrits, lo primer dia que ells vingueren, de continent que ells ſe foren partits dauant lo Rey, Tirant ſecretament, que negu de tota la companyia non ſenti res, ſen entra dins la ciutat e hague quatre ſcuts, e feu los pintar tots en aquella nit, caſcun ſcut de ſa color, e feu hi pintar en lo hu les armes de ſon pare, en lo ſegon feu pintar les armes de ſa mare, en lo tercer ſcut feu pintar les armes de ſon aui, y en lo quart feu pintar les armes de ſa auia. E en aqueſt ſpay que los ſcuts ſe pintauen, veren molts cauallers ajuſtant ſe de quatre en quatre per voler lo combatre. Açi ni hauia de França, de Italia, de Arago, de Caſtella, de Portogal e de Nauarra, en los quals hi hauia de molt bons cauallers ſperimentats en armes quels volien deliurar, e molts ho poſauen per obra. E lo duch de Clarença, e lo princep de Gales, e lo duch Datçetera, e lo duch de Betafort, aqueſts quatre hauien feta concordia de voler los combatre. E de la noſtra companyia que nom vull oblidar, preguam a Tirant, puix ell hauia fetes armes hi era deſliurat dels perills de la mort, trias a quatre de noſaltres dels mes diſpoſts de tota la compania, per ço com tots erem en deute de parenteſch e major en amiſtat: y ell reſpos que era molt content, e feu lo contrari. Com los ſcuts foren acabats de pintar, Tirant ajuſta totes les donzelles e les mes galanes e de major dignitat, e dona a caſcuna un ſcut: e ajuſta leſtat dels cauallers, e ab moltes trompetes e minſtres paſſam dauant lo ſtat del Rey. Com lo Rey veu los quatre ſcuts demana de qui eren, e dix un heraut: Senyor, de Tirant lo Blanch e de ſa companyia. Com Tirant veu lo Rey deſcaualca e puja hon lo Rey e la Reyna eren, e ſuplical fos plaſent a la mageſtat ſua dar li licencia que ab tot aquel ſtat pogues anar a tocar los ſcuts, per deliurar aquells cauallers de la fort empreſa que portauen. Lo Rey fon molt content per dues coſes, la primera perque Tirant e los de ſa companyia eren valents homens, la ſegona perque tan preſtament hauien en la cort trobat cauallers quils hauien deliurats. E Tirant fon tan cuytat, per dupte que altres no ſi cuytaſſen, a tocar los ſcuts, que ſcaſſament hague temps de fer pintar quatre banderes grans que portaua, e quatre cotes darmes per a dos reys darmes, un heraut e un porſauant: e ab tot aquell triumfo anam fins a les tendes dels cauallers. Com ells ſentiren les trompetes e venir tanta gent ſtigueren molt admirats com tant preſt hauien trobat lo que cercauen, car no era paſſat ſino un dia natural del dia que eren arribats. Los quatre cauallers ixqueren de la tenda molt ben abillats, empero tots temps portauen los papafigos per no eſſer coneguts, e feren abaxar un poch la gabia, perque les donzelles pogueſſen tocar. La primera de totes que toca fon la bella Agnes, e toca en lo ſcut de Amor, ſi be li eren mes prop los altres ſcuts: empero ella ana legint les letres e no volgue tocar ſino Amor. Dona Guiumar, filla del comte de Flandes, no volgue tocar ſino lo ſcut de Valor. Caſſandra, filla del duch de Prohença, no volgue tocar ſino lo ſcut de Menys valer. La Bella ſens par, filla del duch Danjou, fon contenta de tocar en lo ſcut de Honor. Com totes hagueren tocat, penja caſcuna lo ſcut que portaua al coſtat de aquell ſcut que hauia tocat, e axi ſtauen tots per orde, que lo caualler qui vences ſen hauia aportar lo ſeu e lo del altre, car axi era ordenat. Com tots los quatre ſcuts foren penjats, los quatre cauallers deſcaualcaren les quatre galants dames qui los ſcuts hauien portat, e caſcu pres la ſua del braç, e tots deſcaualcam, e portaren nos dins la tenda hon eren los lits. E dix lo hu dels cauallers a la bella Agnes, per ſcrit: Per ma fe, Madama, ſi vos en camiſa ſtaueu gitada en aqueſt lit, e les altres per ſemblant, tota una nit diuern, yo poria ben dir quen tot lo mon nos trobarien quatre lits mes ſingulars. A voſaltres, cauallers, no fretura la companyia noſtra, dix la bella Agnes, car yo veig alli quatre gentils dames qui en la nit vos tenen companyia, per que nous cal mes deſijar. Del bo tria hom lo millor, dix lo caualler. E preſtament fon aqui la collacio molt gran e abundoſa de moltes maneres de confits. E al partir que fem, lo caualler dona a la bella Agnes unes hores molt ſingulars e de rich guarniment. Laltre caualler dona a dona Guiumar un braçalet, la meytat dor e mig dacer, ab molts diamants e altres pedres fines. Laltre caualler dona a Caſſandra una ſerp tota dor ques mordia en la coha, molt rica de pedres precioſes, e los ulls tenia de dos groſſos robins. La Bella ſens par tenia los cabells molt roſſos e molt larchs, e donali laltre caualler, una pinta tota dor, no de menys ſtima que les altres joyes: e als reys darmes, herauts e porſauants, e trompetes e miniſtres mil dobles a caſcu. E james volgueren lexar les donzelles fins que foren al ſtat de la Reyna, qui era en aquell cars ab lo Rey: e lo Rey rebels ab molta donor e affabilitat. E eſtant dauant lo Rey, los quatre cauallers ſupplicaren ab un ſcrit al Rey e als jutges del camp, que prop de les llurs tendes pogueſſen fer una liça noua, per quant la que ells tenien ja feta tants homens hi eren morts, que no era ſino ſepultura de cauallers: e lo Rey ab los jutges foren molt contents que fos feta. Rebuda la reſpoſta prengueren licencia del Rey e tornaren ſen, e ordenaren de continent de fer la liça. E caſcun dia, ſenyor, ſe mudauen de veſtidures de gran ſtima e de noua manera. E puch ben dir a la ſenyoria voſtra, que molts grans ſenyors ſon ſtats mal contents de Tirant per empendre der fer aqueſtes armes, per ço com ells les volien fer. Apres que la liça fon feta, e los cauallers hagueren repoſat, poſaren un ſcrit a la porta de la Roca, qui dehia, que lo caualler que hauia tocat lo ſcut de Amor haja de eſſer en lo camp en lo tercer dia: e Tirant dies hauia que ſtaua en orde ſperant quant lo demanarien. Vengut lo dia aſignat, Tirant ajuſta tote les ſues donzelles, ab tot lo ſtat dels cauallers, e anahi ab totes les acoſtumades gales: e lo Rey e la Reyna eren ja en lo camp alt en los cadafals. Com Tirant aplegua, troba un caualler al cap de la tela, e rebut Tirant per los fels tancaren la porta de la liça, e poſaren lo al altre cap de la tela. Com la trompeta ſona los cauallers feriren los caualls dels ſperons, e feren moltes carreres e de molt bells encontres. Lo caualler encontra a Tirant en una carrera, e feril ſobre lo reſt, e ſquilla e no pres, e ſcorregue al guarda braç dret, e leua loy del tot, ab molt coto del gipo que la punta de la lança ſen porta: de aqueſt colp Tirant molt ſen ſmaya. Laltra carrera lo torna a encontrar alt en la xarnera del elmet, e ſi .ij. dits mes baix lagues encontrat de mil vides non tenia una: e alli hon lo encontra pres en la xarnera, e la lança nos rompe, e traguel de la ſella e caygue en terra, e Tirant torna a cauall lo mes preſt que pogue. Eſta en veritat que Tirant hauia fet dos encontres en lo guarda braç ſquerre, e hauial un poch deſmarxat alli hon venien quaſi los mes encontres. E a laltre carrera que feren, Tirant lo torna a encontrar en aquell guarda braç, e rompe lo cuyro per hon paſſen les tiretes, e tenia lo guarda braç liguat de part de dins ab una corda de ſeda tan groſſa com lo dit, e les tiretes nos pogueren rompre, perque eren de cor de canem cruu: e lo guardabraç li fora del tot caygut ſi no per lo cordo de ſeda, e daltra part li daua gran empediment, perque dalt era deſfet que poch util li fehia: e axi feren moltes carreres, que al hu fallia lo guardabraç dret e al altre lo ſquerre. La fortuna fon fauorable a Tirant que encontra al caualler, e pres lo un poch alt, e com les lançes eren groſſes leua li lo braç, que li caygue ſobre lo coll del cauall que valer no ſen podia, perque los oſſos eren romputs. E lo miſerable de caualler encara volia que li liguaſſen lo braç per fer armes: e lo ſperit li falli, que no pogue mes per la molta ſanch que perdia: e tot ſeſpaſma, e torna tot ert en la ſella, que nol pogueren deſcaualcar ſino ab la ſella enſemps. Tirant ſen torna, armat axi com ſtaua, ſens leuarſe lo elmet del cap: e preſtament laltre caualler dona un ſcrit al Rey que en aquella hora matexa volia combatre: e los jutges del camp digueren que no romprien per res les ordinacions del camp, com aquell dia no ſi podien fer dos morts, ni en tota la ſetmana, que en camp hagueſſen entrar ſino los dies que eren elets per fer armes en liça a tota ultrança: e ſi aço nols venia be, que tenien libertat de anarſen tota hora que a ells plaſent los fos. Ara quens han mort un caualler noſtre frare darmes, dien quens ne anem? o tots hi morrem o tots venjarem la mort de aqueſt, digueren los .iij. cauallers. Lo Rey feu fer molta de honor a la ſepultura del mort caualler, axi com fehien a tots los altres. Com lo portauen a ſoterrar los tres cauallers ſe veſtiren de vermell ab robes de grana, e tot quant portauen era vermell ſignificant venjança, e ſens plorar ni fer negun ſenyal de triſtor.