Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 66

CAPITOL LXVI.

Com un caualler nomenat Vilafermoſa requeri de batailla a Tirant.

C

Aualler virtuos, la voſtra inclita fama reſplandeix per tot lo mon de molta bondat e gentileſa: e yo hoint aquella, ſo vengut de la mia terra dexant lo ſeruir de mon Rey e ſenyor, aquell qui ſenyoreja la Scocia, e la cauſa de la mia venguda es per quant yo departint un dia, per mos peccats, ab una ſenyora que te la mia anima catiua, nom volgue admetre ma demanda, ni pendrem a merce, ſino que ab crueltat me dix que james me parlaria, fins a tant yo hagues combatut e vençut en camp clos a tota ultrança aquell caualler qui tanta gloria en aqueſt mon hauia ſabuda guanyar. E per ço com vos, Tirant, ſou aquell a qui ma Senyora me remet, vos requir, per lorde que haueu rebut de caualleria, quem vullau admetre la mia demanda a tota ultrança, a cauall e ab bacinet ſens careta: les altres armes vos diuiſau en la manera que ben viſt vos ſia, que puys yo he deuiſat la una part que vos deuiſeu laltra, e ço us haureu a molta gracia. No tarda reſpondre Tirant en manera de ſemblants paraules: Caualler, a mi par que voſtra demanda es mes voluntaria que de neceſſitat, e conſell vos que la lexeu per a temps de neceſſitat, car batalla a tota ultrança es fort e de mala digeſtio, e per quant yo no ſo ſa de ma perſona, que les nafres que tinch no ſon be guarides, que per voſtra bondat e gentileſa cerqueu altre caualler dels quals trobareu en aqueſta proſpera cort tants e de tanta virtut queus contentaran a tot lo voſtre deſig. Be poria eſſer lo que vos dieu, dix lo caualler, mas que puch fer que ma Senyora nos contenta ſi nom combat ab vos, e altri no vull ſino a vos? e ſi per temor de mort ſtau de no combatreus ab mi, açi dauant la mageſtat del ſenyor Rey vos offir dar vos una peça de arnes de auantatge, puix no ſia la eſpaſa. Yo per ſalut de la voſtra perſona me volia ſcuſar de no venir a batalla ab vos, dix Tirant, pero puix tant men forçau e men requeriu, no volria penſaſſen los bons cauallers que per couardia ho lexe de fer: yo ſo content ab la ajuda de la diuina Bondat de liurarvos, e accepte voſtra batailla e requeſta: e puix haueu començat de deuiſar la una part de les armes yous done libertat, jatſia a mi pertangua, que vos les deuiſeu totes a tot util voſtre. De la peça darnes quem offerieu donar, yo no la acceptaria: e par me que en lo voſtre parlar que trementina bullenta no us ha tocat. Ara puix ſom concordes de noſtra batalla, dix lo caualler, vos Tirant me haueu a jurar e fer ſagrament açi en preſencia de la mageſtat del ſenyor Rey e de la ſenyora Reyna, e dels bons cauallers que açi ſon, de no acceptar requeſta de negun altre caualler, ne fer armes negunes, per ço que laugerament ſe poria ſeguir eſſer nafrat o aleſiat de algu de voſtres membres e la batalla per vos acceptada no pogues venir en aqueſta fi per mi tant deſijada. E Tirant en presencia de tots feu lo jurament: e dat compliment a tot, lo caualler pres comiat del Rey e de la Reyna, e de tots los de la cort, e tornaſſen en Scocia: e ſupplica a la reyna de Scocia fos de ſa merce que li volgues aſſegurar lo camp e dexar venir la batalla a fi, ſegons era concordada entre ells. E la Reyna gracioſament loy atorgua de tenirli lo camp ſegur dins quatre meſes, apres que la citacio fos preſentada, perque Tirant hagues prou temps de eſſer guarit. Senyor, Tirant trames aquell ſeruidor ſeu qui tant de temps lo hauia ſeruit, e ſabia en ſos ſecrets mes que tot altre, e trames lo a caſa de ſon pare e mare, perque li fallien los diners per poſar ſe en orde de les coſes neceſſaries per anar en Scocia per fer la batalla: e com fon al port de Dobla per paſſar la mar, troba alli tots los seruidors dels .iiij. cauallers que Tirant hauia mort, qui ſtauen eſperant una nau, que preſtament deuia partir, per paſſar en la terra ferma. Com ſe foren tots recullits en la nau, lo ſeruidor de Tirant pres amiſtat ab los altres, e parlant dels .iiij. cauallers morts, ſabe com lo hu era lo rey de Friſa e laltre ſon germa lo rey de Apollonia, e ſtigue molt admirat, e pres molt gran alteracio per la mort del rey de Friſa, qui era ſon ſenyor natural, e comença a fer gran dol, lamentant ſe de la ſua deſauentura, e ab lagremes que dels ſeus ulls abundants corrien, ab veu piadoſa plorant dehia: O triſt e deſauenturat de mi, e quina mala ſort ma portat que ab ajuda mia ſe ſia armat caualler qui haja mort a mon ſenyor natural: be es ſtada mala ſort mia, que a tal caualler yo hagues a ſeruir. O fortuna, e perque has permes que un tan excellent ſenyor com era lo rey de Friſa, mon ſenyor, que vaſſall ſeu ignocent de tal culpa ſia ſtat participitant en la ſua mort doloroſa? Aqueſtes e altres ſemblants paraules adolorides, e de molta compaſſio dehia lo seruidor de Tirant, quis nomenaua Maldonat, que tots los qui eren en la nau ſtauen admirats de les grans lamentacions que aqueſt pobre de gentilom fehia: e dura tant que peruengue a noticia de aquell caualler ancia qui era majordom dels .iiij. cauallers morts, qui ſtaua dins la nau tancat en una cambra plorant ſa deſauentura. E ixque de la cambra ab tot ſon dol, e aparta lo ſeruidor de Tirant a una part, e pregual molt que li digues de que fehia tan ſtrem dol. Senyor, dix lo gentilom: yo ſo vaſſall del rey de Friſa, e tinch pare e mare en la ſua terra, e de molt poca edat ixqui del ſeu regne e paſſi per ma ſort e per ma deſauentura en Bretanya, e trobim en ſeruitut de aqueſt caualler, que nunca james yo lagues conegut per cauſa de yo ajudar lo a armar, e fer les banderes, les ſobre veſtes, e fer pintar los ſcuts e totes les coſes neceſſaries per a la batalla deſegual: que un caualler ſol hagues a fer morir dos Reys e dos duchs, en ſpecial a mon ſenyor natural, aqueſta es la dolor que mes me atribula, com pens que ab engan ho ha fet. Lo caualler ancia com veu axi parlar lo gentilom poſal dins la ſua cambra, e volgue ſaber tot lo fet com era paſſat, e en hauer hoit tot lo que aquell dehia, dix li: Amich, prech vos que ſi amau a voſtre ſenyor natural, queus ne aneu ab mi e lexeu lo ſeruey de Tirant. E lo gentilom per la feeltat, amor, e voluntat que tenia a la patria don era natural, dexa de anar en Bretanya: e com foren en la terra ferma ana ſen ab lo caualler, empero hague un home, e pagal be, que porta les letres de Tirant en Bretanya. Com lo caualler ab lo criat de Tirant foren arribats en la major ciutat de Friſa, trobaren tots los de la ciutat e del regne molt adolorits per la mort de llur Rey e ſenyor. E per la relacio de aquell e del caualler ancia, vengue lo cars a noticia de un caualler qui hauia nom Kirielayſon de Muntalba, lo qual venia de natura de gigants, qui era de molt gran ſtatura, molt fort e animos mes que tot altre, e certament era un valentiſſim caualler: lo qual dix en preſencia de tots, que aqueſt fet no paſſaria ſens condigna punicio del mal caualler Tirant: e preſtament ordena una letra, e pres un rey darmes que hauia nom Flor de caualleria, e una donzella que ana per parlar, e lo rey darmes per obrar: e poſarenſe dins una nau, e ben acompanyats paſſaren en Anglaterra. Com foren dauant lo Rey de Anglaterra, la donzella ab veu ſforçada cridant dix: