Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 67

CAPITOL LXVII.

Com Tirant fon reptat de cars de traçio per una donzella en preſencia del Rey.

O

Rey prudentiſſim e de gran excellencia, yo ſo venguda açi dauant la mageſtat tua per poſar clam e demanda contra un fals e reprouat caualler, ques fa nomenar Tirant lo Blanch e los ſeus aƈtes ſon ben negres, e ſi açi es, vingua auant, que yo li dire com ell ab gran tracio e maldat, e ab armes diſſimulades e de gran engan ha morts ab les ſues falſes mans a dos Reys, e dos Duchs, e aço no ha un mes complit. Com pot eſſer donzella, dix lo Rey, lo que vos dieu, que Tirant ha prop dun any que es en la mia cort, que no he viſt ni ſabut que tals coſes ell haja fetes com vos lo incriminau, en ſpecial de cars de tracio? Eren alli alguns parents de Tirant quey volien ſatiſfer, e lo Rey dix que callaſſen, que no permetria que negu hi parlas, puix Tirant era alli quel feſſen venir, que ell volia ſaber aqueſt cars de tracio com paſſaua. E preſtament ho anaren a dir a Tirant, lo qual trobaren que encara ſtaua en lo lit que no ſera leuat, car per cauſa de la molta ſanch que hauia perduda, e per les nafres que encara no eren ben guarides, nos leuaua maſſa mati per donar repos al cors, e per ço ell nos troba ab lo Rey en aquella hora que anaua a hoir miſſa. E digueren li que una donzella era venguda dauant lo Rey e la Reyna, quil reptaua de tracio. Ha ſanƈta Maria val, dix Tirant, james en tota la mia vida penſi fer cars de tracio: com ſe pot ſer que aqueſta donzella ſia venguda tant mal informada contra tota veritat en poſarme tan leig crim? e molt preſt fon veſtit ſens acabarſe de cordar, e feu ſe dar un manto tot brodat de perles e dor febreria, per ço com li hauien dit que venia ab la donzella un rey darmes, e ab cuytats paſſos ana hon lo Rey era, qui leſperaua a la porta de la ſgleſia, e ab animo ſforçat de caualler ſeu principi a tal parlar: