Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 65
Aparença
CAPITOL LXV.
Com Tirant entra en lo camp ab los tres cauallers, lo hu apres laltre, e de tots fon vencedor.
V
Enint lo dia que era aſignat per fer la batailla, Tirant ſe arma tant ſecretament com pogue: y en aqueſt fet no penſe la ſenyoria voſtra, que tots los de la noſtra companyia hi ſabeſſem ſino tres de noſaltres, parents de Tirant, e un ſeruidor ſeu amich. Tirant feu portar les banderes e ſobreueſtes per a ell e per als reys darmes e erauts de les armes de ſon aui, car les primeres foren de la auia, e ben armat puja ſobre ſon cauall emparamentat. Aqueſt caualler qui es açi reſta tancat dins una cambra, perque Tirant lon pregua molt, e tots ſe penſauen que fos ell. Tirant ana acompanyat en la manera acoſtumada com de ſus es dit, e com fon dins la liça ja troba un caualler del ſcut de Honor, e hauien a correr ſens tela, e ab arnes ſens guarda neguna: pochs encontre feu lo hu ni laltre, que no romperen ſino cinch lançes. La onzena carrera Tirant llança la ſua lança e demana que lin donaſſen una mes groſſa, e ab aquella encontral tant fort, que la lança no volgue hauer pietat de negu, e paſſal de laltra part que la lança nos rompe: e al paſſar que Tirant feu ab la lança en lo reſt, al voltar quel cauall feu, la lança ſe volta al reves e feu li molt gran dan, que li obri molt mes la nafra que no haguera fet ſi la lança ſe fos rompuda. Empero axi hauia de eſſer, que lo pobre de caualler caygue en terra, e ab la baſca de la mort fortment cridaua. Tirant deſcaualca preſtament, tira la ſpaſa e poſas prop dell, que ſis volgues leuar quel feris ab la ſpaſa, quel matas, ol fes deſdir o dar per vençut, ſegons es pratica en les armes a tota ultrança: e Tirant li demana ſi volia fer mes armes, e laltre era mes mort que viu. Dos jutges del camp deuallaren del cadafal, e digueren a Tirant que ell ſen podia ben anar ſens perjuhi negu ſeu. E Tirant axi armat com ſtaua torna a pujar a cauall e tornaſen al ſeu aleujament, que negu no pogue conexer que fos ell, ans tots los de la companyia, e los de la caſa del Rey, penſauen que aqueſt fos lo qui era ſtat aſignat en lo altre dia per fer la batalla. Lo dia aſignat per al terç caualler del ſcut de Valor, fon en lo camp, e lo Rey e la Reyna. Tirant entra per lo camp per lo orde acoſtumat, e com la trompeta toca, los jutges manaren quels dexaſſen anar, e ells ab animo ſforçat de cauallers, ana lo hu deuers laltre ab les ſpaſes en les mans que ſemblauen dos leons, e les petites atxes portauen en la anella del arço de la ſella. Combateren ſe primer ab les ſpaſes molt ferament, quels fehia molt bell veure: es veritat que Tirant tenia lo cauall molt pus lauger que laltre, e moſtrauas molt millor a parer de les gents: acoſtaren ſe molt prop lo hu del altre, e Tirant li tira una eſtocada ab la ſpaſa dejus lo braç que li feu una gran nafra. Com Tirant veu que perdia molta ſanch, mes preſtament la ſpaſa en la ma de la regne, e trague la atxa, e començal a ſoptar de colps molt fers, e com lo caualler veu que mal ſe pintaua lo joch, volgue fer axi com hauia fet laltre, volgue tornar en la bahina la ſpaſa e no podia, que un home armat prou te a fer de poder eſtojar la ſpaſa. E en aqueſt ſpay que ell ſtaua torbat de ſtojar la ſpaſa, Tirant li donaua tan deſmeſurats colps quel fehia ſtar molt mes torbat. Lo caualler ſe hague a poſar la ſpaſa dejus lo braç, e volgue pendre latxa, e Tirant lo tingue tan aprop e ſoptaual tant de mortals colps que no podia pendre la atxa, e tant com prenia del auanbraç o del guardabraç tant lin leuaua: car verdaderament, ſenyor, la pus mala arma es de totes una per una. Tirant li dona tres o quatre colps ſobre lo cap quel torba tant que james pogue traure la acha del arço de la ſella, e tenia la ſpaſa de ſots lo braç per no perdrela, e no podia voltar lo cauall. Ell moſtraua que era mal deſtre en les armes, e tals com aqueſts moren enuergonyits, perque no ſaben la pratica, ni lo eſtil de les armes, e a parer del Rey e de tots los altres ſens fer defençio neguna mori molt deſauenturadament e no com a caualler. E tants colps li dona Tirant ſobre lo braç, quel tenia lançat ſobre lo coll del cauall que nol podia alçar: e lo darrer colp que li dona fon ſobre lo cap, que tota la celada li enclota dins lo cap, que lo ſeruell li feu exir per los ulls e per les orelles, e caygue mort del cauall. E Tirant ab voluntat dels jutges del camp e dels fels obriren li la porta del camp, e les donzelles qui ja ſperauen per rebrel, perque hauian viſt mort laltre caualler, ab molta alegria lo reberen e ab molta honor lo acompanyaren fins al ſeu aleujament. Empero Tirant nos volgue deſarmar lo cap per no eſſer conegut, e abillas molt be, e tan ſecretament com pogue ſe meſcla ab los altres cauallers. Be fon mala ſort, dix lo hermita, de morir axi tres cauallers: vejam lo quart quina fi feu? Senyor, la ſenyoria voſtra deu ſaber, que aqueſta batalla ſe hauia de fer a peu, e lo dia aſignat ells entraren los dos en la liça, preſent lo Rey e la Reyna, los jutges del camp, e tots los grans ſenyors que en la cort eren, e combateren ſe molt ferament, e vengueren ſe abraçar, e per força lo hu e laltre lexaren caure les atxes e tiraren les dagues, car de les ſpaſes no ſen podien ſeruir tan abraçats ſtauen, e tallarenſe les cordes de ſeda ab que los bacinets ſtauen ligats. Com, dix lo hermita, e tan poch ſap Tirant e los altres que ab ſeda haguen a liguar lo bacinet? Ab ques pot ligar millor, dix Diafebus, ſi Deu vos done longua vida en aqueſt mon e paradis en laltre? Mon fill, dix lo hermita, en lo temps de mon jouent, no que yo haja acoſtumat de portar ni de fer armes, mas ſtigui alguns dies ab un caualler qui ſabia molt en les armes, e viu lo combatre en liça a tota ultrança, e ell fora mort daquella volta ſino fos ſtat lo cordo de ſeda que portaua. E ara vos dire, mon fill, com ſe deu fer: preneu fil de ferre de aquell que poſen en les lanties ques doblegua a totes parts, e cobriulo tot de seda a manera de cordo, e per fort quel ligueu toſtemps preſta es doblegua en aquella part quel volreu, e ſil volen tallar no poden, car la ſeda porien tallar mas no lo ferro: e aqueſt es bon ſecret en les armes. Ara vejam la fi de la batalla ſius plaura. Senyor, dire a la ſenyoria voſtra, que ſtant ells axi abraçats e los cordons dels bacinets tallats donaren ſe molts colps lo hu al altre, e los dos caygueren en terra e leuaren ſe com a valents cauallers, e tant preſt com foren de peus tornaren les dagues en les bahines e tiraren les ſpaſes, e tornaren a la batalla molt aſpra e cruel: que lo caualler tenia gran deſeſperacio per los tres jermans darmes que li hauien morts, e fehia molt gran ſforç. E Tirant ſe eſforçaua per no perdre lo violari, que tantes armes fehien los dos cauallers que tots los miradors neſtauen admirats, e prengueren plaer que tal batalla no vingues a fi perque negu dells no moris. E tornaren ſe altra volta abraçar, e hagueren a llançar les ſpaſes e venir a les dagues, e puch be dir, ſenyor, que negu dels .ij. cauallers no fon nafrat en lo cors, ſino en lo coll hi en lo cap, dauall lo bacinet, per ço com lo bacinet ſtaua fluix poſauen les dagues dejus la falda del bacinet e alli ſe ferien malament: apres tornaren a caure altra volta. Lo caualler portaua lo arnes de les cames de paper engrutat cubert de fulla dargent, que propiament paria arnes de cama e de cuxa, e de part de tras portaua cuyro de bou clauat ab lo peto, e anaua molt lauger que tenia molt gran auantatge: empero ab la valentia que tenien los dos ſe tornaren a leuar altra volta, e tornaren a fer armes, mas ſtauen molt empedits lo hu e laltre, que nos podien dar tants colps com hagueren fets per los bacinets que tenien deſligats quels torbaua la viſta que nos podien be veure: empero lo caualler tant ſe eſtrengue ab Tirant quel feu caure en terra, e Tirant lo tingue tan fort abraçat al caure que lague a ſeguir, e los dos caygueren en terra. E Tirant dona tan gran colp en terra del cap, que lo bacinet li ſorti tres paſſes luny, e trobas mes lauger que de primer, e per temor de morir feu ſon poder de leuar ſe ans que laltre, e fon li be meſter, que com Tirant fon de peus laltre tenia les mans e genolls en terra per leuar ſe: e Tirant qui fon mes preſt leuat, e veu laltre qui ſtaua ja per alçarſe, dona li ab les mans gran empenta e feu lo caure de laltra part, e tenial tan a prop que nol lexaua menejar, e poſali los genolls ſobre lo cors per volerli leuar lo bacinet. Lo caualler qui en terra eſtaua ſentint que Tirant li tenia los genolls en dret dels pits volta tot lo cors, e lo arnes de Tirant ab lo arnes de laltre alenegua, que Tirant nos pogue tenir e caygue a laltra part, e los dos treballaren qual primer ſe leuaria. La ſort e fortuna volgue ajudar a Tirant, e per ço com lo bacinet li era caygut trobas molt mes lauger que laltre e leuas mes preſtament, que li valgue molt. Senyor, yo tinch compaſſio de la mort de aqueſts quatre cauallers germans darmes com axi moriren, e aqueſt james ſe volgue dar per vençut, ſino que volgue morir martre darmes. E Tirant, ſenyor, ha hagut de grans ventures, perque es molt deſtre en les armes, e mes te giny que no força: e la major virtut que te es que li dura molt lo ale, que ſi combat del mati al veſpre e ſtigue toſtemps armat james ſe pert per ale. Aquexa es la principal virtut quel caualler pot hauer, dix lo hermita, qui ha de fer armes: vejam voſaltres cauallers qui ſou jouens e ſabents en lo exercici de les armes, qual ſtimarieu mes, eſſer fort e no deſtre ni ginyos, o molt deſtre e ginyos e no fort? Entre aquells cauallers que alli eren, hague de moltes opinions. Apres los dix: que volrien mes, entrar en batalla concordada egualment armats a cauall, ſpaſa ſens ſperons, o ſperons ſens ſpaſa, e que axins hagueſſen a combatre? e dich vos certament que yo he viſt fer tals batalles: e encara yon viu fer una altra dauant lo duch de Mila, e fon mes en eleƈtio de dos cauallers ques volien mal, que la batalla 's fes a cauall lo hu e laltre a peu, armats egualment ab armes defenſiues, lo de cauall portaua ſpaſa ſola ſens altres armes offenſiues, e lo de peu portaua lança ab un punyal: e qual de aqueſtes eligirieu ſi requeſts ne foſſeu? Mas ara dexem aço, dix lo hermita a Diafebus, e digau me ſi Tirant ha fet altres caualleries en aqueſt honoros pas de armes a tota ultrança. Senyor, yo us ho dire, dix Diafebus: apres que aqueſts .iiij. cauallers foren morts, vengue un caualler ques nomenaua Vilafermoſa, molt valentiſſim caualler, natural de Scocia, e un dia ſtant en la cort, en preſencia del Rey e de la Reyna, dix a Tirant les ſeguents paraules: